Sembrar la curiositat científica

Els especialistes reclamen més formació per als mestres de primària i alleugerir els temaris a secundària per despertar interès i vocacions.

ELISA SILIÓ - EL PAIS

Qui no recorda d’un experiment que va fer en la infància? Tallar un ull de vaca, conrear llenties, crear un anemòmetre o bufar un pulmó per veure que s’infla. La ciència sorprèn i diverteix als nens, però, en opinió de la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (Cosce), s’explica malament a primària i amb una metodologia arcaica a secundària i batxillerat. Això ha motivat el naixement del programa Enciende, que pretén demostrar que és entretinguda i que està en tot el que ens envolta. “Volem que la gent entengui que la ciència no és només progrés. Que quan el metge recepta set dies i no dos d’un medicament, no és per caprici”, sosté Digna Couso, secretària executiva de Enciende. A través del programa, la Cosce proposa, entre altres coses, que els científics vagin a les escoles, i que mestres i professors aprenguin dels projectes d’altres centres penjats a la plataforma enciende.cosce.org.

L’Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals està alarmada l’escàs rigor científic de la societat i en un recent i contundent informe afirmava: “El coneixement científic no es pot articular en forma de lleis o equacions que memoritzen en lloc de comprendre-les. S’ha de conjugar l’adquisició de sabers amb les actituds pròpies de l’activitat científica (observació, pregunta, investigació, resposta, debat) des d’edat primerenca”.

“A Educació Primària i Infantil es pot arribar des de qualsevol branca del batxillerat, i els que vénen de lletres tenen una formació en ciències molt pobre”, prossegueix Couso, que és doctora en Didàctica de les Ciències Experimentals. ”El problema és que a la cursa no es posa remei. S’ensenya molta pedagogia general i es forma sobretot per a les assignatures instrumentals (matemàtiques i llenguatge), però es fa poc didàctica de les ciències. I és una pena, perquè hi ha mestres valuosíssims que se senten insegurs ensenyant Ciències “. La mestra Idoia Cia estudiar precisament aquesta branca en el batxillerat, així que s’enfronta sense por a les preguntes dels seus alumnes de tres a cinc anys. Està al capdavant de Taller d’Alta Cuina el Bullicasio, guanyador la setmana passada del primer premi Enciende.

Paloma Fernández, física a la Universitat Complutense, ha visitat diversos col·legis. ”Els científics no som uns bojos que no vam sortir del laboratori. Als nens se’ls pot explicar moltes coses, per exemple, dels materials, que és l’àrea en què treball.De què estan fets els mobles que són lleugers però resistents, els brackets de les dents, els teixits … “. Fernández considera que aquesta didàctica a l’aula és “excel·lent per als investigadors”, ja que els obliga a explicar fenòmens de forma senzilla, cosa a la qual no estan acostumats.”Als més petits no pots parlar dels camps magnètics, però sí sembrar la seva curiositat, demostrant que una pila, un tornavís i un filferro per separat no fan res, però junts són un imant que atreu els clips”.

Couso considera que a secundària no falla la formació en continguts científics dels docents, però si en en com ensenyar (didàctica de les ciències). A més, creu que la tradició curricular d’aprendre molts continguts, de forma merament conceptual i poc contextualitzada, és un llast. ”Als nois els agrada la ciència, no com es l’ensenyament. Hi ha propostes de recerca educativa que assenyalen que només s’haurien d’ensenyar 10 grans idees de la ciència, però amb deteniment. Com l’evolució o els components més importants de l’Univers, i de forma competencial, usant aquestes idees per reflexionar, argumentar, actuar etcètera “.

A l’escola Los Peñascales (Madrid), gestionat per una cooperativa de professors, es van posar d’acord una mestra d’infantil i el professor de Tecnologia per al projecte Pius Pius, guanyador del segon premi de la Cosce. Els alumnes de secundària van crear les incubadores i estudiar les variables del procés de cria, els de primària van aprendre refranys, receptes i elaborar presentacions, i els de batxillerat un estudi de mercat. Aquest centre ha creat el seu propi compost amb els residus del menjar del menjador i de la poda del seu jardí i d’altres que els nens portaven a col·legi (com les cendres). I el projecte seguirà. Així, acaben d’aprendre a construir un “hotel per insectes” per pol·linitzar i controlar les plagues de l’hort.

T’agraden les matemàtiques i la ciència?

La Comissió Europea i Atomium Culture sondegen als ciutadans sobre temes científics.

Els resultats de l’enquesta ajudaran a definir l’agenda europea de recerca.

Et sembla que la ciència s’ensenya bé a les escoles? Participa.

Als europeus els interessen els descobriments científics i els avenços tecnològics-així ho diu el 80% de la població segons l’últim Eurobaròmetre sobre aquest tema, de l’any 2010 -, però aquesta atracció no es tradueix després en noves vocacions: els llicenciats en matemàtiques , ciències i tecnologia suposen gairebé el 21% del total de graduats a la UE. Una xifra que ha minvat, a més, un 3% en nou anys.Per tractar d’apropar aquestes matèries a la ciutadania i escoltar la seva opinió sobre l’agenda científica europea, l’organització Atomium Culture llança avui un sondeig a través de cinc grans diaris, entre ells EL PAÍS. La iniciativa, patrocinada per la Comissió Europea, preguntarà als ciutadans sobre assumptes com el seu interès per les disciplines científiques, la qualitat de la formació educativa europea en aquesta matèria o assumptes relacionats amb l’ètica, l’accés a la informació científica o la presència de la dona en aquest terreny. Les votacions i comentaris dels ciutadans seran tinguts en consideració per elaborar la nova agenda científica europea Horitzó 2020. Es tracta, segons els seus promotors, que l’estratègia europea en matèria de ciència no sigui fixada pels polítics després d’escoltar els col · lectius professionals (acadèmics, indústria, etc), sinó que també el ciutadà de a peu pugui fer sentir la seva veu.

Segons la comissària europea de Recerca, Innovació i Ciència, Máire Geoghegan-Quinn, “és fonamental garantir que la investigació i la innovació s’impulsen no només per una millor ciència i pel mercat potencial, sinó també per atendre les necessitats i inquietuds socials”. El sondeig es realitzarà a través de les pàgines web de cinc diaris europeus – Frankfurter Allgemeine Zeitung, Sole24Ore, Der Standard, The Irish Times i El País -, que llançaran a partir d’avui una pregunta setmanal durant cinc setmanes. ”Es tracta de garantir que les preocupacions de l’opinió pública en general es tenen en compte per elaborar el nou programa europeu de recerca”, explica Erika Widegreen, directora executiva de Atomium Culture, una entitat sense ànim de lucre que serveix de nexe entre les universitats europees, les empreses i els mitjans de comunicació per promoure el coneixement i la innovació.

“La investigació ha de produir millor ciència, però també atendre inquietuds socials”, assenyala la comissària

En l’origen d’aquesta iniciativa hi ha la inquietud de la Comissió Europea en constatar que la investigació continua sent considerada per molts ciutadans com una cosa llunyana i aliena. ”La investigació i la innovació són pilars fonamentals de l’estratègia europea per al creixement econòmic. No obstant això, aquest impuls només podrà tenir èxit si la investigació i la innovació es desenvolupen de manera responsable i tenen el suport de totes les parts interessades, en especial dels ciutadans”, explica la comissària per correu electrònic.

La comissària de Recerca, Innovació i Ciència explica que el seu departament ha llançat ja diversos projectes per involucrar la societat civil en la definició de les agendes de recerca. ”I ho farà encara més”, diu. El programa que s’inicia avui, denominat Iniciativa Especial per al Compromís Ciutadà, forma part del projecte Ciència en Societat, que busca crear un canal de diàleg entre la ciència i la societat i despertar l’interès per les disciplines científiques.

EL PAIS –  MARIA R. SAHUQUILLO

.

T’agraden les ciències i les matemàtiques?

Què opines sobre com s’imparteixen la ciència a les escoles? Creus que les classes són interessants per als alumnes o emmalalteixen de ser massa teòriques i avorrides? Vota i opina en aquest enllaç

Les dades indiquen que la inquietud de la Comissió Europea té fonament. Tant els resultats educatius com les vocacions professionals reflecteixen que bona part de la ciutadania europea segueix veient les disciplines científiques amb recel. El 57% dels europeus creu que els científics han de esforçar-se més per divulgar el seu treball i el 66% considera que els governs haurien de fer més per promoure l’interès dels joves pels temes de ciència, segons reflecteix l’Eurobaròmetre. I no sense raó, les companyies porten anys alertant que en el futur hi haurà una demanda insatisfeta de professionals amb perfils científics i tecnològics.

“És important involucrar la societat en la ciència des del principi”, incideix Octavi Quintana Trias, director de l’àrea europea d’Investigació de la Comissió. ”La ciència no és un problema dels científics, és un problema de la societat”, continua Quintana Trias, que parla de “comprometre” als ciutadans en el disseny de les estratègies que la investigació abordarà.

Els resultats del sondeig i les conclusions que s’extreguin dels comentaris dels participants, explica la directora executiva de Atomium Culture, es presentaran a la Comissió i contribuiran a la preparació dels temes de la primera convocatòria de propostes d’Horitzó 2020. ”Al involucrar els europeus directament en aquests debats podem apropar la ciència a la societat, així com apropar-los al que passa a Brussel · les”, diu Widegreen.

La comissària Geoghegan-Quinn espera que la iniciativa que neix avui aconsegueixi involucrar la ciutadania.

“La participació de la societat civil i el públic en general en la formulació de polítiques és més important que mai per abordar reptes globals com el canvi climàtic o la cura de la salut. I els mitjans juguen un paper important per informar i interactuar amb el públic més ampli possible”, apunta. La iniciativa servirà a més, com a punt de partida per analitzar si aquest tipus de sondejos directes als ciutadans poden aplicar-se a altres matèries. De moment, Brussel · les preveu que els seus consells d’assessors externs també incloguin a experts d’organitzacions de la societat civil. Un pas més per demostrar que l’Any Europeu del Ciutadà que se celebra a 2013 és més que un eslògan.

Guia didàctica per al foment de noves vocacions científiques entre els més joves

«La ciència és maca» és una de les frases més destacades de Maria Lluch al vídeo I si fossis tu la peça clau?

Aquesta senzilla frase és un bon punt de partida per a aquesta guia didàctica que neix amb l’objectiu de complementar les tres experiències vitals i professionals vinculades a la ciència i, més concretament, a la recerca que hem vist al vídeo. Són el cas de Maria Lluch, del Centre Regulació Genòmica, Isaac Casanovas, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, i Aida Pintó i Claudia Grossi, de l’Institut Català de Ciències del Clima.

Des que alguna persona et pregunta: «I tu, què vols ser de gran?» fins que aconsegueixes entendre qui ets i tenir una lleugera idea de per on vols anar, es necessita de materials que et mostrin, encara que sigui amb unes quantes pinzellades, què pots arribar a ser si decideixes aventurar-te en el món de la recerca. Un món ric i divers que es pot iniciar per carreres professionals molt diversificades i cada cop més estretament relacionades amb la tecnologia. Per tant, decidir-se per la via de la investigació, pot fer-se triant itineraris professionals molt diferents, tots ells necessaris i interessants.

A més, sembla inevitable mencionar en aquesta guia l’enriquiment que suposa la possibilitat de conèixer persones d’altres països, atès el marcat caràcter internacional que té qualsevol troballa. També cal esmentar l’aprenentatge permanent que requereix la recerca, la lectura i l’elaboració d’articles d’actualitat, les discussions i les aportacions entre els professionals d’un mateix equip de treball, els viatges i els intercanvis, la importància de l’anglès com a llengua de relació professional, etc.

Per tot això, el visionat del vídeo I si fossis tu la peça clau? acompanyat d’aquesta guia didàctica, en què es treballen i plantegen altres reflexions addicionals, poden contribuir al despertar de noves inquietuds de joves que encara no tinguin clar el seu futur professional. I, qui sap, potser la ciència també els sembla maca…

Institució CERCA

I si fossis tu la peça clau? (Vídeo)

Guia didàctica (pdf)

«I si fossis tu la peça clau?» Aquest és el nom d’un vídeo i una guia didàctica amb activitats per desenvolupar a l’aula que tenen per objectiu fomentar noves vocacions científiques entre els més joves. El vídeo mostra les experiències vitals i professionals de quatre joves investigadors: Maria Lluch, del Centre de Regulació Genòmica; Isaac Casanovas, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, i Aida Pintó i Claudia Grossi, de l’Institut Català de Ciències del Clima. Adreçat principalment a l’alumnat de l’ESO, els continguts els ha desenvolupat la Institució CERCA en col·laboració amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), Zinhezba (entitat dedicada a l’educació en valors) i personal investigador dels centres CERCA abans esmentats.

Tot el cervell dins l’ordinador

Un ambiciós projecte recollirà tota la recerca sobre el cervell per crear un detallat model virtual que servirà per completar el trencaclosques de moltes malalties.

ARA - MÒNICA L. FERRADO - Tot el cervell dins l’ordinador (pdf)

Cada any es publiquen uns 60.000 articles científics de gran qualitat sobre el cervell. Ara bé, tots expliquen només una part de la història. I per això, malgrat tots aquests esforços, el cervell continua sent una caixa negra força impenetrable. Seria la culminació d’un somni integrar totes aquestes dades i crear un gran cervell virtual, on es pogués recrear cada neurona, cada impuls elèctric, cada neurotransmissor, cada circuit cerebral. Així es podria entendre tota la maquinària que es posa en marxa quan, per exemple, es generen els pensaments i es prenen decisions. També es podria saber amb tots els detalls què falla en les més de 500 malalties relacionades amb el cervell, moltes de les quals no tenen solució. Afecten un terç de la població europea.

Treballar per aconseguir fer realitat aquest somni és el que ja han començat a fer els més de 80 centres de recerca de tot el món (la majoria, europeus) que participen en el projecte Human Brain (HBP). Lidera aquest ambiciós treball el Swiss Federal Institut of Technology de Lausana (EPLF), i hi participen dos centres de recerca catalans, el Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRBB).

Un trencaclosques incomplet

El cervell consumeix poc més que una bombeta i al mateix temps és la màquina amb l’arquitectura més complexa i difícil de desxifrar. Fer encaixar com si fossin peces d’un trencaclosques les moltes investigacions que es fan pot permetre obtenir una imatge clara i nítida. Les dues peces catalanes que treballaran en l’encaix, el BSC i l’IRBB, modelitzaran la complexitat molecular que s’estableix entre dues neurones. “El nostre objectiu és simular interaccions entre neurones a nivell atòmic”, explica Jesús Labarta, responsable de la participació del projecte al BSC. “Es podrà modelitzar l’estudi de fàrmacs que canviïn les propietats de transmissió de la sinapsi”, afegeix Labarta.

“Una neurona és com un interruptor”, explica Modesto Orozco, al capdavant del projecte a l’IRBB, que facilitarà les dades matemàtiques al BSC perquè pugui fer les modelitzacions. Es tracta de transformar en models matemàtics els potencials elèctrics i les moltes molècules que es generen entre neurona i neurona. Entre d’altres, s’estudiaran els canals iònics, una complexa maquinària de proteïnes que s’obren i es tanquen per permetre o obstaculitzar la circulació d’ions entre neurones. “Volem visualitzar i modelitzar com funciona la sinapsi, com se’n pot bloquejar o potenciar l’efecte”, puntualitza Orozco. Aquests canals es poden alterar per causes externes, com ara el consum de drogues, els efectes secundaris d’alguns fàrmacs o a causa d’alguna malaltia.

A partir dels models que es puguin crear, s’obtindran dades que explicaran, per exemple, per què hi ha persones amb depressió que responen als fàrmacs i d’altres que no. O per què a alguns els produeixen importants efectes secundaris mentre que a d’altres no tant. També es podran entendre millor altres malalties, com ara l’esquizofrènia o l’Alzheimer. “Podrem reconstruir l’arquitectura de la memòria”, diu Orozco. En definitiva, explica: “Podrem conèixer a nivell molecular què ens fa humans. De fet, la nostra recerca té força implicacions ètiques. Si podem modelitzar matemàticament la memòria de cada individu, potser podríem fer un backup del seu cervell per posar-lo a un ordinador. Aleshores, ¿fins a quin punt aquell cervell seria humà? Això és ficció, però potser algun dia podrà ser realitat”, afegeix.

Diversitat d’enfocaments

Com si es tractés d’una ceba, el projecte té diferents capes, des de l’escala més microscòpica -els gens, les proteïnes i altres elements minúsculs- fins a la macroscòpica -per exemple, els circuits que estableixen les neurones i que relacionen les diferents regions del cervell-. Els beneficis que s’obtindran també són múltiples. S’espera conèixer i classificar millor les malalties i els trastorns mentals, sovint diagnosticats pels símptomes i no per la base biològica. La demència afecta a Europa 6,3 milions de persones. No totes tenen el mateix tipus de demència. Sovint no es pot precisar. Quan es disposi d’un cervell virtual acurat també es podran provar molècules per desvetllar el seu potencial terapèutic abans d’iniciar assajos clínics. Així mateix, es podran desenvolupar noves tècniques de neuroimatge per al diagnòstic precoç.

Poder informàtic

En el projecte també hi participen experts en robòtica i intel·ligència artificial que esperen aconseguir un cervell per als futurs robots. “Ara per ara, en molts aspectes, el cervell humà no pot competir amb un ordinador; per exemple en el càlcul. Abans confiaria en l’ordinador que en el cap. Ara bé, el cervell humà fa una infinitat de tasques molt més complexes que els ordinadors encara no saben emular”, afirma Orozco.

Sovint el cervell pren decisions amb informacions incompletes. “Es basa en l’experiència i en la lògica difusa”, explica Orozco. El projecte Human Brain té un antecessor, el Blue Brain , dirigit també des de l’EPLF. En aquest primer projecte es van unificar les dades de 20.000 experiments fets en molts laboratoris de tot el món, i es van reconstruir els tipus cel·lulars, les propietats elèctriques de les neurones, la seva morfologia, la seva comunicació sinàptica… Això va permetre crear un primer prototip. Primer, d’una columna de neurones connectades.

L’any 2008, els investigadors van integrar 10.000 columnes per simular una secció vertical del còrtex. Gràcies a aquests estudis anteriors també s’ha pogut saber que al cervell hi ha àrees especialitzades, per exemple, a processar categories concretes d’informació visual, com ara les cares o les parts del cos. D’altres estan especialitzades a treballar amb informació com el temps o l’espai.

Per obtenir una teoria unificada del cervell, a més d’una diversitat d’enfocaments (hi participen científics de moltes disciplines, des de les neurociències fins a les matemàtiques), cal una potència computacional extraordinària, amb màquines que treballin a un rendiment del nivell d’un exaflop. S’estima que els computadors a exoescala funcionaran a partir del 2020. Així doncs, la supercomputació anirà avançant paral·lelament al desplegament del projecte.

El millor vídeo científic del món el 2012, realitzat a Barcelona

Una simulació del funcionament del cor humà, premi internacional de Visualització de Ciència i Enginyeria.

‘Alya Red: a computational heart‘, un vídeo divulgatiu sobre la simulació del funcionament del cor humà en tres dimensions, ha estat el guanyador del Certamen Internacional de Visualització de Ciència i Enginyeria, que organitza la revista Science i la Fundació Científica dels Estats Units. És el premi científic més important dels EUA, i ha anat a parar al projecte del Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC).

El vídeo explica la base científica del projecte, i ensenya visualitzacions de simulacions fent servir el model de càlcul electromecànic que s’aplica a un cor de conill.

El jurat va rebre més de dues-centes propostes de divulgació científica d’una vintena de països. Després d’una primera selecció, els treballs més destacats es van publicar a la web perquè fos el públic qui votés el millor. I el vídeo d’Alya Red ha estat mereixedor tant del premi del jurat com del de votació popular.

‘Alya Red: a computational heart’ explica la investigació del centre de Supercomputació de Barcelona i les tècniques que fan servir.

Publicat a VilaWeb.

L’inventor de la lògica difusa, premi Fronteres del Coneixement

Zadeh ha fet que les màquines prenguin decisions com el cervell humà.

L’enginyer Lotfi Zadeh, que va idear un tipus de lògica que no es basa en l’exactitud sinó en la imprecisió, va ser guardonat ahir amb el premi Fronteres del Coneixement de la Fundació BBVA en la categoria de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). La lògica difusa, com la va anomenar Zadeh, simula la manera de raonar del cervell humà, i s’ha incorporat a multitud d’aparells d’ús quotidià com ara rentadores, trens, cotxes, càmeres de vídeo o dispositius per mesurar la tensió arterial.

Zadeh, nascut a Bakú (Azerbaidjan) el 1921 i establert als Estats Units des del 1943, ha estat el “creador d’un nou camp d’investigació que ha esdevingut de gran utilitat en moltes àrees” i que ha generat més de 50.000 patents, destaca l’acta del jurat.

Però la lògica difusa va trigar a rebre l’acceptació de la comunitat científica, després que Zadeh la introduís els anys seixanta. “Va generar certa controvèrsia”, recordava ahir l’enginyer en declaracions difoses per la Fundació BBVA. “N’hi va haver que la van rebre amb entusiasme, però d’altres ho van fer amb escepticisme”.

El que va portar Zadeh a desenvolupar la lògica difusa va ser que “em vaig adonar que la matemàtica clàssica (…) no sabia com abordar la imprecisió” per resoldre problemes d’enginyeria. Zadeh va raonar que “els humans tenim una capacitat sorprenent de raonar i prendre decisions basades en informació imprecisa i en un coneixement parcial. El principal objectiu de la lògica difusa és formalitzar aquesta capacitat”.

Un exemple de la utilitat de la lògica difusa en la vida quotidiana és la programació de rentadores, va explicar ahir a La Vanguardia Ramon López de Mántaras, director de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial i secretari del jurat. La durada del rentat, la temperatura de l’aigua o la velocitat del centrifugat òptimes poden dependre de diversos paràmetres com el tipus de roba que es vol rentar o la brutícia dels teixits. Però aquests paràmetres només es poden avaluar de manera imprecisa.

Per exemple, la roba pot estar més o menys bruta, i els teixits poden ser més clars o més foscos. A una persona se li fa fàcil decidir al primer cop d’ull com cal rentar la roba. Però a l’hora de programar una màquina, els paràmetres imprecisos –és a dir, tots aquells paràmetres que no són sí o no sinó més o menys– no se sabien gestionar fins que Zadeh va desenvolupar la lògica difusa.

El premiat, que amb 91 anys continua en actiu a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley (EUA), va entendre que “no cal ser més precís del que realment ens fa falta per resoldre problemes pràctics concrets”, va explicar López de Mántaras. “En els casos en què la imprecisió és inherent als mesuraments, la lògica difusa sol ser la millor solució”.

Zadeh recorda que anomenar difusa la lògica que havia ideat va frenar-ne l’acceptació entre la comunitat científica, perquè tenia una “visió occidental, cartesiana, que ho limita tot a blanc o negre”. Tanmateix, va acabar imposant-se per la utilitat pràctica que té en multitud d’innovacions tecnològiques.

El metro automàtic de Sendai (Japó) va ser un dels seus primers grans triomfs. Mentre un metro programat amb lògica clàssica hauria circulat amb acceleracions i frenades brusques, la lògica difusa va permetre canvis de velocitat graduals més semblants als que faria un conductor humà, de manera que es va reduir el consum elèctric del tren i va augmentar el confort dels passatgers.

Més recentment, les grans empreses automobilístiques han incorporat la lògica difusa als canvis de marxa automàtics, cosa que ha permès adaptar-los a l’estil de conducció de cada persona. Les càmeres de vídeo ara també incorporen la lògica difusa per reduir la inestabilitat de la imatge. I els aparells de tensió arterial, per reduir la imprecisió dels mesuraments.

Però la lògica difusa no sempre és la millor solució, adverteix López de Mántaras. “Ha estat molt important en tecnologies de gran consum, però no seria la millor opció en casos en què es vulgui reduir al mínim el marge d’error”, com ara a les missions espacials o a les centrals nuclears.

Font LA VANGUARDIA - JOSEP CORBELLA Barcelona - L’inventor de la lògica difusa, premi Fronteres del Coneixement

La ciència i la tecnologia continuen sent masculines

L’OIT denuncia que les dones no han aconseguit accedir en igualtat de condicions a sectors i activitats relacionats amb la investigació.

Sis de cada deu llocs en la indústria tecnològica estan ocupats actualment per dones en els països de l’ Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), entre els quals hi ha Espanya.

No obstant això, menys del 20% són programadores informàtiques, enginyeres, dissenyadores de sistemes o analistes, la qual cosa suposa que de manera predominant es dediquen a tasques administratives o complementàries de les activitats centrals en el sector, segons les dades de la Organització Internacional del Treball (OIT) .

LA VANGUARDIA – CIÈNCIA - JL MICÓ

Aquest desequilibri s’explica en bona mesura perquè la proporció de graduats a ciències i tecnologies no arriba al terç del total a l’àrea de l’OCDE. I això que les estudiants ja obtenen més de la meitat de les llicenciatures en les universitats d’aquests territoris. En nacions punteres en aquest camp, com el Japó o Corea del Sud, tot just hi ha un 12% d’investigadores, enfront d’un 88% homes amb aquesta mateixa funció.

Un informe de la Universitat de Yale citat ara per l’OIT demostra que les graduades en ciències són discriminades en sol·licitar càrrecs d’investigació. La situació s’agreuja en estats com Aràbia Saudita o la Xina. En el primer cas, només un 1% dels professionals d’aquest àmbit són de sexe femení, tot i que el 65% dels matriculats en ciències el 2010 eren noies. Alguns centres del gegant asiàtic exigeixen notes d’ingrés més altes a les noies que als aspirants masculins.

La directora de l’Oficina per a la Igualtat de l’OIT, Jane Hodges, lamenta que, per culpa d’aquests “estereotips”, es redueixi l’accés de les dones “a ocupacions amb millors salaris o mercats laborals que poden oferir més oportunitats”. Segons la seva opinió, quan s’estimula la participació de les nenes en els estudis de naturalesa científica, elles sobresurten per sobre dels nois.

La UE retira l’anunci “La ciència, cosa de noies”

150.000 firmes per la ciència

Àmplia mobilització per protegir L’R+D en els pressupostos de la UE.

Espanya és el segon país, per darrere d’Alemanya, on més persones han signat a favor de la ciència Alemanya, Suècia, Holanda i el Regne Unit exigeixen més retallades; França prioritza l’agricultura.

LA VANGUARDIA  - BEATRIZ NAVARRO – JOSEP CORBELLA - 150.000 firmes per la ciència (pdf)

La mateixa setmana que els líders europeus es reuneixen a Brussel·les per acordar com cal quadrar el pressupost de la Unió Europea per al període 2014-2020, gairebé 150.000 ciutadans han firmat ja una petició de no retallar la inversió en R+D a fi de no comprometre el futur desenvolupament econòmic d’Europa.

PROJECTES EUROPEUS EMBLEMÀTICS 1. Accelerador LHC del CERN. L’Organització Europea de Recerca Nuclear (CERN), amb 20 estats membres, lidera la física de partícules a nivell mundial. Aquest any ha presentat el descobriment del bosó de Higgs, identificat als detectors Atlas (a la foto) i CMS, a l’accelerador LHC 1

La petició va ser impulsada fa un mes per 44 premis Nobel i 6 medalles Fields (equivalents als Nobel en matemàtiques) en una carta oberta en què van recordar que “transformar el coneixement en nous productes, serveis i indústries innovadors és l’única manera de donar a Europa un avantatge competitiu en el panorama global ràpidament canviant d’avui dia”. La majoria de persones que han subscrit aquesta petició estan vinculades a la comunitat científica, però també s’hi ha adherit el sector empresarial a través de BusinessEurope, organització que agrupa 41 patronals de 35 països (la CEOE espanyola, entre d’altres).

Espanya, amb 17.698 firmes quan es va tancar aquesta edició, és el segon país en nombre d’adhesions, per darrere d’Alemanya (22.631) i per davant del Regne Unit (14.407), Itàlia (12.472) i Holanda (10.553). El document havia estat subscrit ahir a la nit per 146.158 persones al web Nocuts-on-research.eu, i, a un ritme d’unes 1.500 noves firmes diàries aquesta última setmana, està previst que arribi a les 150.000 diumenge.

El punt central del conflicte és el programa d’investigació europeu Horitzó 2020, el nou programa marc d’investigació de la UE per al període 2014-2020. Amb el pressupost anterior, durant els darrers set anys la UE ha dedicat a aquesta partida al voltant de 55.000 milions d’euros. Ara la Comissió Europea proposa reservar al programa 80.000 milions, un augment que els dirigents dels Vint-i-set posen en qüestió encara que no sigui més que una petita part del bilió d’euros que es prepara per a la UE.

D’aquesta quantitat, 24.598 milions es dedicarien a finançar la investigació d’alt nivell, inclosos els projectes del Consell Europeu de Recerca. Gairebé 18.000 finançarien projectes d’innovació industrial, amb una atenció especial a les pimes. I més de 31.700 milions es dirigirien a projectes que reflecteixen els reptes futurs de la UE: canvi climàtic, transport sostenible, mobilitat, abaratiment de les energies renovables, seguretat alimentària i envelliment de la població.

Brussel·les defensa que cal veure aquestes partides “com a inversions, no com a despesa”, que la UE ha de donar contingut a la seva aposta per una economia més moderna i, sobretot, que un euro invertit a escala europea en investigació té més valor afegit que a escala nacional.

La Comissió Europea ha fet comptes: “Entre el 2000 i el 2006, cada euro invertit en política de cohesió va generar un retorn de 2,1 euros. Per al 2020 s’espera que s’elevi a 4,2 euros per cada euro que s’hi ha invertit. En ciència i investigació el retorn encara és més gran: en alguns casos, un euro invertit a escala europea en genera fins a 14”, afirma Janusz Lewandowski, comissari de Pressupostos.

Per guanyar-se el suport dels líders dels Vint-i-set al pressupost (tots els països tenen poder de veto), la proposta de compromís elaborada per Herman van Rompuy, president del Consell Europeu, preveu una retallada del 7% (uns 11.000 milions) en la despesa proposada per Brussel·les per competitivitat, una partida àmplia que engloba Horitzó 2020 i altres programes, com seguretat nuclear i el projecte de navegació per satèl·lit Galileo.

Aquests moviments s’observen amb preocupació al Parlament Europeu, que té poder de veto en la matèria. “Tot pressupost per sota del que proposa la Comissió Europea significaria rebaixar l’ambició”, ha advertit Maria Carvalho (PPE), ponent de l’informe parlamentari sobre el programa Horitzó 2020. Carvalho calcula que cada rebaixa de mil milions d’euros en el pressupost suposaria renunciar a 600 investigadors principals, 240 projectes de col·laboració i 400 acords amb petites i mitjanes empreses.

Atès que Van Rompuy ha concentrat les retallades en els ajuts agrícoles i en el desenvolupament regional, els següents candidats a la tisora són la competitivitat i les xarxes transeuropees de transport i energia. El 2005 la innovació ja es va emportar la pitjor part de les retallades d’última hora de la cimera. Per França, la despesa en agricultura és sagrada i absorbeix gairebé la meitat del pressupost europeu (són gairebé els únics ajuts públics autoritzats per al sector), cosa que condiciona enormement el seu disseny.

A les objeccions d’Alemanya, Suècia i Holanda al nivell de despesa pressupostària proposada per Brussel·les (volen retallar-lo 100.000 o 130.000 milions d’euros) se suma l’amenaça de veto llançada pel britànic David Cameron, que exigeix una retallada global de 200.000 milions.

Van Rompuy ha presentat una proposta de compromís que el rebaixa uns 80.000 milions, i a partir d’aquí la tisorada només pot anar en augment. No es descarta que la cimera acabi sense acord i que els Vint-i-set es tornin a citar el mes de febrer per mirar d’apropar posicions.

Des dels centres de recerca de Catalunya, la negociació sobre el pressupost del programa Horitzó 2020 se segueix amb interès i preocupació. “Els recursos europeus són molt importants per als investigadors de Catalunya”, observa Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat. En un moment en què el Govern central redueix de manera dràstica el pressupost per a R+D+I, els investigadors catalans depenen de manera creixent del finançament europeu per tirar endavant els seus projectes.

Els líders de la investigació espanyola es mobilitzen contra les retallades

AIXÍ NO - La carta dels científics a Rajoy

ELS CIENTÍFICS… Trenta-nou líders de la comunitat científica firmen la carta a Rajoy.
… I ELS RECTORS La Conferència de Rectors es posiciona contra les “massives retallades en R+D”.
EL DETONADOR El temor que no hi hagi convocatòria del pla nacional el 2013 ha inspirat la carta.
DISCRECIÓ Els científics han evitat presentar la missiva en públic per no contrariar Rajoy.

LA VANGUARDIA – Josep Corbella - La carta dels científics a Rajoy (pdf)

Trenta-nou líders de la comunitat científica espanyola van enviar el 30 d’octubre una carta al president Mariano Rajoy, amb còpia al ministre Luis de Guindos i a la secretària d’Estat d’Investigació, Carmen Vela, en què demanaven un canvi dràstic i ràpid en la política científica del Govern. La carta, a la qual ha tingut accés La Van

guardia, no reclama més pressupost per a investigació. El que demanen els signants és que, si hi ha d’haver retallades, es facin amb visió estratègica per no destruir les bases que han permès a la investigació espanyola assolir nivells d’excel·lència.

Els signants inclouen la majoria d’investigadors consagrats que formen l’elit de la ciència espanyola. Entre ells, hi ha premis Príncep d’Astúries com el cardiòleg Valentí Fuster, l’especialista en malària Pedro Alonso o l’arqueòleg Eudald Carbonell; científics reconeguts pel Consell Europeu d’Investigació com l’elit de la ciència europea, com l’oncòleg Josep Baselga o l’economista Jordi Galí; o directors de centres finançats pel mateix Govern central amb el programa Severo Ochoa, com el biòleg Luis Serrano, el bioquímic Joan Guinovart, l’informàtic Mateo Valero o el físic Lluís Torner.

“Amb extrema inquietud estem veient com se succeeixen retallades en els pressupostos d’investigació, desenvolupament i innovació (R+D+i) del Govern mentre es mantenen els aspectes menys funcionals del nostre sistema de ciència i tecnologia”, escriuen. “Si el Govern no pren de forma immediata mesures adequades, el gran esforç realitzat per la nostra ciència en els últims anys, amb fruits evidents i amb interessants perspectives de futur, es perdrà inexorablement en un termini molt curt”.

En la mateixa línia es va pronunciar ahir la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), que va expressar en un comunicat la seva posició “contrària a les massives retallades en el finançament de l’R+D” en el projecte de pressupostos del 2013. Els rectors denuncien “incongruències entre un discurs polític segons el qual la societat ha de basar el seu progrés en el coneixement i una aplicació de polítiques i accions que van en la direcció diametralment oposada”.

El detonador que ha portat els 39 científics a firmar la carta, tots ells directors de centres d’investigació o organitzacions científiques, és la por que en els pressupostos del 2013 desaparegui la convocatòria del Pla Nacional d’Investigació. “Si això passa, l’efecte seria catastròfic”, va declarar ahir un dels signants.

El pla nacional és la gasolina que permet fer funcionar el sistema d’investigació espanyol. Els centres d’investigació i les universitats representen els vehicles i els investigadors, els conductors. Però, per més bo que sigui un conductor i per més bon cotxe que tingui, si no té diners per omplirne el dipòsit no arribarà enlloc.

El pla nacional aporta precisament els diners per finançar les investigacions. Aquests diners es distribueixen de manera competitiva entre els millors projectes, cosa que permet finançar les investigacions d’excel·lència, i d’aquesta manera atreure i retenir a Espanya científics d’elit. A més, gràcies al pla nacional, “els professionals de la ciència del nostre país competeixen a escala internacional i negocien contractes amb empreses”, recorda la carta.

“Si succeís que un any no es convoqués el Pla Nacional, que es retardés fins que es perdés un any efectiu o que resultés clarament infradotat”, afegeix el docu-

ment, suposaria “la paràlisi del sistema” d’investigació. La dotació que permetria evitar aquesta paràlisi seria “d’entre 100 i 200 milions d’euros, ordres de magnitud per sota d’un altre tipus d’accions que s’estan emprenent”.

El temor que no hi hagi convocatòria del pla nacional el 2013 ha pres cos en les últimes setmanes arran de converses amb membres de la secretaria d’Estat d’Investigació, que han admès en privat que no sabien d’on podia sortir el pressupost per al pla nacional. Els temors s’han vist confirmats en fer-se públic el projecte de pressupostos del 2013, que preveu una retallada del 23,4% en el programa 463B, en el qual s’emmarca el pla nacional. Com que els projectes d’investigació finançats pel pla són plurianuals, els científics temen que tot el pressupost del 2013 es dediqui a cobrir projectes aprovats en anys anteriors i que no quedin diners per a noves investigacions.

Més enllà del pla nacional, els signants de la carta reclamen que es mantingui el programa Ramón y Cajal de contractació de joves investigadors “amb un nombre no decreixent de places”. I que es posin en marxa mesures que permetrien augmentar la competitivitat i l’eficiència de la investigació sense cost econòmic addicional o amb un cost mínim.

Entre aquestes mesures, hi ha la creació de l’agència nacional d’investigació prevista en la llei de la Ciència, que havia d’estar en funcionament el juny del 2012 i que permetria gestionar millor els recursos. “En aquest moment sembla incomprensible que es retardi la seva posada en marxa”, afirmen els signants de la carta. També suggereixen aprofitar els “nous tipus de contractació que no s’estan utilitzant” i que estan previstos a la llei de la Ciència, que va ser aprovada amb els vots favorables de tots els grups polítics del Congrés.

Així mateix, reclamen que els pressupostos s’han d’ajustar millor a les necessitats i possibilitats del sistema”, ja que en aquests moments hi ha quantitats importants del pressupost per a investigació que no arriben a executar-se, mentre que altres partides –com la del pla nacional– es beneficiarien de fons addicionals.

Els científics han optat per no escriure una carta oberta a Rajoy, ni presentar-la en públic, per evitar que el president del Govern pogués interpretar-la com una agressió. “Vam pensar que, sent discrets, el Govern podia ser més favorable a reconsiderar la seva posició, encara que érem conscients que, amb tants signants, podia produir-se alguna filtració”, va explicar ahir un dels científics. Sis dies després d’enviar la carta, a cap dels investigadors consultats per La Vanguardia no li constava ahir que el Govern hagués donat una resposta. Ni tan sols un justificant de recepció.

Menys pacients derivats

RETALLADES EN CENTRES DE REFERÈNCIA

Arriben menys pacients d’altres comunitats. Aquesta és la impressió que tenen en unitats de referència com la de càncer de mama de l’hospital Vall d’Hebron. “En un any s’ha notat una davallada enorme”, diu el doctor Javier Cortés, director adjunt del programa de Càncer de Mama al Vall d’Hebron i del seu institut d’oncologia (VHIO). Càncers amb metàstasi, segones opinions o tractaments avançats són alguns dels motius pels quals pacients d’altres comunitats autònomes anaven al Vall d’Hebron, centre de referència per a 14 patologies.

Fins ara, aquesta atenció complexa extra era més o menys compensada per un pressupost especial del Ministeri de Sanitat, que el 2011 va ser de cent milions, anomenat fons de cohesió. En els nous pressupostos de Sanitat, el pagament per aquesta atenció de referència ja no tindrà pressupost i es farà per la via del descompte de la factura a cada comunitat autònoma que enviï els seus malalts a algun d’aquests equips. I se n’encarregarà Hisenda, segons fonts del Ministeri de Sanitat.

Aquest canvi permetria, en principi, que cada comunitat pagués els processos complexos dels seus ciutadans, tant si són atesos a casa com en una altra comunitat, sense carregar-ne la despesa a la comunitat autònoma receptora. Però a la pràctica, el que detecten en alguns d’aquests hospitals és que les comunitats autoritzen cada vegada menys casos fora del seu territori. / A. Macpherson

El mapa de la llengua, el cinquè sabor i altres coses que no sabies sobre els sabors.

Segur que a tots vosaltres us sonen aquests dibuixos en què la llengua, a manera de mapa polític, es divideix en diferents regions especialitzades en detectar un sabor específic. Una cosa així com si els espanyols fossin molt salats, els francesos molt insulsos i altres el que sigui. Bé, això és un mite. Això de que els francesos siguin molt insulsos, no (és broma). És un mite que en la nostra llengua hi hagi un mapa de sabors.

Traducció del l’article de Sergio Parra a XATAKA CIENCIA.

La veritat és que les papil·les gustatives es troben repartides per tota la llengua i poden detectar, més o menys, tots els sabors bàsics amb la mateixa eficàcia.

Segons el mapa de la llengua que ha cristal·litzat en la cultura popular, concebut en per Edwin Boring, un influent psicòleg de Harvard, la punta de la llengua detectaria el sabor dolç, la part posterior, l’amarg, els laterals anteriors, la sal, i els laterals posteriors, el sabor àcid.

El problema és que Boring s’havia basat en una investigació alemanya de 1901, i l’havia traduït malament, una cosa semblant al que havia passat també amb el ferro dels espinacs. El que assenyalava la investigació original és que la llengua humana té àrees de sensibilitat relativa davant els diferents sabors, sinó que cada sabor només es pogués detectar en una zona.

A més, és molt fàcil desmentir el mapa de la llengua: la punta de la llengua, suposadament, només serveix per detectar el sabor dolç. Poseu-vos-hi una mica de sal i veureu el que passa. Malgrat tot, fins a 1974 no es va desmentir oficialment aquesta teoria. La revisió va anar a càrrec de la doctora nord-americana Virginia Collings, que si bé va admetre que la sensibilitat als quatre sabors variava en funció de la zona de la llengua, aquesta variació no era significativa .

D’altra banda, no és cert que només hi hagi quatre sabors. Al menys hi ha cinc. El cinquè sabor seria l’umami, el de les proteïnes en el menjar salat, com el bacó o les algues, i va ser descrit per primera vegada per Kikunae Ikeda, professor de Química de Tòquio, ja el 1908. Fins l’any 2000, però, no va ser confirmat oficialment com un cinquè sabor, fins que investigadors de la Universitat de Miami van descobrir receptors de proteïnes en la llengua humana.

Dono fe del cinquè sabor perquè no només ho he provat, sinó perquè en la prestatgeria del meu despatx descansa un pot de forma vagament antropomòrfica ple d’una espècie de sal amb gust d’umami, portat directament del Japó, i que guardo com un fetitxe a arran de que un dels personatges principals de la meva novel·la Jitanjáfora, una dona de paladar massa fi, es digués precisament Umami .

Si us interessa saber més sobre el gust umami, potser us interessi revisar l’article que vaig publicar sobre El naixement de l’imperi del Ketchup .

Una altra cosa curiosa en relació al sabor és l’anomenada neofòbia. És a dir, l’evitar gustos nous. Això es produeix exclusivament en els nens: un cop compleixen 2 o 3 anys d’edat llavors eviten qualsevol gust nou. Definit pel psicòleg nord-americà William James (1842-1910), aquest trastorn es caracteritza per “una tendència a rebutjar qualsevol cosa nova, una por anormal i persistent cap gairebé qualsevol novetat”.

Recentment, en un important estudi amb bessons, dut a terme per l’equip de la Dra Cooke, del Departament d’Epidemiologia i Salut Pública de la University College de Londres, va trobar que aproximadament el 80% de la tendència infantil a rebutjar aliments nous, es deu a causes genètiques.

Imatges de “”Umami. El quinto sabor“.