A EL PAÍS del 3 de novembre de 2009 ROSA MONTERO escriu l’atricle “Revolución”, sobre “Pla Ceibal” que ha fet arribar un ordinador XO a tots els escolars de l’Uruguai.
Revolució
Estic a l’Uruguai, un petit país austral de tres milions d’habitants on acaben de fer un silenciós miracle: fa cosa d’un mes van lliurar els últims ordinadors XO als últims nens del país. El prodigi (ells en diuen Pla Ceibal) va començar a finals de 2006, quan van decidir adquirir els portàtils de Negroponte, aquestes màquines bones i barates concebudes per facilitar l’accés a la tecnologia informàtica en tot el planeta. Són uns atuells genials de color blanc i verd pistatxo, resistents i gomosa, uns xafarderies amb pinta de joguina, perfectes per acabar en mans de nois de vuit anys.
Perquè això és el que ha succeït: han lliurat un portàtil a cada un dels nens de primària de les escoles públiques. En total, gairebé 400.000. Un immens esforç, perquè no es tracta només de donar-los les màquines: a més cal dissenyar els continguts, fer arribar Internet fins a la més remota escola del poble més petit, educar els mestres (molts d’ells aliens al món cibernauta), canviar els cursos per aprofitar els recursos de la Xarxa, crear un eficaç servei tècnic per arreglar estralls. Tot això, aquesta petita i tenaç tasca de formigues, suposa en realitat un canvi gegantí. Avui fins als nens més pobres dels racons més oblidats de l’Uruguai van tots a l’escola agafats a la seva XO. Cada portàtil porta un xip amb el nom de la criatura, per poder fer un seguiment i impedir la seva revenda: si una família té nou fills, cada un dels nou rep el seu ordinador. I els nois tornen a l’escola pel seu compte després de les hores de classe, per seguir connectats a Internet. No crec que hi pugui haver ara mateix una mesura més útil en el món per fomentar la cultura i el desenvolupament, per acabar amb l’exclusió social, per crear futur. Avui les veritables revolucions es fan així.
Arxivat sota: Escola 2.0, Opinió
