L’inventor de la lògica difusa, premi Fronteres del Coneixement


Lotfi Zadeh

Zadeh ha fet que les màquines prenguin decisions com el cervell humà.

L’enginyer Lotfi Zadeh, que va idear un tipus de lògica que no es basa en l’exactitud sinó en la imprecisió, va ser guardonat ahir amb el premi Fronteres del Coneixement de la Fundació BBVA en la categoria de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). La lògica difusa, com la va anomenar Zadeh, simula la manera de raonar del cervell humà, i s’ha incorporat a multitud d’aparells d’ús quotidià com ara rentadores, trens, cotxes, càmeres de vídeo o dispositius per mesurar la tensió arterial.

Zadeh, nascut a Bakú (Azerbaidjan) el 1921 i establert als Estats Units des del 1943, ha estat el “creador d’un nou camp d’investigació que ha esdevingut de gran utilitat en moltes àrees” i que ha generat més de 50.000 patents, destaca l’acta del jurat.

Però la lògica difusa va trigar a rebre l’acceptació de la comunitat científica, després que Zadeh la introduís els anys seixanta. “Va generar certa controvèrsia”, recordava ahir l’enginyer en declaracions difoses per la Fundació BBVA. “N’hi va haver que la van rebre amb entusiasme, però d’altres ho van fer amb escepticisme”.

El que va portar Zadeh a desenvolupar la lògica difusa va ser que “em vaig adonar que la matemàtica clàssica (…) no sabia com abordar la imprecisió” per resoldre problemes d’enginyeria. Zadeh va raonar que “els humans tenim una capacitat sorprenent de raonar i prendre decisions basades en informació imprecisa i en un coneixement parcial. El principal objectiu de la lògica difusa és formalitzar aquesta capacitat”.

Un exemple de la utilitat de la lògica difusa en la vida quotidiana és la programació de rentadores, va explicar ahir a La Vanguardia Ramon López de Mántaras, director de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial i secretari del jurat. La durada del rentat, la temperatura de l’aigua o la velocitat del centrifugat òptimes poden dependre de diversos paràmetres com el tipus de roba que es vol rentar o la brutícia dels teixits. Però aquests paràmetres només es poden avaluar de manera imprecisa.

Per exemple, la roba pot estar més o menys bruta, i els teixits poden ser més clars o més foscos. A una persona se li fa fàcil decidir al primer cop d’ull com cal rentar la roba. Però a l’hora de programar una màquina, els paràmetres imprecisos –és a dir, tots aquells paràmetres que no són sí o no sinó més o menys– no se sabien gestionar fins que Zadeh va desenvolupar la lògica difusa.

El premiat, que amb 91 anys continua en actiu a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley (EUA), va entendre que “no cal ser més precís del que realment ens fa falta per resoldre problemes pràctics concrets”, va explicar López de Mántaras. “En els casos en què la imprecisió és inherent als mesuraments, la lògica difusa sol ser la millor solució”.

Zadeh recorda que anomenar difusa la lògica que havia ideat va frenar-ne l’acceptació entre la comunitat científica, perquè tenia una “visió occidental, cartesiana, que ho limita tot a blanc o negre”. Tanmateix, va acabar imposant-se per la utilitat pràctica que té en multitud d’innovacions tecnològiques.

El metro automàtic de Sendai (Japó) va ser un dels seus primers grans triomfs. Mentre un metro programat amb lògica clàssica hauria circulat amb acceleracions i frenades brusques, la lògica difusa va permetre canvis de velocitat graduals més semblants als que faria un conductor humà, de manera que es va reduir el consum elèctric del tren i va augmentar el confort dels passatgers.

Més recentment, les grans empreses automobilístiques han incorporat la lògica difusa als canvis de marxa automàtics, cosa que ha permès adaptar-los a l’estil de conducció de cada persona. Les càmeres de vídeo ara també incorporen la lògica difusa per reduir la inestabilitat de la imatge. I els aparells de tensió arterial, per reduir la imprecisió dels mesuraments.

Però la lògica difusa no sempre és la millor solució, adverteix López de Mántaras. “Ha estat molt important en tecnologies de gran consum, però no seria la millor opció en casos en què es vulgui reduir al mínim el marge d’error”, com ara a les missions espacials o a les centrals nuclears.

Font LA VANGUARDIA – JOSEP CORBELLA Barcelona – L’inventor de la lògica difusa, premi Fronteres del Coneixement

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 2.308 other followers

%d bloggers like this: