El fracàs ja es detecta a primària


estudis Píris y Timms LA VANGUARDIA

Experts reivindiquen la importància dels primers anys d’escolarització i demanen més suport i més recursos.

A començaments de setmana, l’última edició dels estudis internacionals Pirls i Timss sobre comprensió lectora, matemàtiques i ciències a primària van tornar a aportar resultats decebedors per a Espanya, en comparació amb la majoria de països de l’entorn (vegeu els quadres). A banda d’obtenir una puntuació en les tres àrees per sota de la mitjana de la Unió Europea, l’estudi assenyala que fins a un 13% dels alumnes de nou anys a Espanya no ha tingut un aprenentatge “eficaç”, ja que la valoració és molt baixa.

FONT: estudis Píris y Timms – LA VANGUARDIA – ALICIA RODRÍGUEZ DE PAZ

 

LVG201212160401LCLVG201212160401LC.pdf

El darrer diagnòstic, molt similar a l’obtingut en edicions anteriors, aporta poques diferències també respecte a les proves de PISA, sobre alumnes de 15 anys. Si es comparen el PISA 2009 i Pirls i Timss 2011 –publicat dimarts passat–, Espanya manté un percentatge petit d’alumnes en el nivell avançat i el percentatge en el nivell molt baix és més alt en l’estudi sobre primària. Aquesta distribució es reflecteix amb més força en matemàtiques i amb menys força en ciències. Així, en la prova de matemàtiques, un 13% dels alumnes de 9 anys espanyols se situa entre els més endarrerits, gairebé el doble que a l’OCDE, mentre que els excel·lents suposen un 1%, enfront del 5% de l’OCDE.

El missatge d’advertència dels mateixos autors d’aquestes proves dutes a terme per l’Associació Internacional per a l’Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA, per la sigla en anglès) és clar, especialment quan té a veure amb la comprensió lectora: “La falta d’adquisició de la comprensió pot conduir a posteriors dificultats en l’aprenentatge de totes les matèries i a un possible fracàs escolar”. “Si un alumne, a finals de 2n de primària (als set anys), no té ben consolidada la lectoescriptura, comença a acumular un problema d’aprenentatge que va més enllà d’una assignatura”, recalca Elena Martín, catedràtica de Psicologia de l’Educació a la Universitat Autònoma de Madrid.

En vista de les dades proporcionades per IEA, el sociòleg i expert en fracàs escolar Mariano Fernández Anguita declara: “És a l’escola primària, presumpte regne de la igualtat i l’harmonia, on apareixen ja les dificultats dels alumnes i les insuficiències del sistema. S’imposa una actuació primerenca”.

En la mateixa línia, la catedràtica Elena Martín opta per considerar informes d’aquest tipus com una “crida d’atenció sobre la importància d’aquesta etapa en què es construeixen els aprenentatges essencials”. “Cal dedicar més atenció al que passa a primària, l’etapa més saludable, amb menys professors per curs i per aula, amb menys pressió acadèmica, amb més col·laboració amb els pares…”.

Però, com es poden evitar les mancances que ja presenten nens i nenes als nou anys? “Aquests alumnes necessiten més atenció i més recursos: més temps docent, sigui del seu professor o d’altres educadors; més temps docent, potser aprofitant part de les tardes o de l’estiu; més vies d’èxit, diversificant els mitjans per assolir unes mateixes finalitats; suport extern, que pot venir d’institucions locals, organitzacions socials; més consciència i atenció familiar”, detalla el catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid. “No es tracta d’opcions excloents, sinó que que poden oferir-se alternativament o en diferents combinacions”, explica.

Martín aposta per “més acompanyament i més professorat de suport per als que tenen problemes”. També destaca el paper de les famílies, per exemple, en l’acostament a la lectura. “És fonamental incitar a la lectura a casa, a les ludoteques, amb contacontes… Totes les alfabetitzacions no formals faciliten moltíssim la comprensió lectora”.

Just ara que el Govern de Mariano Rajoy ha posat sobre la taula una nova reforma educativa, resulta ineludible plantejar si és suficient el model per a primària proposat en l’avantprojecte de la llei per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce). Fernández Anguita considera que “ni de lluny” no atén el problema plantejat: “La Lomce només parla de mesures de reforç i recuperació, però és absolutament vaga, i això ja formava part de la normativa anterior. El que la Lomce afegeix, de moment, és una clara voluntat d’evacuar abans un major nombre d’alumnes del tronc comú, traient-los cap a l’FP bàsica, que deixaria de ser una excepció per convertir-se en una nova via addicional i molt transitada”. El sociòleg critica, a més a més, les retallades econòmiques a què se sotmet el sistema educatiu, “que s’han acarnissat primer de tot amb els programes d’educació compensatòria, dirigida als alumnes més vulnerables”.

LVG201212160411LCLVG201212160411LC.pdf

:-)

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 2.293 other followers

%d bloggers like this: