He vist uns escots i unes sabates de taló ..
L’Estel i l Rita s’adrecen cap al pis del cicle mitjà per començar les classes de la tarda. Quan passen per davant dels lavabos de les nenes, senten molts crits i entren a veure.
Un grup nombrós de nenes estan arrambades a les parets i pel mig “desfilen” tres alumnes, com si fossin models. Quan les nenes que desfilen s’adonen que les mestres les estan mirant, fugen cap dins d’un vàter. Les altres, decebudes, protesten:
- Joo ara que ens ho estàvem passant tant bé!
- Au, va, cap a classe tothom!- diu la Rita
- Jo em quedo a parlar amb aquestes tres.- diu l’Estel-
Poc a poc es van obrint les portes i, entre excuses i canvis de roba,
- Vinga , canvieu-vos, poseu-vos la bata i expliqueu-me què estàveu fent aquí.
- Doncs res! Ja ho has vist: una desfilada …
- Sí, una desfilada de no res…
- I amb quina roba desfilàveu?- pregunta la mestra
Silenci i mirades creuades
- No anàveu pas amb la bata. – diu l’Estel.
- No… era amb roba de casa…
- Però no m’ha semblat roba vostra: He vist uns escots i unes sabates de taló que no porteu per casa.
Les nenes es miren entre elles. I la més agosarada diu:
- Segur que a tu també t’agraden! Mira! – i comença a treure peces de roba del lavabo on ha quedat tot per terra, i les ensenya a la mestra.
- No…, si encara …!- fa la mestra – Però d’on heu tret tot això?
- De la germana gran de la Marina… – diu una de les nenes
- …I de casa la seva mare…- diu una altra
- Està bé, està bé…. Tu, Lídia. canvia’t aquesta samarreta, i cap a classe.
- Però si aquesta és la que portava per venir a escola! – reacciona la nena
- Així has sortit de casa aquest matí? – pregunta l’Estel sense poder dissimular la cara de sorpresa.
- Sí…. me la van portar els tiets que van anar a Disneyland
- Clar, … sí, ja veig….- diu la mestra, desconcertada per l’escot i els brillantons – No badeu, canvieu-vos i després en parlem!
L’Estel, la mestra, no se’n sap avenir… Tot dirigint-se cap a la classe, recorda com li agradava disfressar-se, amb les amigues, quan ella tenia la mateixa edat… I posar-se les sabates de talons de la mare…i pintar-se els llavis… Ara, és clar, aleshores s’anava amb uniforme a l’escola… i Disney només feia la Blancaneu …
Qüestions per al diàleg:
- Les modes en el vestir, assimilen els estils dels adults als dels infants. De quina manera ens deixem influir nosaltres mateixos per les modes o tendències? Quins criteris fem servir a l’hora d’adquirir la roba per als nostres fills? Quina importància concedim al seu gust a l’hora de triar?
- Com ajudar els infants a entendre la diferència entre disfressar-se i anar vestit per a cada circumstància, sense menysprear les seves fantasies ni cedir a tots els seus capricis?
- Quins avantatges educatius té per als pares i mares que els fills no portin uniforme per anar a l’escola? I quins avantatges pràctics pot tenir que sí en portin?
- Com podem afavorir, a casa i a l’escola, que els nens i nenes valorin el fet de vestir-se adequadament al lloc on són, o a l’activitat que fan?
Parlem-ne tots plegats
