A la “wikipedia” (http://es.wikipedia.org/wiki/Proyecto_Ceibal) hi trobem la següent presentació:
El Projecte Ceibal (també anomenat Pla Ceibal) és una iniciativa del President de la República Oriental de l’Uruguai, Tabaré Vázquez (presa del projecte OLPC del científic Nicholas Negroponte), Pel qual es pretén que el 2009 cada mestre i cada alumne de les escoles públiques disposi d’un ordinador portàtil de 100 dòlars.
El nom “Ceibal» va ser elegit pel sentit simbòlic que té per als uruguaians l’arbre del Ceibo, la seva flor (Flor Nacional de l’Uruguai) i el conjunt dels ceibes al llarg dels rius interiors del país. Va ser transformat en una sigla, “Connectivitat Educativa d’Informàtica Bàsica per a l’Aprenentatge en Línia”.
Això vol dir un ordinador per a cada nen i cada mestre.
El projecte és part del «Pla d’inclusió i accés a la societat de la informació i el coneixement», que integra l’agenda del Govern, per ser aplicat en l’àmbit de la ANEP. El pla ha obtingut gran fama internacional des dels seus inicis, ja que Uruguai és l’únic país del món a realitzar un pla semblant, beneficiant a una gran quantitat de persones.
Enllaços d’interès.
Portal Ceibal: http://www.ceibal.edu.uy/
Red de Apoyo al Plan Ceibal: http://rapceibal.blogspot.com/
A destacar (del que es diu la wikipedia) es l’apartat de:
Problemes no contemplats
Els docents que instrumenten amb el Pla Ceibal, assenyalen que aquest té “llums i ombres”. En un informe de l’ANEP, aquests van destacar que el pla va facilitar “l’accés i ús de les tecnologies de la informació i comunicació en el medi escolar”. No obstant això, en diferents contextos “encara es constaten limitacions quant a l’accés a la connectivitat. La dificultat més gran és que la xarxa suporta un nombre limitat d’ordinadors connectades en simultani, variable en cada cas, però recurrentment en l’entorn de 30 equips” .
La connectivitat a les cases encara no és total a causa de la manca d’infraestructura adequada de Antel, si bé els pares “reben amb bons ulls el nou pla i esperen la connexió a internet”, es veuen molt sovint nens asseguts a les voreres amb els seus portàtils a causa de la debilitat del senyal, i que qüestiona els plans governamentals inicials de «treure els nens del carrer”.
El fet que hi hagi nois carregant amb els equips a coll al mig del carrer, els fa vulnerables a la temptació per als lladres de fer-se amb un d’aquests equips barats i bonics. Per aquesta raó, en les escoles es van establir agendes setmanals d’ús i fins i tot pràctiques educatives alternatives que no requereixen de connexió a internet.
Un altre tema controvertit del pla Ceibal, és que aquests equips tenen una vida útil de tres anys i el pla inicial no preveu un possible abastiment dels equips passats els tres anys. Per millorar la capacitat de connexió es construeixen torres per col·locar les antenes en més de 150 escoles rurals del país i es realitzaran 180 connexions per satèl·lit en casos aïllats.
Els docents reconeixen que “encara no s’ha aprofundit en l’ús de l’eina, llevat d’excepcions, el seu ús es limita a tasques individuals de recerca, descàrrega d’informació i edició gràfica”. Al seu torn, els preocupa la constatació de riscos derivats de la descàrrega d’informació no apropiada per l’ús d’un nen, “en particular pornografia”, així com continguts violents vinculats a videojocs i continguts que indueixen al consum de diferents productes “. En aquest sentit, l’equip d’Avaluació Educativa del Pla Ceibal de l’ANEP suggereix que s’aprofundeixi en “la política de filtre a llocs web inapropiats i alhora promoure el debat sobre la problemàtica”. Però la recomanació va més lluny i apunta que s’involucri i responsabilitzi a l’entorn dels nens, les famílies.
Per a alguns docents, els PC encara no aconsegueixen formar part d’una estratègia d’integració curricular del medi a la seva pràctica d’aula i els ordinadors poden arribar a operar com a distracció de la dinàmica proposta a la classe. L’equip d’avaluació va detectar un “escenari fragmentat, on els que estaven des d’un començament més familiaritzats amb l’experiència informàtica, es distancien per a aquells que ho estaven menys”.
Arxivat sota: Educació, Escola 2.0
