Pares, la vostra filla pot ser bonica i alhora científica, matemàtica o enginyera

L’operador de telefonia mòbil dels Estats Units VERIZON acaba de publicar un vídeo on es mostra com moltes vegades es desanima a les nenes en el seu interès per la ciència i la tecnologia.

El comercial remarca que el principal motiu pel qual les nenes s’allunyen de la ciència és per que són dissuadides per missatges socials, principalment dels seus pares, que els repeteixen constantment estereotips que reprimeixen el descobriment i la investigació, per considerar-ho com una cosa “poc femenina”.

VERIZON 01 SCIENCE

El 80% dels llocs de treball a la pròxima dècada requeriran habilitats tecnològiques i VERIZON vol inspirar les ments joves perquè s’involucrin amb la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques per construir un futur més brillant.

Les dones ocupen menys del 25% dels llocs de STEM (acrònim en anglès de Science, Technology, Engineering and Mathematics). Treballant junts, anem a encoratjar a més dones a seguir carreres que resolguin els immensos reptes del nostre futur.

VERIZON 02 TECHNOLOGY

A l’anunci es ressalta que la societat afavoreix que les nenes es comportin d’acord amb els paràmetres normals de feminitat i se les força a allunyar de l’ús d’eines o d’allò que pugui “embrutar els seus vestits”, portant com a conseqüència la desafecció a les matèries properes a la ciència.

En acabar, el vídeo diu que el 66% de les nenes de quart grau de primària afirmen que els hi agraden la ciència i les matemàtiques, contrastant amb la pobra matriculació femenina de només el 18% en carreres lligades a l’enginyeria als Estats Units.

VERIZON 03 ENGINEERING

VERIZON recorda als pares que les nenes també són capaces d’aconseguir grans objectius en les àrees de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques, sense que això impedeixi ser boniques.

Ens hem de preguntar quantes vegades hem descoratjat a la nostra filla o germana amb frases que reforcen una excessiva preocupació en la seva aparença (“les nenes boniques no s’embruten el vestit”) i un desinterès inconscient en la investigació científica.

VERIZON 04 MATH

VERIZON ens convida a pensar com parlem a les nostres filles de manera que puguin reconèixer el seu potencial, trencant els paradigmes imposats per la societat i així poder aconseguir grans somnis i metes.

Ajuda a trencar amb aquesta mala pràctica compartint aquest vídeo.

CatEI.cat

La CE fa campanya per animar a les dones a fer carrera en les TIC

every-girl-digital

La Comissió Europea (CE) ha llançat una campanya per identificar i promocionar experiències model que puguin animar les joves a estudiar i orientar la seva vida professional cap les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC), davant la seva escassa presència en el sector.

La CE considera que “la tecnologia és quelcom massa important com per deixar-la a mercè dels homes”, i explica que l’economia digital i el sector de les aplicacions estan desenvolupant a Europa però, aparentment, sense les dones, basat en dades que mostren que a Europa només nou de cada cent creadors d’aplicacions són dones.

A més, només un 19% dels directius d’empreses de TIC són dones (45% en altres sectors de serveis), i el mateix percentatge de dones són empresàries dedicades al sector de les tecnologies de la informació i comunicació.

Així mateix, menys d’un 30% de la mà d’obra que treballa en el sector són dones i el nombre de graduades en informàtica està baixant (un 3% respecte d’un 10% de graduats masculins).

En la campanya, la vicepresidenta de la CE i comissària d’Agenda Digital, Neelie Kroes, anima les dones a “llançar-se a la codificació”, una cosa, ha dit, “que és molt divertit”.

“Volíem proporcionar a les dones una plataforma perquè ens expliquin les seves experiències sobre com triomfar en les tecnologies”, va explicar Kroes sobre el propòsit de la campanya, que serveix per recollir històries d’èxit de dones que treballen en les TIC amb vista a “contribuir a dinamitzar la generació següent “.

Per a això, la CE ha creat una pàgina a la xarxa social Facebook titulada “Every Girl Digital“, a la qual poden pujar els vídeos de les dones que vulguin compartir el seu treball en el món de les TIC.

Every Girl Digital facebook

La campanya es realitza sobre la base d’un estudi de la Comissió sobre la dona en el sector de les TIC, la conclusió era que la millor manera d’atraure les dones a llocs de treball del sector tecnològic és donant visibilitat a professionals d’aquest sector que els resultin atractives, convertint així en models.

La identificació de trajectòries professionals és una altra forma de fer que les dones que ja treballen en el sector tecnològic es mantinguin en ell al llarg de la seva vida professional, opina la CE. Si les dones ocupessin llocs de treball del sector digital en la mateixa mesura que els homes, el PIB europeu podria augmentar anualment en uns 9.000 milions d’euros, segons l’estudi.

Les empreses que més integren la dona en els seus llocs directius aconsegueixen un rendiment del capital superior en un 35% respecte de la resta, i uns beneficis per als accionistes un 34% més elevats que altres empreses comparables, assegura la CE.

Més informació: Every Girl Digital

Ets enginyera en informàtica o coneixes a dones que són enginyeres en informàtica?

El COEINF, organització visiblement responsable (visibles), darrers dies per gaudir de la subvenció amb un any sense cost a les Enginyeres en Informàtica que sol·liciten la seva col·legiació durant el mes de març, per impulsar la presència de dones al Col·legi, i que es pot iniciar via web al següent formulari (indicar a observacions DONA2014).

Font: COEINF.cat

Passió robòtica. Tecnologia per a adolescents

xnergic-robot

Xnergic acosta el jovent a l’experimentació amb robots i videojocs gràcies a un campus amb expansió territorial a Barcelona, Calella, Badalona i Granollers.

La passió per la tecnologia mou tant professionals de l’educació com mares i pares d’infants, que veuen que la canalla ja està familiaritzada, des de molt aviat, amb les aplicacions mòbils. Tot i això, el jovent continua sent, generació rere generació, el gran focus d’apassionats per la tecnologia. Partint d’aquesta realitat, des del TecnoCampus de Mataró es va impulsar la comunitat virtual Xnergic, que pretén crear una via d’experimentació que acosti adolescents i preuniversitaris a diverses tecnologies. El projecte vol ajudar en la presa de decisió del jovent cap a alternatives universitàries d’enginyeria en un futur immediat.

Xnergic, adreçat a joves d’entre 11 i 17 anys, vol ser el planter d’Europa per fomentar les vocacions tecnològiques en un context en el qual, segons les estadístiques, les enginyeries són alternatives universitàries amb una demanda decreixent.

Per intentar canviar aquesta tendència, aquesta comunitat virtual, nascuda a finals del 2012, experimenta amb tecnologies com a instrument de diversió. Té la voluntat de generar un vincle amb els adolescents tot oferint-los un espai on es puguin divertir, amb tallers de robòtica i videojocs en què els joves comparteixen i competeixen amb altres joves apassionats per la tecnologia. Com apunten en el seu manifest, volen fer-se preguntes, ja que la recerca de respostes els ajudarà a innovar i ser més creatius.

Un cop en marxa el projecte, i amb els objectius ben definits, Xnergic té l’ambició d’expandir-se territorialment més enllà de Mataró a partir d’una comunitat digital i amb una presència territorialment deslocalitzada. El primer pas es farà a partir de Setmana Santa als campus de Granollers, Badalona i Calella -unes ciutats escollides per la proximitat territorial-, i a Barcelona -triada per la seva rellevància i pel protagonisme tecnològic-. Els centres que canalitzaran aquesta expansió són el Col·legi Maristes Champagnat de Badalona, l’Escola Pia de Granollers i l’Escola Pia de Calella.

El director de l’Escola Pia de Granollers, Xavier Ambrós, explica com l’objectiu d’aquests campus és “generar interès per la robòtica i els videojocs” i evitar-ne el rebuig frontal. Per Ambrós, “en l’educació obligatòria els alumnes tenen tendència a descartar determinades matèries de cara al batxillerat perquè els costen molt, i aquesta és una manera de veure-ho des d’un vessant més pràctic”.

En aquestes quatre ciutats Xnergic hi organitzarà campus tecnològics, una proposta intensiva i divertida per experimentar i crear amb tecnologia, per motivar nois i noies que tinguin vocacions tecnològiques. L’oferta, presencial, és els matins de dilluns a divendres dels períodes de vacances. La pròxima edició serà del 14 al 17 d’abril, per Setmana Santa. En aquests campus hi ha dues temàtiques: robòtica i programació de videojocs. En podeu trobar més informació a Xnergic.

Font: ARA via COEINF.cat

Les 15 prediccions d’Isaac Asimov pel 2014 que va fer el 1964

prediccions Isaac Asimov 02

L’any 1964, després de visitar l’Exposició Universal de Nova York, l’escriptor Isaac Asimov va fer una predicció de com seria el món 50 anys més tard: l’any 2014. Ha arribat la data i moltes de les especulacions que va fer llavors el mestre de la ciència-ficció no només s’han complert, sinó que a més s’han vist àmpliament superades. D’altres, encara no han arribat.

ISAAC SALVATIERRA – Diari ARA

Asimov s’imaginava un món amb cotxes circulant a cinc metres de terra, voreres mecàniques per no haver de caminar i ciutats subterrànies per fer front a la superpoblació del planeta. El món aniria tan automàtic que s’invertirien els termes: l’oci es convertiria en una rutina i treballar seria envejat per tothom.

Asimov va escriure l’article després de sortir d’una exposició patrocinada per General Motors en què s’especulava com seria el món el 2014. Era un moment eufòric, d’avenços científics extraordinaris, a pocs anys que l’home arribés a la Lluna. “Com serà l’Exposició Universal del 2014? No ho sé, però m’ho imagino”, afirmava a l’article. El que no va preveure és que 50 anys més tard General Motors hauria fet la fallida industrial més gran de la història dels Estats Units.

[L'exposició Futurama de General Motors a l'Exposició Universal de Nova York del 1964]

1. Edificis intel·ligents: ni persianes, ni cortines

Isaac Asimov ja vaticinava edificis amb la il·luminació automatitzada i amb finestres intel·ligents, amb vidres que es tornen més o menys translúcids en funció de la llum que hi ha a dins, sense que calguin cortines o persianes. També imaginava “sostres i parets il·luminats suaument amb llums de diferents colors que canviaran només prement un botó”. S’imaginava ciutats sota terra per fer front a la superpoblació amb edificis amb aire net i llum controlada.

2. Cuines robotitzades: la Thermomix i la Nespresso

L’autor de la ‘Saga de La Fundació’ s’imaginava que hi hauria alguna cosa similar a la Thermomix, els microones, els robots de cuina, les torradores i les màquines Nespresso. Al seu article parla de robots que fan el menjar, torren el pa, escalfen l’aigua i fan el cafè. “Els esmorzars es podran demanar el dia abans perquè estiguin a punt a una hora especificada”, afirmava. És cert que la tècnica ja permet programar les torradores amb un temporitzador, però potser tampoc cal. “Sospito que fins i tot el 2014 encara serà convenient tenir un petit racó a la cuina on alguns plats més específics es puguin preparar a mà”, afegia. Efectivament, les màquines ajuden, però encara hi ha processos insubstituïbles.  

3. Aliments sintètics amb gust d’hamburguesa

L’escriptor i bioquímic ja preveia que el congelador seria un aparell bàsic a la cuina per poder conservar aliments i plats precuinats durant molt de temps. També preveia que hi hauria llevats processats i productes d’algues disponibles “en una varietat de sabors”, amb gust –especulava– de gall d’indi o bistec. “No serà dolent en absolut” –afegia– “però hi haurà un resistència psicològica a aquesta innovació”. Justament, aquest 2013 s’ha presentat la primera hamburguesa comestible creada en un laboratori. Les impressores 3D ja permeten ‘imprimir’ una pizza comestible.

4. Electrodomèstics sense cables

“Els electrodomèstics del 2014 no tindran cables elèctrics, per descomptat”, pronosticava Asimov. Molts aparells, efectivament, ja funcionen amb bateries recarregables o piles i, fins i tot, Apple va idear cables connectats magnèticament per als seus portàtils per evitar prendre mal si t’hi entrebanques.

5. La Roomba i altres robots per a la llar

Asimov ja preveia que hi hauria ‘gadgets’ que farien més fàcil la feina per a la llar. Les rentadores ja existien des dels anys vint, però un robot com la Roomba, que el pots deixar sol durant tot el dia netejant el terra del menjador o les habitacions sense haver de fer res, encara eren difícils de preveure.

6. Els cotxes continuen tenint rodes, però tenim carril bus

Asimov ja avançava que al 2014 el món seria “més proper”. Han arribat els trens d’alta velocitat, els cotxes corren més i l’ús de l’avió s’ha popularitzat gràcies les companyies de baix cost. L’escriptor i científic estava en tot i preveia que els autobusos tindrien uns “carrils centrals especials”. Carril bus se’n diu. Fins i tot, com a mínim a Catalunya, funcionen els carrils bus-VAO.

No la va encertar, però, amb la resta. Com en moltes pel·lícules de ciència-ficció, imaginava cotxes voladors, a uns cinc metres de distància del terra, amb un pilot automàtic per evitar accidents. Deia que el tipus de paviment ja no seria un problema i que els ponts tampoc serien necessaris. Per a les ciutats, imaginava voreres mòbils que estalviarien als vianants haver de caminar. De cintes transportadores de persones només n’hi ha als aeroports, però és veritat que alguns barris amb forts pendents han instal·lat escales mecàniques. Asimov pensava que uns tubs d’aire comprimit permetrien transportar paquets o qualsevol mena de producte d’un edifici a un altre.

7. Expedició no tripulada a Mart

Asimov escriu el seu article en plena cursa de l’espai, cinc anys abans que l’home trepitgi per primera vegada la Lluna. L’escriptor va ser prou prudent i va dir que el 2014 s’hauria arribat a Mart però no encara amb una nau tripulada, com així ha estat. La missió Curiosity va aterrar el 2012 sobre el planeta roig.

8. Internet i els telèfons intel·ligents

Asimov preveia que es podria trucar des de qualsevol punt de la terra, fins i tot des de l’Antàrtida, gràcies als satèl·lits. Ja pensava que els telèfons no només servirien per a la veu. Imaginava poder parlar per videoconferència, com es pot fer des de fa alguns anys des de molts telèfons intel·ligents o per als ordinadors de sobretaula via Skype. Encara més, Asimov veia possible l’intercanvi de documents, fragments de llibres i imatges. Estava parlant, sense saber-ho, d’internet, el correu electrònic i les xarxes socials.

9. Televisió: pantalles planes i 3D

“Pantalles a la paret substituiran els aparells ordinaris i cubs transparents faran possible les 3D”. Així s’imaginava Asimov la televisió. Les pantalles planes ja són d’ús corrent, res a veure amb els aparatosos televisors dels anys 60. Les primeres emissions de televisió en color són dels anys 40. El 3D, però, encara no ha arribat a la petita pantalla com a ús quotidià. Sí al cinema.

10. El Google Translate

“Els robots no seran comuns però n’hi haurà”, deia Asimov. L’escriptor va queda meravellat amb un robot d’IBM que ja era capaç de traduir del rus a l’anglès. El Google Translate ja tradueix una vuitantena de llengües.

11. Ordinadors a l’aula

El 1964 ja semblava clar que els avenços informàtics també arribarien a l’escola. Caldria que els nous alumnes aprenguessin el nou llenguatge informàtic, en constant progressió. Asimov preveia, a més, que un “circuit tancat de televisió i cintes programades” ajudarien a educar millor. La previsió ha estat àmpliament superada. Els MOOC, els nous cursos d’educació superior a distància per internet, estan revolucionant la universitat.

12. L’avenç dels trasplantaments

L’escriptor vaticinava un món amb una densitat de població tant gran com Manhattan en 500 anys si no s’hi posava remei i apostava per controlar la natalitat per evitar-ho. Tenia clar que, a més, la taxa de mortalitat es reduiria, com així ha estat, a causa de les millores en el camp de la cirurgia i, especialment, dels trasplantaments i el “creixent ús de dispositius mecànics per substituir els cors i els ronyons que fallen i per reparar les artèries i els nervis”.

13. Un món més poblat

La població mundial voltava els 3.000 milions d’habitants l’any 1964. Asimov preveia que es dupliqués en 40 anys i que el 2014 arribés als 6.500 milions. Es va quedar curt: el 2011 es van superar els 7.000 milions. Pels Estats Units, en canvi, preveia 350 milions d’habitants, quan en realitat en té 316 milions. El prolífic escriptor creia que la pressió demogràfica faria que s’habitessin els deserts i les zones polars i que obligaria a una explotació “més eficient” dels recursos oceànics, fins i tot amb la construcció de ciutats sota l’aigua. La construcció de l’Eurotúnel –que creua el Canal de la Mànega– ja ha provat que és possible construir grans infraestructures subaquàtiques.

14. Més desigual

Isaac Asimov calculava que el 2014 l’esperança de vida en algunes parts del món seria de 85 anys. La mitjana mundial volta els 67 anys, però a Europa s’acosta als 80 anys. L’escriptor ja preveia que s’incrementarien les desigualtats entre el Nord i el Sud. Deia l’escriptor: “No tothom podrà gaudir al màxim de les millores tècniques del futur”. De fet, calculava que les regions menys desenvolupades, tot i que haurien progressat respecte al 1964, comparativament serien serien més àmplies.

15 …i més avorrit

Les màquines ens estalviarien tantes feines del dia a dia que Asimov vaticinava que la gran malaltia del 2014 seria l’avorriment i que això tindria “conseqüències mentals, emocionals i sociològiques serioses”. De fet, pensava que la psicologia seria l’especialitat mèdica més important dels primers anys del segle XXI. De fet, s’imaginava una societat en què l’oci es convertiria en un fet rutinari sense cap mena de valor i que la cosa realment preuada seria la feina.

Sembrar la curiositat científica

Bisseccio granota feta amb lego

Els especialistes reclamen més formació per als mestres de primària i alleugerir els temaris a secundària per despertar interès i vocacions.

 – EL PAIS

Qui no recorda d’un experiment que va fer en la infància? Tallar un ull de vaca, conrear llenties, crear un anemòmetre o bufar un pulmó per veure que s’infla. La ciència sorprèn i diverteix als nens, però, en opinió de la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (Cosce), s’explica malament a primària i amb una metodologia arcaica a secundària i batxillerat. Això ha motivat el naixement del programa Enciende, que pretén demostrar que és entretinguda i que està en tot el que ens envolta. “Volem que la gent entengui que la ciència no és només progrés. Que quan el metge recepta set dies i no dos d’un medicament, no és per caprici”, sosté Digna Couso, secretària executiva de Enciende. A través del programa, la Cosce proposa, entre altres coses, que els científics vagin a les escoles, i que mestres i professors aprenguin dels projectes d’altres centres penjats a la plataforma enciende.cosce.org.

L’Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals està alarmada l’escàs rigor científic de la societat i en un recent i contundent informe afirmava: “El coneixement científic no es pot articular en forma de lleis o equacions que memoritzen en lloc de comprendre-les. S’ha de conjugar l’adquisició de sabers amb les actituds pròpies de l’activitat científica (observació, pregunta, investigació, resposta, debat) des d’edat primerenca”.

“A Educació Primària i Infantil es pot arribar des de qualsevol branca del batxillerat, i els que vénen de lletres tenen una formació en ciències molt pobre”, prossegueix Couso, que és doctora en Didàctica de les Ciències Experimentals. “El problema és que a la cursa no es posa remei. S’ensenya molta pedagogia general i es forma sobretot per a les assignatures instrumentals (matemàtiques i llenguatge), però es fa poc didàctica de les ciències. I és una pena, perquè hi ha mestres valuosíssims que se senten insegurs ensenyant Ciències “. La mestra Idoia Cia estudiar precisament aquesta branca en el batxillerat, així que s’enfronta sense por a les preguntes dels seus alumnes de tres a cinc anys. Està al capdavant de Taller d’Alta Cuina el Bullicasio, guanyador la setmana passada del primer premi Enciende.

Paloma Fernández, física a la Universitat Complutense, ha visitat diversos col·legis. “Els científics no som uns bojos que no vam sortir del laboratori. Als nens se’ls pot explicar moltes coses, per exemple, dels materials, que és l’àrea en què treball.De què estan fets els mobles que són lleugers però resistents, els brackets de les dents, els teixits … “. Fernández considera que aquesta didàctica a l’aula és “excel·lent per als investigadors”, ja que els obliga a explicar fenòmens de forma senzilla, cosa a la qual no estan acostumats.”Als més petits no pots parlar dels camps magnètics, però sí sembrar la seva curiositat, demostrant que una pila, un tornavís i un filferro per separat no fan res, però junts són un imant que atreu els clips”.

Couso considera que a secundària no falla la formació en continguts científics dels docents, però si en en com ensenyar (didàctica de les ciències). A més, creu que la tradició curricular d’aprendre molts continguts, de forma merament conceptual i poc contextualitzada, és un llast. “Als nois els agrada la ciència, no com es l’ensenyament. Hi ha propostes de recerca educativa que assenyalen que només s’haurien d’ensenyar 10 grans idees de la ciència, però amb deteniment. Com l’evolució o els components més importants de l’Univers, i de forma competencial, usant aquestes idees per reflexionar, argumentar, actuar etcètera “.

A l’escola Los Peñascales (Madrid), gestionat per una cooperativa de professors, es van posar d’acord una mestra d’infantil i el professor de Tecnologia per al projecte Pius Pius, guanyador del segon premi de la Cosce. Els alumnes de secundària van crear les incubadores i estudiar les variables del procés de cria, els de primària van aprendre refranys, receptes i elaborar presentacions, i els de batxillerat un estudi de mercat. Aquest centre ha creat el seu propi compost amb els residus del menjar del menjador i de la poda del seu jardí i d’altres que els nens portaven a col·legi (com les cendres). I el projecte seguirà. Així, acaben d’aprendre a construir un “hotel per insectes” per pol·linitzar i controlar les plagues de l’hort.

T’agraden les matemàtiques i la ciència?

T'agraden les matemàtiques 1

La Comissió Europea i Atomium Culture sondegen als ciutadans sobre temes científics.

Els resultats de l’enquesta ajudaran a definir l’agenda europea de recerca.

Et sembla que la ciència s’ensenya bé a les escoles? Participa.

Als europeus els interessen els descobriments científics i els avenços tecnològics-així ho diu el 80% de la població segons l’últim Eurobaròmetre sobre aquest tema, de l’any 2010 -, però aquesta atracció no es tradueix després en noves vocacions: els llicenciats en matemàtiques , ciències i tecnologia suposen gairebé el 21% del total de graduats a la UE. Una xifra que ha minvat, a més, un 3% en nou anys.Per tractar d’apropar aquestes matèries a la ciutadania i escoltar la seva opinió sobre l’agenda científica europea, l’organització Atomium Culture llança avui un sondeig a través de cinc grans diaris, entre ells EL PAÍS. La iniciativa, patrocinada per la Comissió Europea, preguntarà als ciutadans sobre assumptes com el seu interès per les disciplines científiques, la qualitat de la formació educativa europea en aquesta matèria o assumptes relacionats amb l’ètica, l’accés a la informació científica o la presència de la dona en aquest terreny. Les votacions i comentaris dels ciutadans seran tinguts en consideració per elaborar la nova agenda científica europea Horitzó 2020. Es tracta, segons els seus promotors, que l’estratègia europea en matèria de ciència no sigui fixada pels polítics després d’escoltar els col · lectius professionals (acadèmics, indústria, etc), sinó que també el ciutadà de a peu pugui fer sentir la seva veu.

Segons la comissària europea de Recerca, Innovació i Ciència, Máire Geoghegan-Quinn, “és fonamental garantir que la investigació i la innovació s’impulsen no només per una millor ciència i pel mercat potencial, sinó també per atendre les necessitats i inquietuds socials”. El sondeig es realitzarà a través de les pàgines web de cinc diaris europeus – Frankfurter Allgemeine Zeitung, Sole24Ore, Der Standard, The Irish Times i El País -, que llançaran a partir d’avui una pregunta setmanal durant cinc setmanes. “Es tracta de garantir que les preocupacions de l’opinió pública en general es tenen en compte per elaborar el nou programa europeu de recerca”, explica Erika Widegreen, directora executiva de Atomium Culture, una entitat sense ànim de lucre que serveix de nexe entre les universitats europees, les empreses i els mitjans de comunicació per promoure el coneixement i la innovació.

“La investigació ha de produir millor ciència, però també atendre inquietuds socials”, assenyala la comissària

En l’origen d’aquesta iniciativa hi ha la inquietud de la Comissió Europea en constatar que la investigació continua sent considerada per molts ciutadans com una cosa llunyana i aliena. “La investigació i la innovació són pilars fonamentals de l’estratègia europea per al creixement econòmic. No obstant això, aquest impuls només podrà tenir èxit si la investigació i la innovació es desenvolupen de manera responsable i tenen el suport de totes les parts interessades, en especial dels ciutadans”, explica la comissària per correu electrònic.

La comissària de Recerca, Innovació i Ciència explica que el seu departament ha llançat ja diversos projectes per involucrar la societat civil en la definició de les agendes de recerca. “I ho farà encara més”, diu. El programa que s’inicia avui, denominat Iniciativa Especial per al Compromís Ciutadà, forma part del projecte Ciència en Societat, que busca crear un canal de diàleg entre la ciència i la societat i despertar l’interès per les disciplines científiques.

EL PAIS –  MARIA R. SAHUQUILLO

T'agraden les matemàtiques i la ciència

.

T’agraden les ciències i les matemàtiques?

Què opines sobre com s’imparteixen la ciència a les escoles? Creus que les classes són interessants per als alumnes o emmalalteixen de ser massa teòriques i avorrides? Vota i opina en aquest enllaç

Les dades indiquen que la inquietud de la Comissió Europea té fonament. Tant els resultats educatius com les vocacions professionals reflecteixen que bona part de la ciutadania europea segueix veient les disciplines científiques amb recel. El 57% dels europeus creu que els científics han de esforçar-se més per divulgar el seu treball i el 66% considera que els governs haurien de fer més per promoure l’interès dels joves pels temes de ciència, segons reflecteix l’Eurobaròmetre. I no sense raó, les companyies porten anys alertant que en el futur hi haurà una demanda insatisfeta de professionals amb perfils científics i tecnològics.

“És important involucrar la societat en la ciència des del principi”, incideix Octavi Quintana Trias, director de l’àrea europea d’Investigació de la Comissió. “La ciència no és un problema dels científics, és un problema de la societat”, continua Quintana Trias, que parla de “comprometre” als ciutadans en el disseny de les estratègies que la investigació abordarà.

Els resultats del sondeig i les conclusions que s’extreguin dels comentaris dels participants, explica la directora executiva de Atomium Culture, es presentaran a la Comissió i contribuiran a la preparació dels temes de la primera convocatòria de propostes d’Horitzó 2020. “Al involucrar els europeus directament en aquests debats podem apropar la ciència a la societat, així com apropar-los al que passa a Brussel · les”, diu Widegreen.

La comissària Geoghegan-Quinn espera que la iniciativa que neix avui aconsegueixi involucrar la ciutadania.

“La participació de la societat civil i el públic en general en la formulació de polítiques és més important que mai per abordar reptes globals com el canvi climàtic o la cura de la salut. I els mitjans juguen un paper important per informar i interactuar amb el públic més ampli possible”, apunta. La iniciativa servirà a més, com a punt de partida per analitzar si aquest tipus de sondejos directes als ciutadans poden aplicar-se a altres matèries. De moment, Brussel · les preveu que els seus consells d’assessors externs també incloguin a experts d’organitzacions de la societat civil. Un pas més per demostrar que l’Any Europeu del Ciutadà que se celebra a 2013 és més que un eslògan.

Guia didàctica per al foment de noves vocacions científiques entre els més joves

I si fossis tu la peça clau

«La ciència és maca» és una de les frases més destacades de Maria Lluch al vídeo I si fossis tu la peça clau?

Aquesta senzilla frase és un bon punt de partida per a aquesta guia didàctica que neix amb l’objectiu de complementar les tres experiències vitals i professionals vinculades a la ciència i, més concretament, a la recerca que hem vist al vídeo. Són el cas de Maria Lluch, del Centre Regulació Genòmica, Isaac Casanovas, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, i Aida Pintó i Claudia Grossi, de l’Institut Català de Ciències del Clima.

Des que alguna persona et pregunta: «I tu, què vols ser de gran?» fins que aconsegueixes entendre qui ets i tenir una lleugera idea de per on vols anar, es necessita de materials que et mostrin, encara que sigui amb unes quantes pinzellades, què pots arribar a ser si decideixes aventurar-te en el món de la recerca. Un món ric i divers que es pot iniciar per carreres professionals molt diversificades i cada cop més estretament relacionades amb la tecnologia. Per tant, decidir-se per la via de la investigació, pot fer-se triant itineraris professionals molt diferents, tots ells necessaris i interessants.

A més, sembla inevitable mencionar en aquesta guia l’enriquiment que suposa la possibilitat de conèixer persones d’altres països, atès el marcat caràcter internacional que té qualsevol troballa. També cal esmentar l’aprenentatge permanent que requereix la recerca, la lectura i l’elaboració d’articles d’actualitat, les discussions i les aportacions entre els professionals d’un mateix equip de treball, els viatges i els intercanvis, la importància de l’anglès com a llengua de relació professional, etc.

Per tot això, el visionat del vídeo I si fossis tu la peça clau? acompanyat d’aquesta guia didàctica, en què es treballen i plantegen altres reflexions addicionals, poden contribuir al despertar de noves inquietuds de joves que encara no tinguin clar el seu futur professional. I, qui sap, potser la ciència també els sembla maca…

Institució CERCA

I si fossis tu la peça clau? (Vídeo)

Guia didàctica (pdf)

«I si fossis tu la peça clau?» Aquest és el nom d’un vídeo i una guia didàctica amb activitats per desenvolupar a l’aula que tenen per objectiu fomentar noves vocacions científiques entre els més joves. El vídeo mostra les experiències vitals i professionals de quatre joves investigadors: Maria Lluch, del Centre de Regulació Genòmica; Isaac Casanovas, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, i Aida Pintó i Claudia Grossi, de l’Institut Català de Ciències del Clima. Adreçat principalment a l’alumnat de l’ESO, els continguts els ha desenvolupat la Institució CERCA en col·laboració amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), Zinhezba (entitat dedicada a l’educació en valors) i personal investigador dels centres CERCA abans esmentats.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 2.296 other followers

%d bloggers like this: