Més de 2.000 anys després de l’entrada de Jesús a Jerusalem, els fidels cristians d’arreu del món continuen rememorant la manera com els jueus van rebre el Messies, alçant palmes, branques de llorer i d’olivera per mostrar el seu goig al fill de Déu.
Recordant aquells fets, és tradició que el diumenge anterior a la Pasqua de Resurrecció vagin a missa brandant palmes i palmons, que seran beneïts pel mossèn. A la missa i a la benedicció cal anar-hi ben mudat i estrenar, com a mínim, una peça de roba, ja que, segons el refrany, “Diumenge Rams, qui no estrena no té mans“.
És tradició que els padrins siguin els qui comprin la palma més bonica a les seves filloles i el palmó més llargarut als seus fillols. Tant les palmes com els palmons s’adornen amb llaminadures ensucrades, figures de pa o de galeta que figuren el sol, la lluna, el gall i d’altres figures de la Passió, així com rosaris de sucre i cintes de colors amb grans llaçades. Actualment, ja hi ha moltes palmes i palmons que venen adornats des del taller on les han manufacturat, incorporant joguines i galindaines vàries.
En sortir de missa, la canalla agita i colpeja ben fort a terra les palmes i palmons, competint per veure qui aconsegueix fer l’escombra més llarga en el palmó, simulant l’antic ritual per despertar la natura adormida. IUna cançó tradicional que es canta mentre es pica a terra fa:
“El ram, el ram, el ram de la Passió:
Obriu, obriu, que volem entrar!
A les portes de l’església no hi venen bacallà!“
Les palmes i palmons beneïts es pengen a la barana del balcó de casa com a element de protecció fins a l’arribada del Carnestoltes de l’any vinent, moment en què cal cremar-les i utilitzar la cendra beneïda per imposar-la al front dels assistents a la cerimònia religiosa del Dimecres de Cendra.
També és tradició que els Rams beneïts es cremin i s’escampi la seva cendra pels camps per, així, fecundar millor la terra. Així mateix, les fulles de llorer beneïdes es guarden per fer-les servir com a condiment en els àpats de festa grossa.
Palmes catalanes a tot el món
Les palmes són un article d’artesania que poden arribar a necessitar fins a dues hores per ser confeccionades. Així ho explica el mestre artesà en palmes i palmons Juan Vaqué Viaplana, un dels principals fabricants de palmes i palmons del país i de bona part d’Europa, que exporta a Espanya, Àustria, Itàlia, Irlanda i, fins i tot, als Estats Units. Vaqué considera que, tot i que la tradició de beneir la palma és d’arrel cristiana, “actualment ha traspassat la frontera religiosa, com la mona, i s’ha convertit en una festa familiar”.
Juan Vaqué, propietari de Palmes Viaplana, té constància documental que el seu rebesavi ja confeccionava palmes i palmons el 1871 a Caldes de Montbui, i que el 1910 es va instal·lar a Gràcia. Actualment, Palmes Viaplana compta amb una vintena de treballadors que vetllen per tot el cicle de confecció de la palma, des del tallat de les palmeres a la confecció i la distribució.
Vaqué compta amb palmerars al Marroc i a l’Estat espanyol. A l’octubre, lliguen la palmera perquè, quan surtin els brots nous, no els toqui el sol, evitant que la fulla realitzi la funció clorofíl·lica i, per tant, no enverdeixi. Al març, deslliguen la palmera i la tapen amb un plàstic negre que permet que la fulla transpiri però que continuï conservant el color blanc.
L’octubre següent, tallen la palmera i n’obtenen la palma blanca, un tipus de fibra vegetal totalment apte per trenar. Així, seleccionen les millors fulles i refusen tota la palma que estigui bruta o afectada pel sol. Des de llavors fins el febrer, Viaplana SL confecciona una vuitantena de models de palmes i palmons, dels quals n’acaben produint més de 80.000 articles, entre els quals cal comptar-hi la palma que el mateix bisbe de Barcelona beneeix el dia de Rams.
Palmes Viaplana també aposta, cada any, per treure al mercat un o dos models nous, ja siguin palmes de colors – que ja acaparen un 20% de les vendes totals- o amb originals i sorprenents formes.
Text: Redacció festes.org
Imatges: Palmes Viaplana
