El ministre d’Educació demana emular Portugal, que farà la reforma el 2012.
La proposta rep una bona acollida de l’oposició, els sindicats i els pares.
JORDI CASABELLA
BARCELONA
www.elperiodico.cat 30 d’0ctubre de 2009 http://www.elperiodico.cat/…
El ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, va llançar ahir la idea que ha arribat el moment de posar data a l’ampliació de l’escolarització obligatòria dels 16 als 18 anys, cosa que comportaria garantir la gratuïtat de l’ensenyament fins a les portes de la universitat. Va aclarir que no defensava que això hagi de passar «demà a la tarda» i a continuació va deixar caure l’exemple de Portugal, país que s’ha proposat estendre l’escola obligatòria fins als 18 anys el 2012.
El gest audaç del ministre va rebre una bona acollida, fins i tot a les files del PP, que es va abstenir de criticar-lo i fins i tot es va mostrar predisposat a tractar d’això en el marc de les negociacions per subscriure el pacte educatiu que Gabilondo persegueix. El portaveu popular d’Educació al Congrés, Juan Antonio Gómez Trinidad, va matisar, tot i això, que aquesta reforma no figurava entre les prioritats que té plantejades el sistema educatiu espanyol. La major part dels sindicats, federacions de pares d’alumnes i patronals van aplaudir la iniciativa.
El titular del Ministeri d’Educació va formular el seu plantejament en una entrevista de RNE, en la qual també es va mostrar partidari d’analitzar si s’han d’implantar canvis en el batxillerat, una actitud que va donar peu perquè reapareguessin les veus que reclamen que l’etapa, ara de dos cursos, s’ampliï a tres.
EL PRECEDENT DE LA LOGSE / La proposta del ministre arriba quan encara no han transcorregut dues dècades des que, a començaments dels 90, la llei d’ordenació del sistema educatiu (LOGSE) impulsada pels socialistes va estendre el període obligatori d’escolarització dels 14 als 16 anys. Encara que ningú qüestiona que aquesta ampliació va ser un avanç, la llei, reelaborada primer per la llei de qualitat de l’ensenyament (LOCE) del PP i després per la llei orgànica d’educació (LOE) de l’Executiu actual, va ser criticada des de diferents fronts pels minvats recursos amb els quals va comptar per obrir les aules a l’alumnat que fins aleshores abandonava l’escola als 14 anys. Les disfuncions que va crear aquesta reforma entre el professorat habituat a tractar amb estudiants vocacionals va ser un altre dels seus talons d’Aquil·les.
OBJECTIU EUROPEU / La idea arriba també en un moment en què Espanya està lluny d’assolir l’objectiu de la Declaració de Lisboa subscrita pels països de la Unió Europea, que plantejava per a l’any 2010 que el 85% dels joves comunitaris de 18 a 24 anys comptessin amb estudis secundaris postobligatoris, o sigui que hagin cursat el batxillerat o un cicle mitjà de formació professional. L’índex espanyol dels que s’hi matriculen està al voltant del 70%, però els que finalitzen els estudis d’aquesta etapa són menys, al voltant del 62%.
Els sindicats van saludar el suggeriment de Gabilondo. El secretari general de la Federació d’Ensenyament de CCOO, José Campos, la va qualificar de «valenta», però va demanar que es concreti perquè pugui ser debatuda «obertament». UGT va anar més enllà i va elogiar «el sentit comú» del ministre a l’hora de plantejar la prolongació de l’escolarització obligatòria.
El president de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares d’Alumnes (CEAPA), Pedro Rascón, que agrupa les entitats dels centres públics, va dir que compartia la proposta, malgrat que es va mostrar contrari al fet que l’ampliació s’articulés a través d’una extensió de l’ESO, sinó que «ha de servir per cursar altres ensenyaments». I va afegir que, segons el seu parer, havia d’imperar «la flexibilitat, ja que a certes edats s’han de buscar altres motivacions per als alumnes».
ELS PARES / El president de la Confederació Catòlica Nacional de Pares de Família i Pares d’Alumnes (Concapa), Luis Carbonel, va parlar d’«avanç en drets socials d’envergadura», tot i que va advertir que era necessari fer-hi una inversió més quantiosa perquè el batxillerat sigui gratuït. Les patronals majoritàries van reaccionar amb cautela. La CECE s’hi va mostrar d’«acord», però va reclamar més diners, i la FERE va dir que la reforma «serà organitzativament complicada» per als centres escolars, com ja ho va ser amb la LOGSE.
