A Espanya, només els joves s’acosten a la mitjana europea en cultura sobre ciència.

La meitat dels espanyols no sap citar un sol investigador

Suspens en cultura científica. Els espanyols estan a la cua pel que fa al coneixement sobre ciència i tecnologia, el seguiment de la informació científica o la participació en activitats relacionades amb aquest àmbit. Segons un estudi internacional de la Fundació BBVA, la distància amb altres països europeus i els Estats Units només es redueix entre els més joves (en especial, els que tenen entre 18 i 34 anys).

Més informació:
* Cultura científica (.doc). Nota de premsa de la Fundació BBVA (2012.05.08).
* Comprensió de la ciència (comprension-de-la-ciencia ppt). Presentació en power point de la Fundació BBVA (2012.05.08)
* Ignorància científica, La Vanguardia (2012.05.09)
* Estudi internacional sobre cultura científica, Observatori 2.0

Ignorància científica (pdf)

La Fundació BBVA ha realitzat un estudi internacional sobre cultura científica per examinar la familiaritat i l’interès de la població amb la ciència així com el nivell de coneixement científic que té la població adulta.

L’àmbit geogràfic de l’Estudi Internacional de Cultura Científica són 10 països de la Unió Europea (Espanya, Itàlia, França, Països Baixos, Alemanya, Àustria, República Txeca, Polònia, Regne Unit i

Dinamarca) i Estats Units. Entre octubre i novembre de 2011, es van realitzar 1.500 entrevistes a persones majors de 18 anys a cada país, en total van ser unes 16.500 entrevistes aproximadament.

Els primers resultats mostren que els joves espanyols tendeixen a convergir amb Europa en cultura científica, però que hi ha fortes distàncies entre els altres grups de població i que se senten més interessats que informats en els temes científics.

En general, el principal canal d’informació sobre temes de ciència és la televisió i en segon lloc, el diari, i l’assistència a museus de ciència i conferències científiques registra nivells baixos en tots els països.

Dinamarca i Països Baixos són els països que presenten un nivell més alt de coneixement científic, més d’un 50%, enfront d’un 22% entre els espanyols.

En preguntar que esmentin científics importants de tota la història, el 46% dels espanyols no és capaç de donar cap nom, enfront d’un 27% en la mitjana dels països europeus inclosos. El primer científic esmentat pels espanyols és Albert Einstein (32%), igual que a la resta de països. El primer científic espanyol que nomenen, Santiago Ramón i Cajal, obté el 5% de les mencions.

Quan la unió fa la música

Detall de la portada aracriatures

Mes de música i infants. Aquest maig coincideixen al calendari la 23a Cantània de L’Auditori de Barcelona, que mou 38.000 alumnes, la 45a Trobada de Corals Infantils de Catalunya, amb 3.000 cantaires de 115 corals i l’òpera juvenil del Liceu El cant es pot convertir en una gran eina pedagògica.

aracriatures 5/5/2012 - PALOMA ARENÓS - Quan la unió fa la música (pdf)

aracriatures 5/5/2012 portada (pdf)

El maig és el mes per excel·lència de la música i el cant. Especialment de la protagonitzada per infants i joves en esdeveniments multitudinaris. Són dies en què es pot comprovar que, a l’escenari, la unió -a part de fer la força- fa la música. Alumnes, educadors, directors, compositors, intèrprets, cantants, guionistes i músics aconsegueixen, amb molta feina i esforç, arrencar l’aplaudiment i l’orgull d’un públic entregat.

Dimecres passat L’Auditori de Barcelona va presentar la 23a edició de la Cantània amb l’obra 50 milions de segons , amb la qual es mobilitzaran més de 38.000 alumnes de primària amb diferents concerts al llarg dels mesos de maig i juny. El dia 13, el Palau Olímpic de Badalona acull la 45a Trobada de Corals Infantils de Catalunya, amb l’estrena de la cantata Set dies que van canviar el món , protagonitzada per 3.000 cantaires de 115 corals. I a aquesta activitat cal afegir-hi els concerts d’òpera juvenil dels estudiants de secundària organitzats pel Liceu de Barcelona els dies 7 i 8 d’aquest mes, que també apleguen centenars de participants.

50 milions de segons és una obra encarregada al compositor Joan Vives amb text de Piti Español i que es representarà a L’Auditori en 25 concerts protagonitzats per criatures d’entre 9 i 12 anys de 650 escoles.

L’espectacle coral també s’estendrà per tot el territori, tant a Catalunya (Olot, el Vendrell, Mataró, Manresa, Figueres, Vilafranca del Penedès, Vic i Granollers) com a la resta de l’Estat (Valladolid i Parla) i en diferents poblacions alemanyes amb una cinquantena d’actuacions i davant d’uns 70.000 espectadors. “La Cantània és, juntament amb La Masia del Barça i el Club Super3, una de les tres iniciatives relacionades amb l’ensenyament i la infància que més bé funciona en aquest país des de fa anys. És una moguda impressionant i estic molt orgullós de participar-hi!”, exclama satisfet Español, amb 30 anys de guionista televisiu i de cinema al darrere. Ha treballat colze a colze amb Vives per bastir un musical divertit i emocionant que fa vibrar un públic format per pares, germans, avis i tiets, principalment. “ 50 milions de segons és el temps que passem a l’escola al llarg de la nostra infància. La cantata és un repàs a les experiències viscudes durant aquest temps i, amb un to irònic i divertit, parla tant de la suposada mania que ens té una professora, com dels polls o d’un tema tan delicat com el bullying . Hem fet molta feina per trobar un text equilibrat i atractiu”, destaca Espanyol.

Google Art Project: 10 activitats educatives per integrar-lo a l’aula.

Google Art Project  és un  museu d’art virtual  gratuït que proporciona una experiència educativa en línia fabulosa per a l’aula. Es pot explorar amb els alumnes alguns dels millors museus del món sense abandonar el pupitre. Els alumnes poden passejar virtualment pels passadissos, als voltants dels edificis i examinar les obres d’art en major detall que si estiguessin físicament dins del museu.

Traducció al català del post “Google Art Project: 10 actividades educativas para integrarlo en el aula” de Totemguard.

En la seva recent extensió inclou més de 30.000 obres d’art de 151 museus de 40 països, entre ells Espanya, Mèxic, Argentina, Colòmbia i Perú. Entre ells hi ha el Museu  Reina Sofia , el  Thyssen-Bornemisza , el  Museu Nacional d’Art de Catalunya , l’Institut Modern de València  i el  Museu de Belles Arts de Bilbao , el  Museu Nacional de Belles Arts de Buenos Aires  i el  Museu d’Art de Lima. Els grans absents que han decidit quedar-se al marge d’aquest projecte són el Museu del Prado i el Louvre.

Google ha pensat especialment en l’ús d’aquesta eina en l’Educació proporcionant útils funcionalitats que sens dubte s’enganxaran a l’alumne. A continuació trobaràs activitats originals per treure partit a aquesta eina  més enllà de les assignatures d’Art i Història, podent incloure la música, la llengua, les matemàtiques, les Ciències i la competència digital.

1. Apropar l’art als alumnes més joves

El professor pot triar un pintor i ajudar els alumnes a sentir i aprendre art a través de les seves obres, fent servir les intel·ligències múltiples com a metodologia. Per exemple, podem fer que els alumnes treballin en els següents temes: Com sonen els quadres de Vincent van Gogh? Es busquen cançons que emocionin els nens, quin poema podem associar al quadre? Es presenta un poema que parli d’algun objecte o d’alguna dada del quadre. Com seria el teu autoretrat si fossis Van Gogh? Es dibuixa cada un així mateix després d’haver examinat i practicat l’estil de traç de Van Gogh. Com podríem reproduir un quadre usant únicament figures geomètriques? Cada alumne elabora i interpreta la composició de diferent manera després de diversos exemples.

2. Crear una exhibició pròpia

Els alumnes es converteixen en curadors d’art creant la seva pròpia exhibició. Per a això busquen o se’ls assigna un tema interessant, com pot ser la primavera, un color concret, esdeveniments històrics o passatges religiosos. Les obres d’art poden ser presentades per ordre cronològic, una ciutat o en qualsevol categoria que sigui apropiada.

Per crear l’exhibició, els alumnes han d’investigar i conèixer detalls de les obres, havent de justificar la pertinença a l’exhibició. També és possible documentar en l’apartat d’anotacions les dades interessants i curiositats de les obres que s’incloguin.

Un exemple d’exhibició seria Reis i Reines o  Començaments i finals. Aquesta última exhibició mira a través de les cultures i el temps per explorar aquests conceptes fonamentals, com el naixement i la mort, el principi i el final d’un succés o l’inici i la fi del món.

3. Crear un jeroglífic amb obres

Un grup d’alumnes creen una exhibició combinant escultures, fotografies, pintures i objectes de diferents èpoques o autors que aparentment formen una combinació d’elements visuals i lingüístics sense relació. Els altres alumnes han inspeccionar i esbrinar el principi o el significat de l’organització que s’ha utilitzat per realitzar aquesta exhibició. L’element en comú pot ser simple com que en totes les obres es troba un animal salvatge o més complex i subjectiu.

4. Endevinar un quadre a partir d’una seqüència d’imatges

Google Art Project inclou 46 obres amb resolució  a 7 giga-píxels, (és a dir, 7 mil milions de píxels per imatge) amb el que poden estudiar-se els més diminuts detalls i pinzellades a través del seu zoom. Aquesta funcionalitat de zoom ens permet crear i imprimir una seqüència d’imatges d’un mateix quadre, que van des de detalls minúsculs a imatges cada vegada més allunyades i amb més perspectiva.

Els alumnes treballen en grups i cada membre rep una làmina amb una imatge del quadre, que no poden mostrar a la resta del grup. Cada alumne estudia la seva imatge amb detall, que conté informació essencial per resoldre el misteri. El repte és seqüenciar les imatges del quadre en l’ordre correcte sense poder veure les imatges de la resta del grup. Amb aquesta activitat els alumnes desenvolupen la comunicació oral, la intel·ligència visual i la resolució a problemes.

Aquest exercici està inspirat en el magnífic llibre  Zoom  d’Istvan Banyai .

5. Trobar un quadre a partir d’unes pistes

Cada alumne presenta una obra d’art que els altres alumnes han de trobar dins de Google Art Project a partir d’una sèrie de pistes que se’ls va descobrint. Per exemple: Pista 1) El quadre es troba a Espanya, Pista 2) D’estil modernista, Pista 3) Es veu una dona, Pista 4) Hi predomina el color blau Pista 5) El nom del pintor comença per I. Per saber la resposta correcta, prem aquí .

6. Assumir el rol de crític d’art

Alguns dels quadres de Google Art Project s’inclouen en la pestanya d’informació un vídeo explicatiu de l’obra. Alguns vídeos han estat narrats per la inconfusible veu de Salman Khan de Khan Academy. A tall d’imitació, l’alumne pot crear un vídeo fent una crítica del quadre, una recomanació de compra o una simple descripció de les emocions que li desperta. Els vídeos poden penjar a YouTube i ser inscrustados al bloc de l’aula per crear la nostra propi Projecte d’Art. Un vídeo d’exemple seria les emocions que ens expressen un grup de persones sobre La nit estrellada de Vincent van Gogh.

7. Submergir dins d’un quadre

Els alumnes s’endinsen en un quadre com si poguessin caminar dins d’ell a l’estil Mary Poppins. Els alumnes han de descriure l’escena utilitzant tots els sentits i tenint en compte el context històric. Per a aquesta activitat, és interessant familiaritzar els alumnes amb el vocabulari propi  (traçat, acualera, perspectiva, …) que s’utilitza quan es parla de temes artístics. Pot ser una manera divertida de treballar l’expressió oral i / o escrita i aprendre nova terminologia.

8. Comparar i classificar diferents pintors i estils

El tema d’una obra d’art pot oferir una important visió del seu lloc en la història. Com a activitat que combina la història amb l’art es pot crear una col · lecció de pintures medievals, un recull de pintures renaixentistes i una col · lecció de pintures barroques i comentar els diferents estils i distintius de cadascun d’ells.

• Els temes medievals se centraven bàsicament en l’espiritual (representacions de Crist, La Verge, els sants, miracles, etc).
• Els temes renaixentistes van més enllà del religiós per introduir temes clàssics i literaris, retrats i la representació de la figura en un entorn físic (paisatge, interior, etc.)
• Els artistes barrocs se centren en el paisatge pur, en les escenes de la vida quotidiana i en la natura morta.

Amb aquestes definicions, els alumnes passen a classificar els quadres presentats en les col · leccions corresponents al seu període històric.

9. Reproduir una obra d’art 

Per aprendre una obra d’art en detall no hi ha com crear una reproducció de la mateixa. Per a la seva reproducció es poden utilitzar diferents materials com papers decoratius, teles, pedretes … i veure com canvia la nostra percepció del quadre.

Una altra divertida manera de reinventar una obra d’art és crear un quadre vivent, com es fa per Nadal amb el pessebre. Els alumnes reviuen el moment plasmat o posen com les persones que apareixen en l’obra d’art. Es poden fer fotos i / o crear un vídeo. Per trobar idees, mira aquest divertit vídeo .

Fuente: Google Art Project - La obra Flowering plum tree de Vincent van Gogh recreada con papeles decorativos

10. Realitzar una expedició de Ciències Naturals

Si a l’aula estem treballant els mamífers o les plantes silvestres, podem enviar els alumnes a una expedició per Google Art Project per trobar quadres que incorporin aquesta família d’animals o plantes. A través de la funció de zoom podem trobar diferents espècies en els racons més amagats dels quadres. Els alumnes poden capturar les imatges augmentades i guardar-les en una galeria dedicada.

Quines altres idees se t’acudeixen per aprofitar Google Art Project? 

Diumenge de Rams: palmes i palmons

Més de 2.000 anys després de l’entrada de Jesús a Jerusalem, els fidels cristians d’arreu del món continuen rememorant la manera com els jueus van rebre el Messies, alçant palmes, branques de llorer i d’olivera per mostrar el seu goig al fill de Déu.

Recordant aquells fets, és tradició que el diumenge anterior a la Pasqua de Resurrecció vagin a missa brandant palmes i palmons, que seran beneïts pel mossèn. A la missa i a la benedicció cal anar-hi ben mudat i estrenar, com a mínim, una peça de roba, ja que, segons el refrany, “Diumenge Rams, qui no estrena no té mans“.

És tradició que els padrins siguin els qui comprin la palma més bonica a les seves filloles i el palmó més llargarut als seus fillols. Tant les palmes com els palmons s’adornen amb llaminadures ensucrades, figures de pa o de galeta que figuren el sol, la lluna, el gall i d’altres figures de la Passió, així com rosaris de sucre i cintes de colors amb grans llaçades. Actualment, ja hi ha moltes palmes i palmons que venen adornats des del taller on les han manufacturat, incorporant joguines i galindaines vàries.

En sortir de missa, la canalla agita i colpeja ben fort a terra les palmes i palmons, competint per veure qui aconsegueix fer l’escombra més llarga en el palmó, simulant l’antic ritual per despertar la natura adormida. IUna cançó tradicional que es canta mentre es pica a terra fa:

“El ram, el ram, el ram de la Passió:
Obriu, obriu, que volem entrar!
A les portes de l’església no hi venen bacallà!“

Les palmes i palmons beneïts es pengen a la barana del balcó de casa com a element de protecció fins a l’arribada del Carnestoltes de l’any vinent, moment en què cal cremar-les i utilitzar la cendra beneïda per imposar-la al front dels assistents a la cerimònia religiosa del Dimecres de Cendra.

També és tradició que els Rams beneïts es cremin i s’escampi la seva cendra pels camps per, així, fecundar millor la terra. Així mateix, les fulles de llorer beneïdes es guarden per fer-les servir com a condiment en els àpats de festa grossa.

Palmes catalanes a tot el món

Les palmes són un article d’artesania que poden arribar a necessitar fins a dues hores per ser confeccionades. Així ho explica el mestre artesà en palmes i palmons Juan Vaqué Viaplana, un dels principals fabricants de palmes i palmons del país i de bona part d’Europa, que exporta a Espanya, Àustria, Itàlia, Irlanda i, fins i tot, als Estats Units. Vaqué considera que, tot i que la tradició de beneir la palma és d’arrel cristiana, “actualment ha traspassat la frontera religiosa, com la mona, i s’ha convertit en una festa familiar”.

Juan Vaqué, propietari de Palmes Viaplana, té constància documental que el seu rebesavi ja confeccionava palmes i palmons el 1871 a Caldes de Montbui, i que el 1910 es va instal·lar a Gràcia. Actualment, Palmes Viaplana compta amb una vintena de treballadors que vetllen per tot el cicle de confecció de la palma, des del tallat de les palmeres a la confecció i la distribució.

Vaqué compta amb palmerars al Marroc i a l’Estat espanyol. A l’octubre, lliguen la palmera perquè, quan surtin els brots nous, no els toqui el sol, evitant que la fulla realitzi la funció clorofíl·lica i, per tant, no enverdeixi. Al març, deslliguen la palmera i la tapen amb un plàstic negre que permet que la fulla transpiri però que continuï conservant el color blanc.

L’octubre següent, tallen la palmera i n’obtenen la palma blanca, un tipus de fibra vegetal totalment apte per trenar. Així, seleccionen les millors fulles i refusen tota la palma que estigui bruta o afectada pel sol. Des de llavors fins el febrer, Viaplana SL confecciona una vuitantena de models de palmes i palmons, dels quals n’acaben produint més de 80.000 articles, entre els quals cal comptar-hi la palma que el mateix bisbe de Barcelona beneeix el dia de Rams.

Palmes Viaplana també aposta, cada any, per treure al mercat un o dos models nous, ja siguin palmes de colors – que ja acaparen un 20% de les vendes totals- o amb originals i sorprenents formes.

Text: Redacció festes.org

Imatges: Palmes Viaplana

Deu mites sobre l’edició digital

L’edició digital fa anys que està immersa en discussions poc creïbles que calen en la societat i que provoquen una visió allunyada de la realitat.

LA VANGUARDIA – Cultura – 2012.03.20

Alberto Vicente i Silvano Gozzer

El sector del llibre està experimentant una sèrie de canvis que modificaran el panorama editorial espanyol en pocs anys. Les empreses es transformaran o, a poc a poc, veuran que el model de negoci actual no s’adapta al nou escenari que imposa l’edició digital. No obstant això, noves oportunitats estan ja sorgint de la mà d’empreses tecnològiques i editorials.

L’edició digital fa anys que està immersa en discussions tant dins com fora del sector, moltes vegades amb arguments que no són del tot creïbles però que calen fàcilment en la societat i en el statu quo del sector. Exposem alguns dels mites més utilitzats i que provoquen un aparador allunyat de la realitat.

1. El llibre digital matarà als llibres impresos. Un dels arguments més utilitzat sobre l’avanç de les noves tecnologies i el canvi d’hàbits dels lectors és que el llibre digital acabarà acabant amb el llibre imprès. Optimistes tecnològics, ludites sense objeccions, romàntics del paper, mitjans de comunicació, etc., Tots ells han promocionat aquesta idea, bé per defensar-la o bé per atacar-la, empobrint el debat.

Llibres digitals o llibres impresos no és la resposta. Els suports s’aniran adaptant a la demanda dels lectors. I amb ells, els models de negoci. Si seguim aquest raonament els llibres impresos existiran mentre els lectors els vulguin i una editorial vegi rendible produir-los. Encara és molt aviat per vaticinar quins percentatges de llibres seran impresos i quines digitals. L’únic cert és que quan això passi no ens adonarem que està passant, ja que als llibres electrònics haurem deixat d’anomenar així per cridar-los simplement llibres.

2. Els llibres electrònics haurien de costar el mateix que els impresos. Aquest argument és recolzat per alguns editors, que pretenen establir els preus dels llibres digitals al mateix nivell que els llibres impresos per no haver de canviar el seu model de negoci actual. En un mercat incipient, on tot està per fer, portem diversos mesos veient intents d’establiment de preus o molt cars o molt barats en relació a l’edició impresa.

El català és la 8a llengua més activa a Internet.

La llengua catalana ocupa la vuitena posició en l’Índex de penetració d’Internet, és a dir, el nombre d’usuaris d’Internet que navega en una llengua dividit pel nombre total de parlants d’aquesta llengua. Aquesta és una de les dades sobre l’estat del català que podeu trobar al darrer InformeCAT 2012.

Aquesta dada situa el català entre les llengües més actives a la xarxa en relació al seu nombre de parlants. Per tant, la comunitat catalana a Internet té un pes molt superior al que li correspondria pel seu pes demogràfic.

El català, la 8a llengua més activa a Internet.

La llengua catalana ocupa la vuitena posició en l’Índex de penetració d’Internet, nombre d’usuaris d’Internet que navega en una llengua dividit pel nombre total de parlants d’aquesta llengua. Aquesta dada situa el català entre les llengües més actives a la xarxa en relació al seu nombre de parlants. Per tant, la comunitat catalana a Internet té un pes molt superior al que li correspondria pel seu pes demogràfi c.

Dels 10 webs més visitats del món 6 disposen de versió en català.

La presència de versions lingüístiques en català en la major part dels webs més visitats del món permet copsar la importància del català a la xarxa. De les 10 webs més visitades, 6 disposen de versió lingüística en català: Google, Facebook, YouTube, Blogger, Windows Live i Viquipèdia. Les webs que no disposen de versió en català són: Twitter, Yahoo!, Amazon i Baidu (cercador xinès només disponible en llengua xinesa).

INFORME CAT 2012

50 DADES SOBRE LA LLENGUA CATALANA

L’InformeCAT, per a l’elaboració del qual s’han consultat diverses fonts i els estudis que l’entitat ha realitzat el darrer any, mostra una panoràmica de la salut del català a través d’un recull de 50 dades dels diversos àmbits que tenen una influència més gran per a la llengua. L’objectiu és posar sobre la taula un document de referència que s’actualitzi anualment i que permeti disposar d’un termòmetre sobre l’estat i l’evolució de la llengua.

La Plataforma per la Llengua és una organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social.

Descarrega informeCAT 2012 (pdf)

Decàleg per formar fills lectors

NIETZSCHE, L’OSLO I EN JORDI

Em va semblar molt interessant aquest text que recuperem dels quaderns de “En família també aprenem”, consells molt útils amb els que podem introduir als nostres petits en el meravellós món de les paraules i els llibres.

Decàleg Per Formar Fills Lectors 
Converteix-te en un pare o mare que fomenta l’hàbit de la lectura

CONTÀGIA’LS AMB L’HÀBIT DE LA LECTURA
Els teus fills et consideren seu model i heroi, de manera que tendeixen a imitar.Aprofita això i llegeix juntament amb ells amb gust, perquè percebin aquesta activitat com una cosa valuosa i atractiu.

PRACTICA LA LECTURA quotidianament
Perquè els teus fills es converteixin en bons lectors requereixen de molta pràctica, de manera que diàriament has reservar un temps per llegir amb ells. Sens dubte, això augmenta la possibilitat que en un futur ells continuïn llegint per si sols.

PROVA LA LECTURA EN VEU ALTA
La lectura en veu alta és una gran estratègia per formar fills lectors, ja que a través dels teus narracions viuran experiències que els motivaran a seguir llegint. Llegeix sense pressa i enriqueix la lectura amb expressions corporals i facials.

FES DE LLEGIR UN JOC
El joc és una activitat espontània en els nens que, canalitzada adequadament, pot esdevenir una acció estimulant i educativa. Per això, has de fer que els llibres formin part de les joguines dels vostres fills: desafíalos amb endevinalles, canta rondes, repeteix embarbussaments, explica acudits …

FES QUE LI TROBIN EL GUST
La lectura s’ha de fer amb gust, pel que no has aplicar com a càstig. No pressions als teus fills ni els obliguis a triar cert tipus de textos; deixa que ells llegeixin el que els agradi i interessi.

AMPLIA LES SEVES HORITZONS LLEGINT DE TOT
Hi ha una gran diversitat de materials de lectura, per la qual cosa ha de procurar que els teus fills estiguin en contacte amb diferents tipus de textos, ja que això et permetrà detectar els seus gustos i interessos i buscar els materials que siguen acords amb ells.

DESPRÉS DE LLEGIR, convida’ls a EXPRESSAR
La millor manera de saber el que els teus fills senten i pensen és a través de les converses que entablas amb ells. És important que després de realitzar una lectura els facis preguntes que permetin saber si estan comprenent el que llegeixen. No oblidis escoltar atentament, procurant resoldre tots els dubtes.

COMPLEMENTA LA SEVA LECTURA AMB ESCRIPTURA
La lectura pot esdevenir un gran incentiu per a l’escriptura, ja que a partir de les narracions teus fills poden complementar, modificar o inventar noves històries. Pots convidar-los a realitzar activitats com: escriure cartes a familiars, anècdotes familiars o el seu diari.

Construeixin plegats SEVA BIBLIOTECA FAMILIAR
En la mesura del possible has de destinar un espai a casa perquè els teus fills guarden els llibres i realitzin els seus moments de lectura, procurant que sigui atractiu i confortable.

VISITEU LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES I aprofitin les ESCOLARS
Moltes vegades resulta difícil comprar llibres, de manera que les biblioteques públiques i escolars representen un gran suport. Feu una visita a aquestes biblioteques, sol · licitin la seva credencial de préstec a domicili i continuïn llegint.

La Sígrid perd el punt de llibre que en Jordi li va regalar.

Traducció del post “Decálogo para formar hijos lectores” de “diario educación“.

Creix el nombre de lectors però segueixen baixant les vendes de llibres

Segons reflecteix la recent publicació del Baròmetre d’hàbits de lectura i compra de llibres , el percentatge de població d’Espanya més gran de 14 anys que llegeix en el seu temps lliure s’incrementa fins el 57,9%. D’altra banda, el nombre mitjà de llibres comprats el 2011 es va situar en 9,6 per persona, un llibre menys que el 2010.

L’informe que elabora la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE) ens permet obtenir informació contínua sobre tots els aspectes relacionats amb els hàbits de lectura de la població espanyola.

Segons aquest informe la 1/2 de llibres llegits el 2011 es s’incrementa fins als 10,3 llibres davant dels 9,8 del 2011. En tots els casos, les dones presenten un percentatge superior de població lectora que els homes.

Madrid continua sent la comunitat com la regió amb major índex de població lectora, comunitat amb major índex de lectors, seguida del País Basc i Cantàbria. Entre les menys lectores se situen Castella-la Manxa, Andalusia i Extremadura.

Una dada significativa és que el nombre de lectors en suport digitals l supera ja la meitat de la població espanyola (52,7%) i s’incrementa el nombre de persones amb eReader un 129% respecte a 2010. Destaca que el 73,1% dels entrevistats asseguren haver aconseguit eBooks a través de descàrregues gratuïtes d’Internet i només el 36,9% dels entrevistats van afirmar haver pagat per descarregar un eBook.

Podeu llegir l’informe complet aquí: NP_Barometro_HabitosLectura2011

Traduit de la entrada “Crece el número de lectores pero siguen bajando las ventas de libros” de tecnologiaeditorial.com.

El nombre de lectors en suport digital supera ja la meitat de la població espanyola

La majoria dels espanyols segueix llegint i ho fan habitualment a casa o en l’autobús. Les dones llegeixen més que els homes i les persones amb estudis universitaris també són més lectores que els que tenen estudis primaris o no en tenen. A l’hora de llegir, els espanyols prefereixen les novel·les. Els llibres electrònics es van obrint pas, sent utilitzat ja per la majoria dels espanyols.

EVA SERENO - REDACCIÓ APRENDEMAS – 2012.02.10

El 61,4% dels espanyols llegeix llibres de forma habitual, fet que suposa un increment del 1,1% en relació a l’any 2010, llegint una mitjana de 10,3 llibres en els últims dotze mesos. El creixement en el nombre de lectors és més gran si es té en compte als que llegeixen cada dia, col·lectiu on s’ha experimentat un creixement del 1,3%, representant el 28,6%, segons es recull en el Baròmetre d’hàbits de lectura i compra de llibres, que ha estat elaborat per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE).

El nombre de lectors ha crescut en tots els trams d’edat, menys en els de 14 i 24 anys, en què s’ha experimentat una caiguda de 0,6 punts en relació a l’any 2010, si bé són els que més població lectora presenta, concentrant al 69,6%.

Per sexes, les dones llegeixen més que els homes: el 62,1% enfront del 53,4%, establint-se una diferència de 8,7 punts que, pràcticament, es manté en tots els trams d’edat amb l’excepció dels majors de 65 anys en què gairebé no hi ha diferències en aquesta ràtio.

Segons el baròmetre, els que més llegeixen són les persones amb estudis universitaris, que suposen el 82,1 %, així com els que tenen estudis secundaris, amb el 60,7%. En menor mesura llegeixen els que tenen estudis primaris, que són el 35%, encara que aquest col·lectiu està creixent lleugerament, augmentant en 2,6 punts en termes interanuals.

Atenent a l’ocupació, els estudiants i els ocupats són els que més temps dediquen a la lectura amb percentatges del 74,3% i del 61,5%, respectivament, tot i que s’ha produït un increment en les mestresses de casa – de 6,3 punts – i jubilats – 6 punts -, mentre a la població infantil baixa el nombre de lectors.

Per comunitats autònomes, Madrid és la que major índex de població lectora registra amb un 70,2%, situant-se dotze punts per sobre de la mitjana nacional, que és del 57,9%, encara que en relació a l’any anterior ha experimentat un lleuger decreixement. Després d’ella, se situen País Basc amb el 59,5%, Cantàbria amb el 59,3%, Aragó amb el 59%, la Rioja amb el 58,3% i Catalunya amb el 58,2%. En la banda oposada, es troben Castella-la Manxa, Andalusia, Extremadura, Múrcia i Astúries.

Entre els motius principals pels quals es llegeix es troben l’entreteniment, en el 85,6%, així com per millorar el nivell cultural, opció que assenyala el 10%. I, mentre es llegeix, habitualment s’està a la llar, encara que també es fa a l’autobús en el cas del 16,6% dels enquestats. Per contra, els qui no llegeixen al · leguen que ho fan per falta de temps.

Els espanyols, sobretot, llegeixen en castellà , sent aquesta llengua l’elegida pel 93%, si bé cal destacar que el 46,9% llegeix en dues o més llengües. Dins d’aquest col · lectiu de lectors, el 22,4% ho fa en anglès i el 18% en català o valencià. En altres llengües com el francès o gallec representen menys lectors no arribant al 6,5% en el cas de la llengua gal·la o del 4% a la gallega. I, pel que fa a les lectures que els espanyols llegeixen, les preferències estan bastant clares: el 77,1% opta per la novel·la i el 73,5% pel conte.

En el format dels llibres s’estan introduint alguns canvis, ja que el nombre de dels lectors en suport digital supera més de la meitat de la població espanyola amb un 52,7% , percentatge que ha crescut en l’últim any en 4,9 punts.

El suport més utilitzat és l’ordinador, que és emprat pel 52,7%, seguit del mòbil amb el 7,6% i els lectors digitals amb el 2,7%, percentatge que s’ha incrementat en 1,4 punts. Aquesta xifra contrasta amb el fet que el 3,9% dels enquestats va assegurar tenir un e-reader per l’ús recorren a les descàrregues gratuïtes a Internet en el 73,1%.

A l’hora de triar el format electrònic, els homes superen les dones: 59,9% enfront del 45%. Són els més joves els que més aposten pel llibre electrònic amb un 85,3%.

I si les descàrregues gratuïtes s’imposen en els llibres electrònics a la resta d’exemplars la enquesta reflecteix que el 57,3% dels lectors van comprar llibres, sent la mitjana de 9,6 llibres per persona, és a dir, un menys que el 2010.

Entre els llibres més comprats es troben la saga ‘Cançó de gel i foc’, de George RR Martin, seguit de ‘Si tu em dius veuen …’ d’Albert Espinosa i ‘El temps entre costures’, de Maria Dueñas.

Els espanyols van llegir una mitjana de 10,3 llibres el 2011

Via Scoop.it – Escola i Educació 2.0

El 61’4% dels espanyols es declara lector de llibres en el Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres de 2011, publicat per laFederació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE), i la mitjana de llibres llegits s’incrementa fins als 10,3. D’aquest informe també destaca que el 6,8 per cent dels espanyols més grans de 14 anys va llegir l’any passat llibres electrònics, sobretot a través de l’ordinador, i el 73% d’aquest tipus de llibres es van baixar gratuïtament d’Internet.

Via www.acec-web.org

La FGEE fa el següent resum de l’informe: