Adéu a les classes mitjanes


Adéu a les classes mitjanes

El 43,7% de la població viu en nuclis familiars amb ingressos que no superen els 12.000 euros bruts anuals.

Un milió d’autònoms tenen uns ingressos mensuals inferiors als 1.000 euros.

La crisi ha fet augmentar de dos milions el nombre de persones adultes que viuen en situació de precarietat a l’Estat espanyol, per l’augment de l’atur, la reducció dels salaris i altres retallades, segons les dades recopilades pel sindicat Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha) en l’informe Adéu a les classes mitjanes.

Entenent per precari un nucli familiar amb ingressos iguals o inferiors a 12.000 euros bruts anuals, la precarietat afecta el 43,7% de la població, 20,6 milions de persones, quan el 2007 eren 18,5 milions. Des de llavors, els rendiments del treball dels assalariats i autònoms no han deixat de caure, mentre que les rendes altes han invertit en instruments com les sicav i eviten tributar la major part del seu patrimoni en l’IRPF, declarant-lo com a guanys de capital, amb un gravamen més baix. Segons els Tècnics del Ministeri d’Hisenda, aquesta desigualtat entre rendes baixes i altes també s’ha ampliat per les successives pujades d’impostos, especialment l’IVA i l’IRPF. Les famílies mileuristes es concentren sobretot entre els assalariats (16 milions), seguides per les llars amb adults sense ingressos (2,9 milions) i els autònoms (gairebé un milió).

La taxa de precarietat varia molt en funció del territori. On n’hi ha més, el 53% i el 51% respectivament, és a Extremadura i Andalusia, mentre que les menors són a Navarra (22,2%) i el País Basc (24,1%).

El 30% dels assalariats van cobrar l’any passat un salari mensual brut superior a 2.071,8 euros, un 30% van guanyar menys de 1.218,2 euros i el 40% es van situar entre aquestes dues quantitats, segons l’enquesta de població activa. El 59,7% dels assalariats del sector públic tenien un salari superior a 2.071,8 euros i el percentatge baixava al 21,9% en el sector privat.

Adéu a les classes mitjanes (pdf)

Menys renda salarial, més beneficis

EL PUNT AVUI+ Joan Poyano

Les dades de comptabilitat estatal assenyalen que les rendes dels assalariats en els tres primers trimestres del 2012 han baixat de més de 16.800 milions d’euros, i una extrapolació al quart trimestre -en el qual, a més, hi haurà la retallada de la paga extraordinària dels funcionaris- indica que la minva de l’any serà propera als 26.000 milions. Una caiguda de més del 5%, fins a poc més de 482.000 milions, contra els 508.500 del 2011. Les majors baixades de les remuneracions salarials s’han produït en la construcció, -18,7%; les finances i assegurances, -8,8%, i el transport, comerç i hostaleria, -6,9%, i han succeït solament en els últims trimestres.

En contrast, les rendes empresarials dels nou primers mesos van créixer un 2,64%, fins a 351.531 milions, i si segueix aquesta evolució acabarien l’any amb 476.465 milions. Per primera vegada des de l’entrada a la UE, les rendes empresarials es posen al mateix nivell que les salarials: un 45,2% i un 45,3%, respectivament, en el tercer trimestre. El 2006, els salaris representaven el 47,3% de la riquesa generada, mentre que els beneficis únicament representaven el 41,4%.

L’informe elaborat per la consultora PwC Tendències mundials en política tributària 2012 assenyala que les administracions tributàries de tot el món estan portant a terme dos tipus distints de mesures per pal·liar la caiguda d’ingressos com a conseqüència de la crisi econòmica. D’una banda, una reforma dels tributs, especialment amb la rebaixa del tipus general de l’impost sobre societats acompanyada de l’ampliació de la base imposable de les empreses amb mesures com ara l’eliminació de despeses deduïbles, limitacions en la compensació de les bases imposables negatives i la supressió de deduccions. Al Regne Unit el tipus de l’impost sobre societats ha baixat del 30% del 2008 al 26% del 2012, i l’any que ve baixarà dos punts més; a Mèxic baixarà del 30% al 28%, i a Holanda l’han rebaixat al 25%.

La segona gran tendència que destaca PwC és la substitució progressiva d’impostos directes per indirectes. Holanda, per exemple, ha anunciat la seva intenció d’augmentar la tributació indirecta a canvi de reduir els impostos sobre les rendes del treball; el Japó apujarà l’IVA del 5% al 10%, i a la Xina el 60% de la recaptació tributària prové dels impostos indirectes i el 40%, de directes. A l’Estat espanyol, els impostos directes recapten el 64% i els indirectes, el 36%.

En l’àmbit de les mesures per millorar la gestió dels impostos, destaca l’increment de la col·laboració entre els estats en la lluita contra el frau fiscal, el desenvolupament de les normatives sobre preus de transferència i l’increment del control sobre les activitats dels contribuents fora dels seus països d’origen, com ara la creació a l’Estat espanyol de l’Oficina de Fiscalitat Internacional.

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 2.329 other followers

%d bloggers like this: