En un seminari sobre el matrimoni, Mark Gungor explica de manera clara i entenedora La diferència entre el cervell del home i de la dona, aconseguint amb gràcia fer entendre uns conceptes que, malgrat la seva evidencia, no sempre es prenen en consideració alhora de relacionar-se amb persones de l’altre sexe.
El cervell de l’home és únic, i està fet de petites caixes, hi ha una caixa per cada cosa, té una caixa pel cotxe, una altra pels diners, una pel treball, per la dona, pels nens, … hi ha caixes per tot i per tot arreu, però la regla que sempre es compleix és que les caixes no es toquen entre si, entén perfectament aïllades.
Quan els homes parlen d’un tema en particular, van a la caixa que toca la treuen i l’obren i discuteixen només i únicament del que hi ha en aquesta caixa. Després es tanca la caixa i es torna a posar al seu lloc evitant el contacte amb cap altra caixa.
El cervell de la dona és molt diferent al dels homes, el cervell de la dona es una gran bola de cables que ho connecta tot amb tot, els diners estan connectats amb el cotxe, el cotxe amb el treball, els nens amb la sogra, … tot està interconnectat.
I tot està conduït per una energia que denominem “emocions”. Aquest es un dels motius de perquè les dones tenen tendència a recordar-ho tot, perquè si agafes un fet i el connectes a una emoció, queda fixat a la memòria i el podràs recordar sempre. Això també els hi passa als homes, però molt ocasionalment, perquè pels homes res és important. Les dones, en canvi, tenen tendència a preocupar-se per tot, i els hi encanta.
Els homes tenen una caixa al cervell que la majoria de dones ni sospiten que existeix, en aquesta caixa en particular no hi ha res, i s’anomena la caixa del “res”. De totes les caixes que els homes tenen al cervell, la caixa del “res” es la seva preferida. A la mínima oportunitat un home sempre anirà a la caixa del “res”, i és per aquest motiu que els homes són capaços de fer coses típiques de zombies durant hores (pescar, zapping, …).
Les dones no entenen que els homes tinguin la capacitat de no pensar en “res”, de tenir el cervell inactiu i ser capaços de respirar. Les dones no poden fer-ho, el seu cervell no para mai, no entenen que hi hagi la caixa del “res”. Els fa parar boges veure a un home no fen “res”.
Una de les grans revelacions per les dones es conèixer que hi ha la caixa del “res”, a partir d’aquest moment tot comença a tenir sentit, fins hi tot algunes intenten anar a la caixa del “res” per estar amb “ell”, però es impossible si hi van ja hi hauria alguna cosa i ja no seria la caixa del “res”.
També és diferent com els homes i les dones reacciones davant dels problemes i de les angoixes, els homes sempre van corrent a la caixa del “res”, l’últim que volen es parlar-ne, les dones no ho entenen i els treu de polleguera. Quan veuen un home en estat vegetatiu li pregunten “en que estàs pesant?”, i la resposta és “en res” no la poden entendre.
Per contra, les dones ho han d’explicar, n’han de parlar, si no ho fan el seu cervell literalment explota. Quan això passa els homes marxen perquè no saben que han de dir, però la solució es ben simple, no han de dir res.
Els homes quan parlen d’alguna cosa es perquè volen solucionar un problema (sinó estarien en la caixa del “res”), però quan ho fa una dona, no està demanant ajuda, el que vol és que l’home calli i que la escolti.
___________________________________________________________________________
Arxivat sota: Curiositats, Escola de pares, Humor, Pares
