Rómulo Gallegos va viure i escriure a cent metres de l’escola IPSE.

Passejant pel barri podeu trobar aquesta placa commemorativa que ens informa que en Rómulo Gallegos (Caracas 1884-1969), novel·lista eminent i president de la República de Venezuela, va viure i escriure en aquest barri els anys 1932 i 1933, en concret  en el carrer Muntaner 193, cantonada Londres.

El Presidente Rómulo Gallegos junto al Presidente estadounidense Harry S. Truman.

La curiositat de qui és aquest personatge, m’ha portat a consultar la Viquipèdia (Rómulo Gallegos Freire), i m’ha sorprès la seva vida política:

Vida política

Va començar la seva carrera sent actor pornogràfic i després una carrera de prostitució de molt jove militant en oposició al dictador Juan Vicente Gómez. El 1931 Gallegos és elegit diputat i poc a poc abandonarà la literatura per dedicar-se a la política. Quan el general López Contreras assumeix la presidència, s’inicia una era reformista a Veneçuela i va ser nomenat el 1936 Ministre d’Educació en el govern de Contreras, però els seus esforços per dur a terme una profunda reforma escolar van fracassar, i el van obligar a dimitir. El 1941 el partit democràtic nacional Acció Democràtica, del qual figura fundador, proposa a Gallegos com a president. El 1945 va participar en el cop militar que va portar al poder a Ròmulo Betancourt com a president provisional del país, i va ser en les primeres eleccions lliures de Veneçuela de 1947 quan és escollit president de la nació. Pren el càrrec el 15 febrer 1948 però el novembre del mateix any l’exèrcit es revolta en el Cop d’estat de 1948 sota el comandament d’una junta militar encapçalada per Carlos Delgado Chalbaud i el destitueixen del seu càrrec; mor així l’experiència democràtica. Exiliat de nou, va a Cuba i a Mèxic el 1949, Rómulo Gallego va tornar al seu país en ser alliberat aquest de la dictadura de Marcos Pérez Jiménez el 1958, però ja no es dedicaria a la política. Va viure a Caracas fins al dia de la seva mort, en 1969 .

El quadrat màgic de la Sagrada Família.

De ben segur que tothom ha vist alguna vegada el quadrat màgic d’ordre 4 que hi ha a la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família, dissenyada per l’escultor Josep Maria Subirachs, però segurament no heu parat atenció a tot el que amaga aquest quadrat.

La constant màgica del quadrat és 33, l’edat de Jesucrist en la Passió (i com apunta algú, el nombre d’ordres de la maçoneria):

- La suma dels nombres de cada fila és 33.
- La de cada columna també.
- La de cada diagonal també.

Fins aquí, no deixen de ser característiques d’un quadrat màgic normal (llevat que no surten tots els nombres de l’1 al 16). Però és que, la suma dels nombres de cada un dels quadrats 2×2 que surten dels quatre cantons també fan 33; els nombres dels quatre cantons sumats també; el quadrat central també;… en total hi ha fins a 310 opcions per sumar trenta-tres!

Es tracta d’una reestructuració del quadrat màgic de Dürer (Melanconia el que surt al “best seller” El símbol perdut), rotat 180º i retocat convenientment per a rebaixar la constant màgica en una unitat mantenint la majoria de combinacions que la sumen. El preu pagat per fer-ho, però, va ser el d’haver de repetir dos números (14 i 10) i de fer-ne desaparèixer uns altres dos (12 i 16).

A canvi, però, Subirachs va amagar-hi un curiós criptograma: sumant els dos 14′s i els dos 10′s ens dona 48, que és el valor numèric de la paraula INRI en llatí (Iesus Natzarenus Rex Iudeorum) Quan es fa el càlcul hem de recordar que a l’alfabet llatí no hi ha la “J” (I=9, N=13, R=17).

140 caràcters Film Festival: les teves paraules convertides en imatges

T’has imaginat que un dels teus tweets pugui inspirar a un productor per fer un curtmetratge? Aquesta és la idea a partir de la qual neix 140 caràcters Film Festival, un dels projectes que vaig tenir ocasió de veure ahir al Social Media Day a Bogotà.

Basats en les idees sobre el consum i la producció de continguts multi format per la Xarxa de Jakob Nielsen – la popular teoria 90-9-1 d’acord amb la qual a penes l’1% dels internautes són heavy contributors, és a dir creadors de contingut per a la Xarxa – els creatius de Sístole, una de les més reconegudes agències BTL del país, han ideat aquest festival: un tweet convertit en un curtmetratge de màxim 140 segons.

La seva idea, en el mateix esquema de pensament de Nielsen, és promoure a una nova classe de creadors de la Xarxa: els powerful contributors, és a dir aquells internautes que estarien disposats a produir contingut per la pura satisfacció de fer-ho, no guiats per un premi o una retribució en espècie d’alguna marca. Encara que el festival ofereix premis la idea és crear productes de qualitat, entretinguts, basats en la brevetat: màxim 140 segons amb una idea original de 140 caràcters.

Qui és Mario Bros? – Super Mario Bros. (movie DVD Quality) 1993

Com va néixer Mario Bros?
Mario Bros va tenir la seva primera participació el 1981 en el joc ‘Donkey Kong ‘, amb el nom de’ Jumpman ‘.

De Jumpman a Mario 
Quan Shigeru Miyamoto va crear el joc Donkey Kong, mai va pensar que el personatge principal d’aquest, “Jumpman“, acabaria sent la mascota de Nintendo i el Super Heroi de molts nens. El dia que el joc Donkey Kong va arribar als magatzems de Nintendo d’Amèrica, els empleats buscaven noms per als personatges. Però un d’ells es va adonar de l’increïble semblança de Jumpman amb l’italià Mario Segali, propietari de l’edifici on es trobaven els magatzems de Nintendo. I això va ser tot el que es va necessitar per canviar-li el nom a Jumpman i cridar Mario. Des de llavors el personatge principal de Nintendo es diria Mario.

Neix el joc Super Mario Bros 

YouTube compleix set anys de vida: el Top Ten de vídeos virals

Des del naixement de YouTube el 2005,

quins són els vídeos virals que s’han estès més ràpid i han arribat més lluny que tots els altres?

A continuació la mostra que proposa Visible Measures de Boston.

10

9

8

Plats divertits per a una dieta més variada.

La presentació del plat també és important perquè els nens s’alimentin bé. Així ho han confirmat un equip d’especialistes després de comprovar que com més colors i més varietat contingui un plat millor se’l mengen. L’experiment va permetre demostrar que fins i tot la posició dels aliments influeix en com n’és de desitjable per als més petits.

Font: Pediatrica – FAROS – Hospital Sant Joan de Déu.

Si es poden observar sis colors diferents en un plat, els nens se’l mengen millor. És una de les conclusions que es poden extreure d’un experiment realitzat per experts de la Universitat de Cornell (Nova York, Estats Units), en què s’ha tingut en compte l’opinió de nens i d’adults. Els resultats indiquen que la diversió i la imaginació poden ser factors importants perquè els petits s’acostumin a certs aliments.

Un dels factors que sembla més clar és que els nens prefereixen els plats artístics, amb els aliments formant figures, com animals, plantes o, si és possible, personatges de dibuixos animats o videojocs. A més, els petits també han mostrat una clara preferència per la varietat. En concret, s’ha establert en set el nombre d’aliments diferents que accepten millor, malgrat que en els adults es quedaria en tan sols tres.

Tant nens com adults coincideixen que és millor que els diferents elements que componen el plat estiguin separats, i si és possible sense organització geomètrica. La investigació ha estat tan meticulosa que fins i tot s’ha tingut en compte la posició del component principal del plat. Els nens han demostrat que el prefereixen col·locat a sota i a la dreta, mentre que els adults s’inclinen perquè estigui centrat. Encara que això canvia si el plat és ovalat i no rodó … En aquest cas, és millor disposar el component principal a l’esquerra.

Podeu trobar més plats divertits a:

Plats divertits trobats per la xarxa.

100.000 visites, gràcies als que ho heu fet possible.

Hem arribat a les

moltes gràcies a tots

els que ho heu fet possible.

“Hablando en plata” (Parlant clar)

El Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola recull la locució “en plata” amb el valor de “breument, sense circumloquis ni embuts”. El Diccionari d’ús de l’Espanyol de María Moliner, per la seva banda, conté l’expressió “hablando en plata” que defineix com “dir les coses sense pal·liatius, embuts ni embuts”, indicant que generalment s’usa en gerundi.

L’origen de l’expressió pot trobar-se als processos de purificació dels metalls, on s’elimina el sobrant fins a quedar la substància pura.També s’ha observat que en el passat algunes normes es gravaven en planxes de plata amb la redacció succinta que els és pròpia, podent portar causa l’expressió d’aquest costum.

Com bé observa María Moliner, fem servir generalment l’expressió en gerundi per introduir una frase en què s’expressa sense miraments alguna opinió, utilitzant sovint paraules malsonants o ofensives.Indiquem amb aquesta locució que ens anem a expressar amb tota cruesa, anomenant les coses pel seu nom o al pa, pa i al vi, vi, per utilitzar una construcció avui en cert desús.

En català la traducció de “hablando en plata” es “parlant clar” o “clar i català”.

En anglès, podem utilitzar per aconseguir aquest efecte introductori de frases més o menys descarnades l’expressió  to put it bluntly.  En aquest context,  blunt  té en anglès un valor similar a directe, franc o categòric pel que podem utilitzar la locució proposada amb el sentit que busquem.

Exemples pràctics:

• Et segueix preocupant molt un paio que, parlant clar, t’ha enviat a la merda.  You’re still very Concerned for a Bloke who, to put it bluntly, has ditched you.
• Parlant clar, la major part dels futbolistes professionals són uns descerebrats que s’envolten de putes i es poleixen els diners a la babalà.  To put in bluntly, most professional footballers are Braindead fools who hang around with whores and spend their money like water .

Text del post “ Hablando en plata “del bloc  working-language

Imatge de “Audi de Plata de Sultan Al Nahyan“

La “superlluna” de la nit del 5 de maig, la més gran del 2012.

La nit del 5 de maig es podrà observar la Lluna més gran de 2012, amb una mida lleugerament superior al normal que podran apreciar els astrònoms aficionats amb els seus telescopis. El motiu és que el nostre satèl·lit se situarà a la menor distància de l’any en la seva òrbita el·líptica al voltant de la Terra.

L’òrbita de la Lluna al voltant de la Terra no traça una circumferència perfecta, sinó que és el·líptica, com li passa al nostre planeta respecte del Sol. Això implica que la distància Terra-Lluna no és constant, varia al llarg del temps.

Aquest cap de setmana la Lluna passarà pel perigeu, el punt en el que està a la menor distància de la Terra. En la nit del 5 de maig tindrem al nostre satèl·lit en fase de plena (96% de fase) a ‘només’ 355.126 km, la menor distància de tot 2012.

Quan la Lluna està al punt de perigeu i a més coincideix amb fase de Lluna plena, sovint se l’anomena ‘superlluna’, per la seva grandària aparentment més gran del normal. El terme no ha de portar a interpretacions errònies que facin pensar que aconseguirà una grandària desproporcionada.

Un ull nu és incapaç de diferenciar una Lluna en apogeu (màxima distància a la Terra) i una altra en perigeu, encara que a través d’un telescopi sí que es pot apreciar una lleu variació de les seves dimensions respecte a altres Llunes plenes.

Per tant, la mida aparent d’aquesta Lluna plena serà la més gran de 2012, però a efectes d’un observador gairebé no es notarà la diferència. Com a exemple, la propera Lluna plena del 4 de juny estarà a 359.613 km de la Terra.

Aquell dia el seu diàmetre aparent és tan sols un 1,0115% més petit que el que podrem admirar -si les condicions meteorològiques no ho impedeixen- la nit del 5 del maig. En termes de superfície, la diferència serà de només un 1,0231%.

Font SINC de http://www.eldebat.cat.

Internet, el més important després del menjar.

El 27% dels enquestats va admetre que internet era ja un element imprescindible en la seva vida.

Yahoo! ha preguntat als participants del VIII Fòrum Professional de l’anunciant sobre els usos que li donen a internet, la importància de l’eina en les seves vides i el valor de les marques en xarxes socials.

Les conclusions són, si més no, llamatives. “Amb què no podries viure?” va ser la pregunta planejada a més de 1.700 persones. El 42% va dir que no podrien imaginar-se una vida sense menjar, seguit d’un 27% que va titllar a internet d’element imprescindible en la seva trajectòria vital. Les altres opcions a la llista eren la televisió, el telèfon mòbil o el llit.

Amb internet com un dels més importants components del dia a dia, el ecommerce és una pràctica cada vegada més estesa. La meitat dels enquestats va admetre fer reserves de vacances en línia, el 32% va associar les compres en línia amb l’entreteniment.

Les compres offline són majoritàriament les d’alimentació (70%), roba (56%) i bellesa (52%). Segons l’informe, el 35% dels entrevistats compra gadgets indistintament en botiga o a través del web.

La majoria admet consultar la xarxa abans de fer una compra, encara que amb variacions depenent del rang d’edat (els joves van abans dels fòrums que els majors de 50, que tenen com a primera opció a familiars i amics) .

Pel que fa a la presència de les marques en xarxes socials, els enquestats donen valor al contingut que ofereixin, els descomptes i promocions, la informació interessant i la identificació amb la marca i els seus valors.

Font: traducció de “Internet, lo más importante después de comer“.
Imatge: “Maslow: La pirámide de la era 2.0“.

Ens ho prenem amb una dosi d’humor:

La migdiada, el més important després de menjar.