Alts directius d’empreses tecnològiques porten els seus fills a col·legis que no fan servir la tecnologia


Humor-i-nens-Fons-de-pantalla

Alts directius d’empreses tecnològiques multinacionals establertes a Silicon Valley – lloc conegut per ser bressol de les invencions tecnològiques i epicentre de l’economia tecnològica a nivell mundial – porten els seus fills a una escola elit que fa bandera de no utilitzar tecnologia a les seves aules (veure notícia NYTimes).

Els pares treballen a eBay, Google, Apple, Yahoo i Hewlett-Packard. I els seus fills mai han utilitzat Google! Escriuen amb llapis i paper i els seus professors utilitzen una pissarra tradicional. No hi ha cap pantalla a tot el col·legi i el col·legi desincentiva el seu ús a casa.

L’argument? L’ordinador impedeix el pensament crític, deshumanitza l’aprenentatge, la interacció humana i escurça el temps d’atenció dels alumnes. Un dels pares, el Sr Eagle, graduat en tecnologia i alt comandament a Google, diu: “la meva filla de cinquè de primària no sap com utilitzar Google i el meu fill de tercer de secundària està començant a aprendre. La tecnologia té el seu temps i el seu lloc (…) És super fàcil. És com aprendre a utilitzar pasta de dents. A Google i en tots aquests llocs, fem la tecnologia tan fàcil que ho pot utilitzar qualsevol persona. No hi ha raó per la qual els nens no puguin aprendre quan sigui gran.”

És que fins ara, no hi ha estudi que apunti a beneficis derivats de la utilització dels ordinadors a les aules escolars. És més, l’ús de les pantalles ha estat relacionat, més d’una vegada, amb problemes d’aprenentatge i dèficit d’atenció. També hi ha el risc que els nostres fills arribin a confondre el món digital amb món real.Fa poc, un professor en una escola a Catalunya deia als seus alumnes de 6 anys: “Avui no podem fer religió perquè no han arribat els ordinadors i religió es fa a la pantalla digital”. És que Déu només existeix quan la pantalla aquesta encesa, pensaran els nens?

Portem la reflexió un pas més enllà. Som completament dependents de l’entorn? Això és el que diu el model mecanicista que considera la persona, perdoneu la gràfic de l’analogia, com un “cub d’escombraries”: només entra el que hi tires. Els nens educats segons aquest model van al cinema, a l’escola, als seus extraescolars, caminant per la vida pensant això, “a veure el que em fan fora”. No No som completament dependents de l’entorn, però estem a l’expectativa d’això. Això ens ho diu la neurociència i la filosofia, com a mínim. “La sorpresa és el desig per conèixer”, deia Tomàs d’Aquino. Pel que, sense tractar de demonitzar les noves tecnologies-qui parla en aquests termes ha entès bé poc del que està en joc a intentar retardar el seu ús en la infància-, hem de posar en qüestió tot allò que ofegui aquest sorpresa, aquest empenta que neix des de dins de l’infant i que li fa qüestionar, interessar, imaginar, buscar, esbrinar, inventar … en definitiva, capaç de pensar, que és el propi de la persona humana.

Traducció del post del bloc de Catherine L’Ecuyer.

Imatge: Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 2.306 other followers

%d bloggers like this: