Hàbils però incompetents


Hàbils però incompetents

Els adolescents fan un ús superficial de les noves tecnologies.

Segons un recent estudi, molts pares sobreestimen el coneixement dels seus fills sobre tecnologia.

L’ordinador, la consola, el mòbil –sobretot el mòbil– i, d’algun temps ençà, la tauleta. Aquest és l’equipament comú de bona part dels adolescents. Amb ell, a més de fer tasques escolars, esgarrapen més o menys temps per ser a Facebook, connectar-se a YouTube, escoltar música, goglejar buscant qüestions que estan de moda o que tenen a veure amb les seves aficions… No n’hi ha cap dubte que aparentment es desenvolupen amb facilitat. Ara bé, tenen un coneixement sòlid sobre aquest tipus d’eines i el que poden fer?

LA VANGUARDIA – Tendències – ALICIA RODRÍGUEZ DE PAZ 

LVG201301040201LC.pdf –  LVG201301040211LC.pdf

Els adults pensen que sí, mentre que els experts adverteixen que l’ús quotidià de la tecnologia –els més joves, com a nadius digitals, han viscut sempre en un món digital– no comporta ni de bon tros el seu domini. Una proporció notable dels pares “mitifica” i “sobrevalora” el domini que tenen els seus fills de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), segons una de les primeres conclusions de l’exhaustiu estudi que ha elaborat el grup d’investigació anomenat Conincom, que coordina la facultat de Comunicació Blanquerna de Barcelona (que pertany a la Universitat Ramon Llull).

“Molts pares pensen que els nens ho saben tot, que neixen ensenyats. I això és enganyós –explica Jordi Busquet, investigador principal de L’ús de les TIC i la fractura digital entre adults i joves. Encontres i (des)encontres a l’escola i la llar (Austica)–, perquè els menors continuen necessitant que se’ls expliqui, que se’ls acompanyi. El seu coneixement sol ser superficial. Encara que tenen una gran facilitat per utilitzar, per exemple, les pantalles tàctils, això no suposa de manera automàtica que sàpiguen utilitzar qualsevol aplicació”.

Per Roger Martínez, professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), “quan parlem de nadius digitals no podem oblidar la seva heterogeneïtat, hi ha diferències importants entre ells. Molts adolescents en saben molt poc, el mínim, de les TIC; no exploren; no desenvolupen usos complexos a Spotify o les xarxes socials. També estan convençuts que, si ho necessiten, poden aprendre amb facilitat”. Martínez, que acaba de publicar amb Irene Cussó una investigació sobre les famílies i els mitjans digitals, defensa que els pares i els professors “no se’n poden desentendre, sinó que s’han d’implicar i fer que els nois s’hi fixin, que tinguin amor i interès per aprendre i per treure profit a les noves eines que tenen al seu abast”.

Dolors Reig, psicòloga social i experta en innovació i tecnologia, remarca també la importància de l’educació. “Els menors són poc competents utilitzant les TIC en àmbits d’aprenentatge perquè no les han treballat prou a l’escola. El concepte de nadiu digital s’ha posat en dubte sovint en aquest sentit: si no se’ls forma en un ús de les TIC més vinculat a l’aprenentatge, els nois no aprendran a fer-ho sols”.

Els investigadors de Conincom vinculen aquesta percepció dels pares a la seva falta de familiarització amb les TIC. Un estudi recent de l’Institut Nacional d’Indústria (INI) revela que el 16% dels adults d’entre 35 i 44 anys mai no utilitza l’ordinador ni tampoc navega per internet, mentre que un altre 21% es considera un “usuari bàsic”. El percentatge dels que no disposen d’ordinador i no són internautes s’eleva fins al 28,5% entre aquells que tenen entre 45 i 54 anys –als quals cal sumar un altre 23,5% d’usuaris bàsics–. En paral·lel, convé recordar que les llars amb fills escolaritzats solen ser les més ben equipades tecnològicament.

A més, la fractura que separa els adults (llegeixi’s immigrants digitals) dels nens i joves ( nadius digitals) no s’escurça, segons la investigació d’Austica. Un punt clau que explica aquesta distància es troba en el denominat factor R, és a dir, la importància de la tecnologia com a instrument de relació per als més joves. L’estudi està fet per Conincom, una xarxa multi-disciplinària formada per investigadors de la Universitat Ramon Llull, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universidad de Zaragoza, la Universidad de Sevilla i la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid. Com a part del treball de camp, han establert trenta grups de discussió a cinc ciutats (Sevilla, Santiago de Compostel·la, Saragossa, Madrid i Barcelona) amb estudiants d’ESO i batxillerat (de 12-13 anys i de 16-17 anys) i amb adults (pares i professors). Aquesta investigació, finançada pel Ministeri d’Educació, constata que mentre que els adults fan un ús de les TIC més centrat en el consum i condicionat per les necessitats professionals i personals, per als adolescents és vital pel que fa a les seves relacions. “Per nosaltres –explica Jordi Busquet– predomina el caràcter funcional de les TIC; per ells, els joves, resulta fonamental en la construcció de xarxes socials i relacionals i, a determinada edat, de la seva pròpia identitat. Hi ha diferències entre la significació i la intensitat en l’ús de les TIC”.

A part del gran pes de les xarxes socials, de la possibilitat d’estar connectats les vint-i-quatre hores del dia i de navegar amb facilitat a través del mòbil, hi ha altres aspectes que mantenen oberta aquesta fractura generacional en constant evolució. Les conclusions d’aquest estudi destaquen un fet que desconcerta als adults: els adolescents no entenen la divisió que els immigrants digitals fan entre la vida real i la vida virtual. Aquestes dues dimensions s’han fos en una de sola per a ells. “Els joves perceben el ciberespai com una continuació de la realitat de la vida quotidiana: saben distingir entre el pati de l’escola i les xarxes socials, però, per ells no existeix una vida presencial i una altra de digital”, assenyala Busquet.

Una porta que s’obre

L’escola, davant el repte d’incorporar plenament la tecnologia.

LVG201301040211LC.pdf

Els nadius digitals no es poden imaginar el món sense internet, els mòbils, Google, les xarxes socials… Són els mateixos joves que ara omplen unes aules que no poden estar al marge d’una realitat imprescindible per entendre tant el món actual com el del futur. La clau és com fer-ho: les solucions són objecte d’un ampli debat teòric, i sobretot està per arribar de manera generalitzada al gruix de professors i estudiants.

El grup d’investigadors Conincom també analitza el paper de l’escola respecte a les TIC. La nova investigació assenyala la paradoxa que mentre que els joves es mostren “força condescendents” amb la falta de coneixements dels pares sobre les noves tecnologies, quan consideren que els professors no tenen una actitud i un domini adequat sobre aquestes eines tan importants per ells suposa una “pèrdua d’autoritat”. Jordi Busquet assegura que els docents han d’afrontar-ho “com una oportunitat per apuntalar la seva credibilitat a l’aula”.

Els reptes són sens dubte nombrosos. Per la psicòloga social i experta en TIC Dolors Reig, l’escola ha de tenir un paper preponderant en el món digital amb el qual s’enfronten els més joves. Per exemple, creu que la saturació per la informació que hi ha a l’abast d’un clic afecta més als nascuts “en època de restricció d’estímuls informatius” (immigrants digitals) que als joves. “Ara que abunden els inputs, els joves tendeixen a saber filtrar-los. En tot cas, serà l’educació la que els haurà d’ensenyar a fer-ho cada vegada millor”.

Igual com ja han advertit nombrosos experts, l’estudi que encapçala Blanquerna ha detectat el perill d’entendre la introducció de les TIC a l’escola com una simple dotació material. “Hi ha d’haver un canvi en la concepció de l’ensenyament: la pissarra digital no la pots utilitzar com una pissarra convencional”, adverteix l’investigador Jordi Busquet.

Aquesta va ser una principals crítiques que va rebre el pla d’implantació de les TIC a l’aula Escola 2.0, projectat pel govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, i que el nou Executiu del PP va paralitzar ja d’entrada. Cal recordar que el programa d’implantació d’ordinadors també es va paralitzar a Catalunya.

Ara, la nova reforma educativa, encara en fase de discussió, prova d’abordar de nou la presència de les TIC a les escoles i instituts. Tanmateix, més enllà de les asseveracions generalistes, és difícil trobar una iniciativa concreta en l’avantprojecte de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomce). El més concret seria l’al·lusió a la “motxilla digital” (una idea que parla d’avançar cap a continguts digitals, compartits en plataformes). Tanmateix, només es queda en un esbós: la proposta, envoltada per l’halo d’estalviar en la despesa de llibres de text, no està desenvolupada i tampoc no té un calendari d’aplicació.

Més precaucions

Experts i autoritats aposten per redoblar la seguretat a la xarxa.

Com que l’accés a les noves tecnologies és pràcticament universal entre els menors, la majoria dels experts i de les autoritats defensen que es fa imprescindible augmentar al màxim la seva protecció en l’entorn digital, un món pel qual transiten de manera quotidiana. Fa unes setmanes va ser el Parlament Europeu qui va sol·licitar als estats membres que redoblin els esforços en la lluita contra els continguts il·legals i inadequats per als internautes més joves, així com l’extensió de l’ús de sistemes de verificació de l’edat.

“Fins ara crèiem que podíem controlar l’accés de menors a internet des de l’ordinador de casa, posant-lo en un lloc visible –per exemple– i vigilant el que fan, però l’ús i l’extensió dels

smartphones obre noves vies”, explica María de Miguel Molina, professora de la Universitat Politècnica de València (UPV) i una de les autores d’un informe publicat recentment a la revista

Quality & Quantity. La generalització dels mòbils intel·ligents ha multiplicat exponencialment les possibilitats d’accés a internet, també i especialment entre els més joves. La investigació advoca precisament perquè la controvertida verificació de l’edat es basi en el registre de l’any de naixement del menor en el moment en què els pares li compren el mòbil, ja que, amb freqüència, menors de 14 anys tracten de saltar-se la normativa espanyola mentint sobre l’edat per formar part de xarxes socials com Tuenti o Facebook.

Amb aquesta mesura –una proposta defensada en l’informe–, les companyies telefòniques podrien, a més, filtrar i bloquejar l’accés a les pàgines web destinades a adults, així com altres continguts no aptes per a menors d’edat.

Aquests experts de la Universitat Politècnica de València conclouen que l’actual política d’autoregulació, a la qual s’han acollit els principals operadors de telefonia, és insuficient. Recomanen a les empreses de telecomunicacions que vagin més enllà i impulsin nous serveis de filtre, que puguin contractar els pares per a la línia que utilitzen els seus fills: “Prohibicions d’accés i descàrrega de fotografies i vídeos pornogràfics, restriccions en la tramesa de l’SMS (missatges de text) i MMS (missatges multimèdia), evitar les compres, així com la participació en concursos i competicions”.

Pel que fa als serveis als quals te accés qualsevol usuari de telèfon mòbil, els autors de l’informe són partidaris que es classifiquin per edats i temàtica, seguint el model que ja han implantat els fabricants europeus de videojocs.

En la resolució que es va aprovar la setmana passada, l’Eurocambra va exigir també més col·laboració amb altres països no comunitaris “per garantir la supressió de continguts il·legals”. Recullen, d’aquesta manera, les dificultats amb les quals s’enfronten les autoritats quan volen actuar contra webs allotjats fora de les fronteres de la Unió Europea.

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 2.334 other followers

%d bloggers like this: