Juguem al PARXÍS o juguem a L’OCA?
Quan era petit, la pregunta de “juguem al parxís o a l’oca?” era habitual els dies de puja, quan feia mal temps o per fer la sobretaula a l’estiu, quan el sol no et permet estar al carrer i no tenies son per fer la migdiada.
Fa anys, però molts anys, que no hi jugo, i no recordo haver-hi jugat mai amb els meus fills.
En certa ocasió em van dir que, com a teràpia, es fa jugar a parxís a nens amb greus problemes d’adaptació i molt agressius, ajuda a acceptar unes regles de joc, a gestionar el guanyar i el perdre i, sobre tot, a que l’atzar es un component a la vida que s’ha d’acceptar tal com ve, sense haver de passar les culpes a ningú. Suposo que el “matar” fitxes també ajuda a alliberar agressivitat.
Aquest estiu he de jugar al menys una partida al parxís i una a l’oca amb els meus fills.
El joc de l’oca és un joc de tauler per de dos a quatre jugadors, per bé que hi pot jugar més gent. L’objectiu del joc és avançar per 63 caselles amb dibuixos, en un recorregut en forma d’espiral, arribant al centre del tauler (casella 63). Hi ha caselles especials, que poden fer retrocedir, avançar, entre altres coses. És habitual trobar un tauler de parxís a l’altra cara del tauler.
El parxís és un joc de taula molt similar al ludo. Es juga amb 1 dau i 4 fitxes per a cada un dels jugadors (de 2 a 4, tot i que també hi ha taulers per a 6 o 8). L’objecte del joc és que els jugadors portin totes les peces des de la sortida fins a la casa. El primer que ho aconsegueixi serà guanyador.
