Ferran Sunyer: “Disculpin que no m’aixequi, però és que a casa sempre hem estat contraris a l”alzamiento’”


Ferran Sunyer amb Àngels Carbona

Màrius Serra ha explicat, mentre recollia el premi Sant Jordi 2012 de novel·la, que va decidir a presentar-s’hi mentre escrivia un dels capítols de ‘Plans de futur’, ambientat a l’any 1948, en què Ferran Sunyer –protagonista de la novel·la– rebia un premi de l’Institut d’Estudis Catalans per les seves aportacions matemàtiques. “Els actes es feien en l’estricta clandestinitat, en un pis que Puig i Cadafalch tenia al carrer Provença –ha recordat l’escriptor i periodista–. Ferran Sunyer, que era paraplègic, a l’hora de recollir el premi va dir: ‘Disculpin que no m’aixequi, però és que a casa sempre hem estat contraris a l”alzamiento’. La gent va començar a aplaudir, entusiasmada, i es van haver de reprimir al cap d’uns segons, perquè aquella cerimònia es feia al marge de la legalitat”.

Serra ha afegit que dedicava el premi a tots aquells que en anys tan difícils com els del primer franquisme “van ser capaços de mantenir la calma, i van continuar llegint i escrivint”.

Font diari ARA

Fotografia, Ferran Sunyer, treballant, amb Àngels Carbona, dibuixant.

Durant la 62a Nit de Santa Llúcia, la festa de les lletres catalanes que organitza Òmnium Cultural, l’escriptor Màrius Serra ha estat guardonat amb el Premi Sant Jordi de novel·la per “Plans de Futur”.

Plans de futur novel·la el peculiar entorn familiar del matemàtic Ferran Sunyer, paraplègic i autodidacta, que va assolir projecció internacional en els anys cinquanta i seixanta malgrat les seves limitacions i l’ostracisme a què el va sotmetre la universitat franquista. Les veritables protagonistes, però, són les seves dues cosines, Maria i Àngels Carbona, que van estar al seu costat des de la infància i li van dedicar la vida. Les seves veus ens interpel·len. El seguit de desgràcies que pateixen les famílies Sunyer i Carbona contrasten amb l’actitud irreductible del nucli familiar restant, compost per tres dones i un esguerrat, capaços de sobreposar-se a totes les adversitats i enraonies. L’ombra de Ferran Carbona, el pare de les cosines que abandona la família, plana durant tota la novel·la. L’acció transcorre de 1912 a 1967 entre la casa familiar barcelonina, a Sarrià, i la casa d’estiueig empordanesa, el Mas Batlle de Vilajoan, un dels primers masos adaptats per a cadires de rodes. També hi ha incursions a Niça, Figueres i Cadaqués, on l’any 1925 Salvador Dalí va fer un retrat de Maria Carbona que els acompanyarà la resta de les seves vides com un mirall entelat.

Font “Plans de futur” Premi Sant Jordi 2012.

Maria Carbona retrat Salvador DalíImatge “Retrat de Maria Carbona” del Catàleg Raonat de pintures de Salvador Dalí.

Més informació:

La Vanguardia

Diari Ara

El Periódico

El Punt Avui

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 2.280 other followers

%d bloggers like this: