Els set mites dels nens i la tecnologia

A hores d’ara tots creiem que els nens neixen amb un pa sota el braç i una tauleta sota l’altre. Assumim que els nadius digitals tenen habilitats innates per entendre amb Internet i tot tipus de gadgets.

No obstant això, una investigació publicada a la revista Chilhood Education intenta demostrar que estem alimentant molta mitologia al voltant dels nens i la tecnologia. Les dues investigadores, Lydia Plowman i Joanna McPake , es van centrar en observar el comportament de nens d’entre tres i quatre anys amb mòbils, tauletes i videoconsoles durant un any.

Karelia Vázquez – EL PAÍS SEMANAL

I aquests són els 7 mites que descriuen:

1. Els nens i la tecnologia no s’han de barrejar

El món es divideix entre els pares que creuen que els seus fills han d’interactuar com més aviat amb la tecnologia perquè així seran més llestos i guapos, i els que protegeixen la seva prole d’Internet i els gadgets per no fer malbé el seu món de fantasia i innocència. El que van trobar les investigadores és que la postura dels pares influïa poc en les preferències dels nens. En general, tots els adults consideraven que havien de procurar un balanç entre els jocs tradicionals i els electrònics però, independentment d’això, els nois mantenien les seves pràctiques. També van corroborar que no hi havia diferències en les habilitats socials, la salut o l’aprenentatge dels nens que passaven molt de temps amb els seus jocs electrònics i els que portaven una vida, diguem, més analògica.

2. Tots els nens són “nadius digitals”

Hi ha una creença que hi ha un vincle natural entre els nens petits i la tecnologia. Hem escoltat moltes vegades dir que un nen de tres o quatre anys (un nadiu digital) sap utilitzar un telèfon o una tauleta millor que els seus pares (immigrants digitals). Segons aquesta investigació, els nadius digitals no estan tan còmodes com creiem utilitzant aquests gadgets, menys encara un ordinador. I el que fan els nens és imitar als grans, poc hi ha d’aquesta intuïció digital que tots insistim en veure. I, dit sigui de passada, és el mètode pel qual han après sempre els nens. El que diu la investigació és que entre els tres i quatre anys molts nens no són “nadius digitals” (segons la definició de Marc Prensky (2001) aquells que han crescut amb la tecnologia i se senten còmodes amb ella). Quan preguntaven als nens, molts deien que fer servir un ordinador era “difícil” i se sentien “sobrepassats”. La teoria de les investigadores és que els ordinadors han estat creats amb llenguatge adult i que fins que els nens aprenen a llegir no entenen molt bé com funcionen. L’arribada de les tauletes ha millorat bastant aquesta relació, tot i així pel que sembla els nens d’entre tres i quatre anys no comprenen les convencions del disseny de les interfícies d’Internet, ni tan sols en el cas dels jocs. Tot el que fan és el resultat d’imitar als adults que tenen al seu voltant i que volen creure que els nens saben més que ells.

3. La tecnologia entorpeix les relacions socials

Molts adults creuen que l’excés de tecnologia aïlla als nens i no els ajuda a creure habilitats socials. L’experiència d’aquesta investigació diu que els petits (entre tres i quatre anys) ho barregen tot. Tenen la televisió encesa tot el dia però la ignoren si hi ha una altra cosa que els interessa més. Els agrada veure sèries o dibuixos repetidament, però després volen jugar (en mode analògic) amb els ninots de la sèrie, als que vesteixen i donen rols a l’estil clàssic. Interactuen i pregunten als adults sobre coses que han vist en les rajoles o en els jocs. El que no sembla convenient és que passin molt de temps sols, amb tecnologia o sense.

4. La tecnologia domina la vida dels nens

No juguen al carrer, no practiquen exercici físic, engreixen … i tot és culpa d’Internet. Doncs aquesta investigació suggereix que la tecnologia no tenen una influència tan forta en l’estil de vida dels nens. Almenys, quan se’ls demanava als pares que descrivissin les activitats dels seus fills durant tres caps de setmanes consecutius tot just s’esmentava Internet. També és cert que molts estaven d’acord en què la vida de molts nens estava dominada pel digital. Però sempre era la d’altres, no la dels seus fills. Les investigadores reconeixen que en aquest assumpte hi pot haver un biaix important. Ja sabeu, els meus fills sempre són millors que els altres, i jo sóc el millor pare o mare del món. Els nens de l’estudi empraven Internet per veure programes de la tele, compartir vídeos a YouTube o parlar amb la família via Skype. 

5. Jugar = Aprendre

No està tan clar que els nens sempre aprenguin a través de la tecnologia. Ni tot el contrari.

6. Si el joc és interactiu és educatiu

Encara que molts joguines interactius asseguren millorar la capacitat de concentració o aprenentatge, moltes vegades aquestes promeses són només això, promeses. Segons aquesta investigació, l’ús de les tauletes pot entrenar els nens en l’ús d’una pantalla tàctil o en la comprensió de la interacció amb altres a través de la xarxa, però no garanteix un aprenentatge ràpid o més sofisticat que els mitjans convencionals.“La interacció tecnològica és més escassa que la humana, i fins al moment cap tecnologia és prou intel·ligent per adaptar-se a algú que està aprenent a llegir de la manera en que ho faria un mestre”, diuen les conclusions.

7. Els nens necessiten dominar la tecnologia per a les seves vides futures

Molts pares creuen que han d’exposar com més aviat els seus fills a les noves tecnologies per assegurar-los una bona vida i no crear-los un desavantatge respecte a altres nens.Altres pensen que aquest esforç no val la pena perquè la tecnologia canvia cada dia, i el que aprenguin ara ni tan sols existeix quan comencin a anar a l’escola. Una visió que comparteixen les autores de l’estudi que creuen que no cal preocupar-se tant perquè és impossible saber què necessitaran, en termes de tecnologia, els nadons d’avui quan trepitgin per primera vegada l’escola.

Algun altre mite de desmuntar?

Si algú vol llegir tota la feina, aquí ho podeu trobar.

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

Les aventures pissarra d’un nadó

Els fotògrafs Anna Eftimie i el seu marit són la parella que està darrere de les divertides fotografies del nadó, són de San José, Califòrnia. En una sèrie titulada “Les aventures pissarra”, Anna imagina el que un nen nounat pot estar somiant mentre dorm. Mostra els seus somnis en una pissarra situada sota mentre dorm com un angelet.

Aquestes són les aventures d’un petit individu amb una pissarra. Quan diem “petit”, ho diem seriosament: tenia 5 dies d’edat quan està amb la cigonya, i tres mesos a l’última. Com ho vam fer? Simple! Vam fer els dibuixos amb guix en una pissarra, com fèiem a l’escola. Després, prenem les fotos del nadó mentre dorm damunt d’un drap suau i càlid sobre la pissarra, al centre de la seva pròpia història. Tot i que el nostre fill es veu com que dorm directament sobre la pissarra, sempre tenia alguna cosa suau sota d’ell “.

Anna

http://www.cutemomentsphotography.com

http://twistedsifter.com/2013/06/chalkboard-adventures-of-a-newborn-baby/

Traduït de Sonrisas y Vida

Per què gairebé no hi ha nens francesos amb TDAH?

Mentre a Estats Units al voltant del 9% dels escolars han estat diagnosticats amb Trastorn de Dèficit d’Atenció amb hiperactivitat (TDAH) i  en Xile al voltant d’un 5% , a França tot just un 0,5%.Quin és el motiu?

La terapeuta familiar nord-americana i doctora en psicologia,  Marilyn Wedge, va explicar en una columna al portal especialitzat  Psychology Today, que a Amèrica del Nord “els psiquiatres consideren al TDAH com un trastorn biològic amb causes biològiques, de manera que el tractament escollit és també biològic: medicaments psicoestimulants com Ritalin i Adderall “.

En canvi, assenyala l’especialista, “els psiquiatres francesos, veuen el TDAH com una condició mèdica que té causes psicosocials i situacionals”, això vol dir que en lloc de tractar els problemes de comportament amb medicaments, els professionals parisencs se centren en el context social del nen. D’aquesta manera, el problema es tracta amb psicoteràpia o teràpia familiar. ”Aquesta és una manera de veure les coses molt diferent a la tendència nord-americana (que s’acosta molt a la xilena) d’atribuir tots els símptomes a una disfunció biològica, com un desequilibri químic en el cervell del nen”.

A més, la professional explica que en general, a França no s’utilitza el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM). Segons el sociòleg Manuel Vallee, la Federació Francesa de Psiquiatria ha desenvolupat un sistema de classificació alternatiu anomenat CFTMEA (Classification Française des Troubles Mentaux de L’Enfant et de l’Adolescent), llançat per primera vegada el 1983 i actualitzat el 1988 i 2000. ”L’enfocament de CFTMEA és identificar i abordar les causes subjacents dels símptomes psicosocials dels nens”, explica. Així mateix, té en compte factors com l’alimentació, ja que alguns colorants artificials i preservants puguin afectar la conducta dels menors.

“En la mesura que els metges francesos tenen èxit en trobar i reparar el que ha anat malament en el context social del nen, menys petits qualifiquen per al diagnòstic de TDAH. D’altra banda, la definició de TDAH no és tan àmplia com en el sistema americà, que, al meu parer, tendeix a ‘patològiques,’ gran part del que és el comportament normal de la infància. El DSM no considera específicament les causes subjacents. Per tant, porta als metges donar el diagnòstic de TDAH a un nombre molt gran de nens simptomàtics, encoratjant al mateix temps a tractar als nens amb els productes farmacèutics “complementa l’experta.

Pots revisar la columna completa (en anglès) en  aquest enllaç .

FONT:  biobiochile via Sonrisas y Vida

Els alumnes de sisè de primària milloren en matemàtiques i castellà

Les notes mitjanes baixen per la major dificultat de les proves. Rigau anuncia un “esforç mes gran en la immersió” en els centres escolars d’entorns socioeconòmicament desafavorits.

Els resultats de l’avaluació d’aquest any a sisè de primària ha constatat una millora en matemàtiques i castellà, on el percentatge d’alumnes que no assoleixen les competències bàsiques han passat del 18,2% de l’any passat al 15%, en matemàtiques, i del 19% al 14,2% en castellà.Tots dos, doncs, dins de l’objectiu marcat per la Unió Europea per al 2018 d’assolir un màxim del 15% d’alumnes sense les competències bàsiques.

Malgrat això, la nota mitjana ha baixat del 80,2 a 76,3 en matemàtiques i del 76,6 al 73 en castellà, una davallada que la conselleria d’Ensenyament explica pel major nivell d’exigència de les proves d’aquest any que, segons el secretari de Polítiques Educatives, “tenien una dificultat set punts superior” a les de l’any passat. En català, la nota mitjana que l’any passat estava en el 79,6 enguany és de 71,1, la més baixa de les tres assignatures, i el percentatge d’alumnes suspesos també és el més alt, del 15,2%, quan l’any passat era el més baix, del 15,8%.

Segons va explicar Mateu, els exercicis que detecten un nivell de competències bàsic (i que serveix per fixar el percentatge d’alumnes suspesos) han mantingut el mateix nivell de dificultat de tots els anys i per això aquest percentatge d’alumnes sense les competències bàsiques “és l’única dada comparable” entre els resultats d’altres anys i els d’aquest any. En canvi, en la resta de preguntes s’ha augmentat el nivell de dificultat per poder detectar millor el grau d’excel·lència del sistema i la distribució dels alumnes en funció del seu nivell de competències.

Aquest augment de dificultat ha invertit la tendència registrada fins ara on el català era l’assignatura que sortia més ben parada. Ara, pel contrari, és la que té pitjors resultats. “La prova d’aquest any era d’una complexitat tal que ha afectat la mitjana de català”, especialment per la incidència dels 8.800 alumnes de centres escolars situats en entorns socioeconòmic més desafavorits, on s’ha constatat que el nivell de català és significativament pitjor que el de castellà i matemàtiques, segons ha explicat la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau.

El català als centres socioeconòmicament desafavorits

En aquests centres, que són entre el 15% i el 18% del total, el català no té tanta presència en l’entorn familiar dels alumnes “i els mestres tendeixen a fer servir un registre més baix de català per fer-se entenedors a tots els alumnes”, de manera que quan s’eleva la complexitat de la llengua catalana amb un registre més culte aquests alumnes treuen pitjors notes, segons Rigau. En la prova d’aquest any, aquesta major complexitat del llenguatge va consistir en una pregunta on es demanava interpretar el significat de ‘fressa eixordadora’.

Aquesta constatació va portar a Rigau a anunciar que, com a resultat de les proves d’aquest any, el departament “incidirà de forma especial en aquests centres d’entorns socioeconòmics desafavorits” per millorar el seu nivell de català. “Cal un esforç en la immersió lingüística com a model i vigilar que els mestres no rebaixin el registre del seu llenguatge dins de l’escola”, va apuntar la consellera.

Els canvis en aquestes escoles, però, també tindran en compte les matèries de castellà i matemàtiques, on també obtenen resultats pitjors que la resta de centres escolars, tot i que en aquestes assignatures els resultats no han baixat tant com en català respecte a l’any passat.

SÒNIA SÁNCHEZ – ARA

El rànquing amb les deu carreres més demandades

En acabar l’examen de selectivitat dels alumnes s’enfronten al moment de conèixer la seva nota mitjana: aquesta de la qual dependrà si han aconseguit accedir a la carrera que desitgen o no. Però, què trien els estudiants? Ho tenen clar des del principi? Es decanten per la vocació o per les sortides professionals?

Segons un estudi realitzat per la consultora Círculo Formación entre més de 13.000 joves, el 76% no té clar quina carrera va a estudiar enfront del 24% que sí que ho té clar. Dels que dubten, el 5% no sap què estudiar, mentre que el 31% dubta entre dues carreres i el 40%, entre tres. [ Consulta aquí l'estudi complet ]

Pablo Machuca - HUFFINGTON POST

“Els de ciències ho tenen més clar”, explica una professora d’una acadèmia especialitzada en selectivitat del centre de Madrid a El Huffington Post . ”Els que volen Arquitectura o Medicina ho tenen claríssim. Els de socials no tant, perquè el de ciències necessita nota, així que té aquest objectiu. Socials es mou molt per ratxes”, afegeix.

Encara que els de socials que sí que estan segurs tenen una preferència: Administració i Direcció d’Empreses (ADE), la cursa ‘estrella’ en els últims anys. Però no sempre va ser així. ”Fa quinze anys tots volien fer Dret i ara tots volen fer ADE”, assegura aquesta docent.

“En ciències varia molt, està repartit. Fins i tot hi ha algun que es va a ADE perquè no els arriba la nota. En ADE veuen com un comodí”, indica.

LES PREFERIDES I AMB MÉS SORTIDES

Això coincideix amb les dades de l’estudi de Cercle Formació, del qual es desprèn que la majoria es decanta per graus de Ciències Socials i Jurídiques (34%), per davant de les Ciències de la Salut (29%), les Enginyeries i Arquitectures ( 22%), i les d’Art i Humanitats (15%).

També concorda amb les dades d’un estudi elaborat per Infoempleo i Adecco , que assegura que la carrera més demandada per les empreses en 2012 va ser ADE, amb el 4,2% de les ofertes, un punt i mig més que l’any passat. Aquesta cursa avança a Enginyeria Industrial, que era la més sol · licitada fins ara i que baixa al segon lloc. [Consulta aquí l'estudi complet ]

No obstant això, segons aquest estudi, les titulacions tècniques continuen liderant el volum d’ofertes, tot i que retrocedeixen tres punts respecte a l’any passat (passen d’un 46,7% a un 43,3%). Repunten les carreres de l’àrea jurídica-social, que passen a tenir un volum d’ofertes del 36,7%.

Aquest és el rànquing amb les deu carreres més demandades:

1. ADE: 4,18%2. Enginyer Industrial: 3,26%

3. Enginyer Informàtic: 2,96%

4. Enginyer tècnic industrial: 2,89%

5. Ciències Empresarials: 2,52%

6. Economia: 2,32%

7. Dret: 2,20%

8. Enginyer Tècnic Informàtic: 1,75%

9. Enginyer de Telecomunicacions: 1,54%

10. Relacions Laborals: 1,34%

Per sectors, el de serveis és el que més ofertes aglutina, amb un 8,78% del total, pujant des de la tercera posició i desbancant la indústria. A més, la majoria de les ofertes reclamen titulats universitari, el 61% del total, 12 punts més que el 2011.

“PENSEN EN TREBALLS QUE ELS AGRADEN”

I trien la carrera per vocació? Segons l’estudi de Cercle Formació, el 43% assegura que sí, davant del 36% que ho fa per les sortides professionals que té. Altres són més pragmàtics: el 13% la tria perquè es guanya molts diners, el 4% perquè està a prop de casa i el 3% perquè no requereix moltes hores de treball.

En la mateixa acadèmia de Madrid, la seva cap d’estudis explica que la majoria “pensa en treballs que els agradaria fer i que siguin interessants per a ells”, encara que reconeix que no creu que els estudiants d’ADE tinguin molta vocació. ”Hi ha gent que fa carreres per les sortides, però hi ha un moment en què se satura el mercat. Amb ADE, passa”.

La major vocació apareix, sobretot, en els estudiants que es decanten per les carreres de tall científic i sanitari, explica aquesta responsable. ”A socials, trobem vocació en algun que vulgui ser professor”, afegeix.

Asseguren que la crisi no els influeix en la seva decisió i que no se’ls veu “desmotivats” per ella. ”La seva mentalitat és intentar fer el que els agradi i més endavant, ja es veurà”.

12 de juny, dia mundial contra el treball infantil

Imatge de “22 fotografies esfereïdores sobre el treball infantil al món que tots hauríem de veure“.

El 2013 el Dia mundial contra el treball infantil vol dirigir ​​la nostra atenció cap als nens que es veuen obligats a realitzar treballs domèstics per a tercers, especialment exposats a violacions dels seus drets humans fonamentals.

Les seves especials circumstàncies (esclavitud, extrema necessitat, explotació, etc.) Involucren al treball domèstic a aquests nens molt abans d’arribar a l’edat legal mínima per al treball. No obstant això, precisament per tractar-se d’infants, és més fàcil l’ocultació d’aquestes situacions i es manté la seva invisibilitat.

Les últimes xifres estimen que 215 milions de nens són víctimes del treball infantil i 115 milions d’aquests nens estan en treballs perillosos. Els estats membres de l’Organització Internacional del Treball han fixat la meta d’eliminar les pitjors formes de treball infantil per a l’any 2016. Per aconseguir aquest objectiu es requereix una major escala d’esforç i compromís.

Un futur sense treball infantil està a la fi al nostre abast. A tot el món s’estan realitzant importants progressos en la lluita contra el treball infantil. Les tendències basades en les noves estimacions mundials reforcen aquest missatge d’esperança. Tanmateix, cal no baixar la guàrdia, ja que es requereix un moviment mundial fort i sostingut per donar l’impuls addicional necessari per eliminar el treball infantil.

En aquest 2013, l’OIT proposa concentrar esforços a reclamar reformes legislatives i polítiques que garanteixin l’eliminació del treball infantil en el treball domèstic, i l’establiment de condicions de treball decent, així com la protecció adequada per als joves treballadors domèstics per sobre de la edat mínima legal d’admissió a l’ocupació.

FONT:  Organització Internacional del Treball (OIT)

La UE prohibeix fotos de nens en la llet infantil per protegir la lactància

Aquesta mesura forma part d’un conjunt de normes destinat a reforçar la protecció del consumidor.

El Parlament Europeu va aprovar una normativa que prohibeix que els envasos de llet per nadons de menys d’un any portin fotos de nens o imatges que idealicen l’ús d’aquest producte perquè això afavoreix l’abandonament de la lactància materna.

Aquesta mesura forma part d’un conjunt de normes destinat a reforçar la protecció del consumidor i millorar l’etiquetatge de productes d’alimentació infantil, dietètica i per a persones amb necessitats mèdiques especials com els celíacs o els diabètics.

Amb aquest nou sistema d’etiquetatge es vol facilitar també la distinció entre aliments de consum generalitzat i aquells per grups específics, va precisar el Parlament Europeu en un comunicat.

La normativa inclou a més un llistat de substàncies que poden estar presents en la composició d’aquests productes, com determinades vitamines i minerals, i demana a la Comissió, que concretarà les normes més endavant, que garanteixi que la presència de restes de pesticides és “mínima “.

“És important establir un ordre en aquesta jungla que és el mercat de l’alimentació”, va reconèixer el eurodiputada liberal belga Frédérique Ries, ponent de l’informe davant el Parlament, que va denunciar que el concepte de “aliment dietètics” queda deformat contínuament per les estratègies de mercat.

El comissari europeu de Sanitat i Consum, Tonio Borg, ha destacat en un comunicat que les normes aprovades avui van dirigides a protegir els grups més vulnerables de consumidors ia acabar amb normes que ja s’han quedat antiquades.

El grup dels liberals al PE (ALDE), al qual pertany la ponent de l’informe, ha lamentat avui en un comunicat que s’hagi trigat tant temps a arribar a un acord entre els Vint i els eurodiputats sobre l’etiquetatge d’aquests productes.

“Era una necessitat urgent revisar per complet una legislació obsoleta que data de 1977″, va incidir Ries a la nota i va recordar que els nens i persones malaltes no són com qualsevol altre consumidor.

El reglament, ja acordat amb el Consell de la UE, apareixerà en el Diari Oficial de la UE en les pròximes setmanes, però només alguns dels seus articles començaran a aplicar vint dies després, la resta serà obligatori a partir del 2016, per donar temps als fabricants a adaptar-se a la norma sense necessitat de retirar productes del mercat.

La Comissió desenvoluparà aquestes normes en detall i avaluar si es precisen mesures addicionals sobre aliments especials per a esportistes i productes que afavoreixen el creixement, amb vista a determinar si realment tenen els beneficis nutricionals que se’ls atribueixen.

Noticia de LA VANGUARDIA

Imatge “Aprendiz de madre” - De «madres vaca» y periodistas fatuas.