Les consultes mèdiques d’adolescents addictes als videojocs en línia s’han triplicat a Catalunya en cinc anys

league-of-legends-001

En els casos més extrems els nois han hagut de ser rescatats per la policia de l’habitació, porten anys sense menjar amb la família o han perdut el control d’esfínters per estar davant de la pantalla.

En els últims dos anys s’està veient un comportament similar amb les xarxes socials.

LORENA FERRO  - LA VANGUARDIA

L’ús abusiu de les noves tecnologies per part de la població adolescent s’està traduint en un augment de les consultes per addiccions als hospitals catalans que de manera molt destacada reben joves, majoritàriament nois, enganxats als videojocs multijugador en línia. Així, en cinc anys s’han arribat a triplicar les consultes per aquest tema.

L’aïllament a l’habitació durant llargues hores encadenant partides de diferents parts del món porta a aquests joves a una desconnexió total de l’entorn arribant, en els casos més extrems, a obligar a intervenir la policia per aconseguir que el jove surti del seu tancament. Alguns afectats reconeixen que fa anys que no mengen amb la família i fins i tot hi ha hagut casos de joves que s’han fet les seves necessitats sobre davant la impossibilitat de desenganxar-se de la pantalla. La majoria d’experts consultats puntualitzen que els casos més extrems solen tenir associades altres patologies i asseguren que es tracta d’un problema que va en augment i al qual se li estan sumant en els últims dos anys l’addicció a les xarxes socials.

“Entre el 20 i el 25% de les demandes de tractament són per addicció a noves tecnologies”, explica a LaVanguardia.com el coordinador de la Unitat de conductes addictives de l’adolescent de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, ​​Joan Matalí. Aquest departament, explica el facultatiu, es va crear l’any 2007 amb la finalitat principal d’atendre els nois de tot Catalunya que tenien problemes amb substàncies, especialment cànnabis, però es va deixar la porta oberta a atendre altres addiccions. I des 2008-2009 van començar a registrar un augment considerable de visites per addicció a les noves tecnologies “totes elles vinculades als videojocs on line”, especifica Matalí.

També l’Hospital de Bellvitge i el Clínic reben principalment demandes de tractaments per addicció als videojocs per internet. Susana Jiménez, psicòloga clínica i responsable de la unitat de joc patològic i altres addiccions comportamentals de l’Hospital de Bellvitge, assenyala que si bé el 2005 tot just un 1% de les consultes es referien a l’addicció a noves tecnologies, el 2013 la xifra ja va superar el 17% i que en els últims cinc anys han triplicat el nombre de consultes ; en la gran majoria de casos les visites també estan relacionades amb els videojocs en línia. En aquest sentit, Jiménez explica que l’ús problemàtic està entre el 15% i el 40% de la població i la addicció entre el 1,5% i el 8%.

El risc amb els videojocs en línia és que tenen un “potencial addictiu” perquè hi ha la possibilitat de jugar a casa, amb un accés fàcil 24 hores del dia, explica la responsable de Bellvitge. I es tracta d’un problema que ja està generant alarma social en països asiàtics, grans consumidors d’aquests productes, expliquen des del Clínic i Bellvitge. Per això, allà ja s’està començant a desenvolupar la idea que aquests jocs tenen característiques addictives i per això s’està començant a abordar com un problema de salut pública. En aquest sentit, ja existeix la categoria de trastorn per joc vinculat a internet (Internet Gaming Disorder).

WoW-Boss-Compilation-Wallpaper

Perfil amb trastorns associats

Els facultatius assenyalen que normalment els afectats són joves d’entre 14 i 18 anys-la mitjana de casos atesos ronda els 15 – amb problemes associats com trastorns de conducta, de personalitat o depressió. I cada vegada comencen més joves. Els estudis apunten, explica Jiménez, que entre els 9 i els 14 anys hi ha un ús important de videojocs i que cap als 14-15 anys és quan es donen els quadres més severs. “En la majoria de casos, especialment els més greus, hi ha alguna dificultat emocional”, explica Javier Goti, doctor de la Unitat de conductes addictives en adolescents del servei de psiquiatria i psicologia infantil i juvenil de l’Hospital Clínic de Barcelona, ​​que recalca que la addicció als videojocs és una entitat patològica que abans no existia. La baixa autoestima també sembla ser un factor de risc tot i que també s’estan estudiant “aspectes biològics”, explica Jiménez.

Mine Craft

Sessions de 20 hores

Es tracta de joves que poden passar quatre i cinc hores diàries connectats a la xarxa i que poden arribar a fer “sessions de 20 hores seguides sense aixecar-se de la cadira”, relata Jiménez. Alguns, prossegueix la psicòloga, quan arriben a la consulta reconeixen que porten anys sense menjar amb la família o que han arribat a “perdre el control dels esfínters” davant la impossibilitat de desenganxar de la pantalla. “I n’hi ha que descuiden la seva higiene personal”, explica Goti. En altres casos extrems fins i tot s’ha hagut de necessitar l’ajuda dels Mossos d’Esquadra per treure els joves de l’habitació i traslladar en ambulància a l’hospital, detalla el coordinador de Sant Joan de Déu.

Per a Josep Matalí cal distingir entre els joves que ell denomina “rebels” dels “reclosos”. Els primers juguen majoritàriament per les tardes, han començat a baixar les notes i iniciat un conflicte familiar però tenen un grup d’amics i el seu “motivació està vinculada a l’oci”. Els reclosos, en canvi, acostumen a ser nois més grans que solen tenir trastorns mentals més greus i problemes de relació. I malgrat les similituds, el responsable de Sant Joan de Déu assegura que l’únic semblança amb els hikikomori, els joves japonesos que viuen tancats a la seva habitació, és la reclusió ja que en el cas nipó la família “consent” la situació perquè els fa vergonya que el seu fill no hagi triomfat i aquí les famílies “vénen a la consulta desesperades”.

Call of duty

Abstinència i problemes afegits

Tota aquesta situació es tradueix en afectacions a tots els nivells: emocional, conductual, familiar i fins i tot física. I tenen el somni alterat perquè enllacen partides amb diversos continents. Així, explica Jiménez, mostren els símptomes de qualsevol addicció comportamental com la ludopatia o les substàncies: alteracions de l’humor, irritabilitat, ansietat o alteració emocional, especialment quan no poden estar connectats. A això se suma, expliquen tots els consultats, alteracions en la vida quotidiana perquè l’adolescent es comença a aïllar de família, amics i qualsevol activitat lúdica que no passi per la xarxa. Per això, en molts casos l’addicció porta associada fracàs acadèmic.

I un dels grans handicaps, que a més pot ser crucial a l’hora d’afrontar amb més èxit la curació, és que els joves no prenen consciència que tenen un problema, explica Jiménez. El tractament, normalment de tipus cognitiu conductual, sol allargar uns dos anys, especialment si el pacient té patologies afegides que també han de ser tractades, i se sol signar un contracte terapèutic en el qual totes les parts es comprometen a assumir obligacions. En el cas de l’afectat, el compromís pot començar únicament per reduir les hores de connexió perquè, explica Jiménez, prohibir que es connecti no serveix de res i només genera més conflictes.

Skyrim The-Elder-Scrolls-V-Skyrim

Què es pot fer?

“La família és un element de solució o d’ajuda a la solució”, explica Josep Matalí. Instal·lar l’ordinador en un espai comunitari que no permeti l’aïllament ni la desconnexió és un dels consells que donen els especialistes per intentar minimitzar les conseqüències de l’enganxi a internet. “El millor consell és educar en l’ús responsable”, assenyala el doctor Goti. A més, també és convenient pactar quant de temps i de quina manera es pot usar la xarxa per a fins lúdics, detalla Jiménez, que també assenyala la importància d’esbrinar quins videojocs estan fent servir els joves, negociar el temps d’ús i fer-los entendre que “no és una activitat que s’hagi de fer de manera aïllada “.

Cada vegada més consultes per addicció a les xarxes socials

I tot i que en l’actualitat la majoria de consultes van dirigides a l’addicció als videojocs en línia, tant a Bellvitge com a Sant Joan de Déu reconeixen que des de fa uns dos anys estan començant a detectar un repunt de l’addicció a les xarxes socials-en l’últim Eurobaròmetre s’indicava que el 66% dels joves d’entre 16 i 24 anys les utilitza cada dia-, una problemàtica que, al contrari que els videojocs, va molt més associada a les noies. Així, des de Sant Joan de Déu assenyalen que l’aplicació que més consultes genera a hores d’ara és el WhatsApp, encara que puntualitzen que “no és una problemàtica exclusiva dels adolescents”. Es tracta d’un problema social molt més general que caldrà aprendre a gestionar.

league_of_legends_002

;-)

Cinc videojocs addictius

Alguns són jocs de rol multijugador que, a partir d’un personatge, permeten participar a través del món virtual.

Els videojocs que copen les consultes per problemes de addicció entre els adolescents són els anomenats MMORPRG (de les sigles en anglès Massively multiplayer online role-playing game), l’acrònim que s’ha establert per definir cert tipus de jocs. Com el seu propi nom indica, es tracta de jocs de rol que possibiliten a multitud de jugadors entrar en un món virtual a través d’internet i jugar amb ells de forma simultània. El jugador es crea un avatar , un alter ego, amb el qual s’introdueix en el món virtual i competeix amb altres persones duent a terme diferents missions (quests) o nivells.

Aquests són alguns dels videojocs de diferents tipologies que més s’escolten en les consultes psiquiàtriques i que alguns afectats reconeixen que enganxen i tenen molt d’èxit.

- League of legends (LOL)

- World of Warcraft (WOW)

- Mine Craft

- Call of duty

- Skyrim

Skyrim 002

Com és el cos perfecte? Homes i dones no es posen d’acord

A què (o qui) s’assembla el cos perfecte? Si la pregunta es fa a un home i a una dona, les possibilitats que arribin a un acord són baixes.

La marca britànica de llenceria Bluebella intenta resoldre la qüestió mitjançant una enquesta realitzada a 1.000 persones, als que demanen que defineixin el seu cos ideal tant d’home com de dona basant-se en el físic de famosos.

Cos perfecte dona segons elles i segons ells

A l’esquerra, el cos de la dona ideal per a les dones. A la dreta, l’elecció dels homes.

Es va descobrir llavors que a les dones els agradaria tenir el pèl de Kate Middleton, però els homes prefereixen el de Scarlett Johansson. Quan es tracta de les corbes, els homes voten per les de la model Kelly Brooks mentre que elles opten per les malucs estrets d’Emma Watson. Pel que fa al pit, el duel és entre Jennifer Anniston (segons elles) i Kim Kardashian (segons ells).

Una altra diferència significativa és la dels trets facials. Mentre que els homes prefereixen la cara de Megan Fox, les dones s’inclinen més per la de Cara Delevingne.

L’estudi també mostra que les dones es preocupen menys per l’edat. Van votar pel ventre de Gwyneth Paltrow, de 41 anys i mare de dos fills, i les cames d’Elle Macpherson, de 50 anys.

Cos perfecte home segons elles i segons ells

A l’esquerra, el cos d’home perfecte per a les dones. A la dreta, l’elecció dels homes.

Quant a l’ideal del cos de l’home, els dos sexes coincideixen que prefereixen un tors perfecte i unes cames i braços musculosos. Però les dones prefereixen uns músculs menys impressionants que els homes. Per a elles, no cal tenir els braços molt grans … mentre que ells envegen els bíceps d’Hugh Jackman.

Les dones voten per la cara de Jamie Dornan, mentre que els homes prefereixen el de David Beckham.

Traducció de EL Huffington Post

Mercat de la Primavera 2014 de l’AMPA IPSE

AMPA_INFORMA_NUM_33 p1

Se’n prepara una de grossa.

Diumenge, 11 de maig, a partir de les 10:30 hores del matí, en el pati de l´Escola IPSE celebrarem la V edició del Mercat de la Primavera.

Participeu i col·laboreu amb l’AMPA, feu-vos-en socis.

Com més siguem, més farem.

La V edició del Mercat de la Primavera comença a prendre forma: durant tot un matí, tallers, activitats artístiques i jocs compartiran protagonisme amb el ja clàssic “Mercat de la Primavera” que, com cada any, organitza l´AMPA de l´Escola IPSE.

AMPA de l´Escola IPSE, la nostra AMPA, com ja sabeu és una entitat, sense ànim de lucre, formada pels pares i mares d´alumnes de l´Escola que té moltes àrees d´actuació, totes en benefici del nostres fills: organització de l´activitat de Piscina, Colònies d´estiu, l´Escola de Pares, l´acció de re-utilització de llibres, i també ajuda en alguns equipaments de l´Escola …

AMPA_INFORMA_NUM_33 p2

En aquest dia, organitzem des de fa cinc anys una diada de Mercat amb la finalitat que els nostres fills coneguin, practiquin i exercitin les seves habilitats comercials.  Carregats d’innocència i amb molta il·lusió, els nostres nois i noies preparen les seves parades on procediran a vendre aquells productes que ja no fan servir a casa o que han fabricat ells mateixos per a l’ocasió. És destacable l’empeny que posen en el seu guarniment; les tècniques de màrqueting per a la promoció dels seus productes les signaria el millor “gurú” de la matèria. Cada any el numero de sol·licituds de parades i les xifres de vendes assolides, confirmen l’èxit de la Jornada.

La Jornada es completa cada any amb actuacions musicals, jocs de participació, tallers artesanals, i aquest any ja us avancem, amb una gran sorpresa final.

Els diners que es recullen de les diferents activitats del Mercat de la Primavera són destinats a una ONG, que enguany és el Menjador Social Emmaús.

La raó de ser de l´AMPA – IPSE són els nens de l´Escola IPSE. Per a ells i per a les seves famílies organitzem totes les nostres activitats. No som res sense ells, però tampoc ho som sense vosaltres, les seves famílies.

AMPA INFORMA NUM 33 – Mercat de la Primavera 2014 (pdf)

;-)

Si pogués, ho faria: la campanya pro lactància dels pares

Si yo pudiera lo haria lactancia materna 01

Project: Breastfeeding” és el nom de la iniciativa d’Héctor Cruz, que busca desestigmatitzar l’acte d’alletar i difondre entre els pares informació al respecte (ProjectBreastfeeding.com).

“Jo creia que com les dones tenien pits i els nadons, boca, tot funcionaria sense cap problema. Però estava molt, molt equivocat “, va comentar Héctor Cruz.

Aquest home de 33 anys, es va convertir en el pare de Sophia, el passat 11 d’octubre. Entusiasmat, amb la seva dona, Nicole, va tractar d’estudiar tot el que va poder, per sentir-se preparat davant l’arribada de la seva filla, però, quan la seva parella es va inscriure en classes de lactància materna, no se li va permetre participar .

Si yo pudiera lo haria lactancia materna 02

Pitjor encara, quan, un cop nascuda Sophia, Nicole va tenir problemes per donar-li llet i se li va recomanar utilitzar llet de fórmula, Hèctor no tenia ni idea de com donar suport a la decisió de la seva dona de fer tot el que fos possible per seguir donant-li la seva pròpia llet.

Però a més de la seva poca informació al respecte, Cruz també va lamentar el fet de ser testimoni del mal vist que és en ocasions alletar en públic. Però aquest home no va voler quedar-se de braços creuats i va idear un pla que avui té entusiasmats a diversos pares al voltant del seu país, Estats Units.

Project: Breastfeeding és el nom de la iniciativa de Creu, que busca desestigmatitzar a l’acte d’alletar i difondre entre els pares informació, i ha cridat l’atenció de la premsa per mostrar en la seva publicitat, a diferents pares que, a tors descobert, tenen en braços als seus autobusos, tal com ho faria una mare que es disposa a alimentar els seus fills. Al costat d’ells i en cada imatge, es llegeix: “Si pogués, ho faria”.

Si yo pudiera lo haria lactancia materna 03

“Creu que l’única manera de començar a desfer-se de l’estigma que envolta el alletar en públic, comença amb els homes”, va assegurar Creu al The Huffington Post. “Hem de educar els homes (…) donar poder a les dones”, perquè se sentin segures de poder donar pit en públic, ha afegit.

Cruz, fotògraf professional, pretenia de manera local, a Clarksville (Tennessee), difondre el seu projecte, amb la idea de reunir diners per instruir els pares de la seva ciutat. Però avui, amb llista d’espera a nivell nacional, ja pot pensar en gran i planeja, a més de publicar un llibre amb les seves imatges, donar inici a una organització sense ànim de lucre que es dediqui a educar els pares del seu país.

Si yo pudiera lo haria lactancia materna 04

“Hi ha un munt de pares que estan molt motivats amb el projecte. Molts dels homes que són pro alletar, senten avui que tenen veu. Les fotografies, només són un pretext per començar a conversar sobre el tema”, va declarar a Today.com. “No volem criticar les mares que van decidir usar llet de fórmula, cada pare té el dret a triar com alimentar els seus fills”, va dir Cruz a Fox News, sobre el seu suport a Nicole per fer el possible cara continuar alletant Sophia. “Només tracte de ser pare, un bon espòs que dóna suport i un bon pare. Crec que qualsevol home voldria això”.

Publicat a ELNUEVODIA.com i traduït de Sonrisas y Vida

Si yo pudiera lo haria lactancia materna 05

Com participen mares i pares a l’escola? Diversitat familiar i d’implicació en educació.

AMPA convida

Un estudi constata la implicació de les famílies en l’educació.  La recerca constata que la implicació de les famílies en la vida escolar és cabdal a l’hora de determinar l’èxit o fracàs escolar dels fills. Però la participació familiar també és un factor clau de la qualitat educativa, que reverteix en la satisfacció i el compromís dels professors i afavoreix el centre educatiu en general.

L’enquesta ha estat realitzada a 1.500 famílies amb fills escolaritzats de 0 a 16 anys que garanteix arribar a tots els perfils de famílies, des de les més actives a l’escola fins a l’anomenada majoria silenciosa.

Els resultats desmenteixen el tòpic que mares i pares no participen i ens indica que les famílies són presents en el dia a dia dels centres educatius. La gran majoria va molt més enllà del seguiment i implicació vinculada únicament al seu fill/a, i cada cop són més conscients de la seva valuosa aportació a l’escola.

Algunes de les conclusions de l’estudi són les següents:

  • Mares i pares estan interessats en l’escolarització dels seus fills: el 74% supervisen o ajuden sovint o sempre als seus fills amb els deures, el 89% s’ha reunit amb el tutor o tutora del fill/a, i el 95% han assistit a la reunió d’inici de curs.
  • El 29% de les mares i els pares participen activament amb i per l’escola, ja sigui a través de l’AMPA o de comissions de treball.
  • Els factors que més condicionen la participació són: el nivell d’estudis dels pares (com més estudis, major és la participació), els ingressos (un menor capital econòmic dificulta la participació), la monoparentalitat (les dificultats de conciliació dificulten la participació), i l’origen dels pares (les famílies d’origen estranger participen menys).
  • Només el 15,6% de les famílies no són sòcies de l’AMPA. D’aquestes, el 36,3% de les famílies de centres públics al·leguen que és per motius econòmics (no poden pagar la quota).

Descarregueu-vos l’estudiCom participen mares i pares a l’escola? Diversitat familiar i d’implicació en educació

com participen mares i pares a l'escolaCom participen mares i pares a l’escola? (pdf)

Nens més llestos que universitaris gràcies a la seva flexibilitat mental

Berkeley Blicket Experiment 3 000

Segur que més d’una vegada s’han quedat meravellats en veure la facilitat amb què els nens petits aprenen a utilitzar aparells com un telèfon intel·ligent o una tauleta tàctil. A diferència de molts adults que no saben fer res sense un bon manual d’instruccions, els nens són capaços de familiaritzar-se amb les noves tecnologies amb tota naturalitat en qüestió de minuts.

¿A què es deu això? Segons una nova investigació de la Universitat de Califòrnia-Berkeley, Estats Units, la clau està en la flexibilitat, intuïció i absència d’idees preconcebudes dels menors.

Jaime González – BBC Món, Los Angeles

En l’estudi, que va ser publicat recentment a la revista científica Cognition, hi van participar 106 nens de preescolar i 170 estudiants universitaris les habilitats cognitives van ser posades a prova demanant-los que comprenguessin com posar en marxa un aparell que funcionava d’una manera inusual.

A tots dos grups se’ls va posar davant d’una caixa que s’encenia i emetia música només quan es col·locaven sobre ella de manera individual o conjuntament unes peces de diferents formes que els investigadors van batejar com “blickets” (una paraula sense cap significat).

Vegeu l’experiment en aquest vídeo de la Universitat de Califòrnia

Els nens van entendre amb més rapidesa que combinant de forma inusual aquests “blickets”, podien fer que la caixa funcionés, mentre que els universitaris es van quedar encallats intentant determinar l’eficàcia de cada peça de forma individual.

Els investigadors creuen que els menors van demostrar ser més llestos en l’experiment perquè són mentalment més flexibles i estan menys influenciats que els adults per les idees preconcebudes sobre causa-efecte.

Així, durant l’estudi, molts universitaris van decidir ignorar les evidències que no es corresponien amb l’experiència que havien acumulat per molt certes que siguin.

Els científics creuen que aquesta investigació demostra que els nens són perfectament capaços d’entendre relacions de causa-efecte encara que no ho facin de forma conscient i fins i tot de vegades poden ser millors que els adults a l’hora d’aprendre i explorar alternatives inusuals precisament perquè no tenen experiència i d’idees preconcebudes.

Berkeley Blicket Experiment 3 001

Aprenentatge vs experiència

“Els adults semblen tenir més expectatives sobre el que ha i no ha de succeir i això fa que prestin menys atenció a les evidències que se’ls presenten, trigant més temps a aprendre el que està passant davant ells”, assegura Christopher Lucas, un els investigadors que va participar en l’estudi.

Segons va explicar Lucas a BBC Món, és probable que hi hagi “una base racional” que expliqui per què els adults són menys flexibles.

“Volen fer judicis que siguin correctes i per això s’han de basar en l’experiència que han adquirit durant tota la vida. Així, en general, combinen aquesta experiència amb les proves que se’ls presenten.

“Llavors, si per exemple, la nostra experiència ens diu que un determinat fenomen de causa-efecte és improbable o impossible, el que fem és rebutjar les evidències que contradiuen això.

“En canvi, els nens, com no tenen gairebé experiència ni idees preconcebudes, sí que tenen en compte les evidències que se’ls presenten.

“Nens ​​i adults estan responent racionalment, però en la pràctica els nens estan aprenent de manera més ràpida perquè no estan influenciats per la seva experiència”, explica l’investigador.

ESTHER & THE BLICKETS-2.jpg

Flexibilitat

Segons Lucas, una altra explicació pot trobar-se en que els nens tenen una forma més exploratòria d’interpretar les evidències que tenen al davant.

“Això els fa molt millors a l’hora d’aprendre noves veritats fonamentals sobre com funciona el món. Sens dubte això és una cosa positiva per als nens”.

L’investigador creu que la manera en què els menors s’enfronten al nou també podria ser utilitzada pels adults.

“Per exemple, en el camp de la ciència, aquesta flexibilitat podria servir per fer grans descobriments. Tenir la flexibilitat per canviar d’idea i no prestar atenció a idees preconcebudes podria ser avantatjós”.

Lucas opina que encara que els nens ho fan de manera inconscient, s’hauria d’investigar quins processos implícits hi ha involucrats en la forma en què s’analitzen diferents possibilitats i actualitzen les seves creences.

“Potser sigui alguna cosa que puguem replicar. Seria increïble que es poguessin crear models computacionals que apliquessin els mateixos mecanismes que utilitzen els nens”, apunta l’investigador.

Tornant a l’exemple de les noves tecnologies, Christopher Lucas creu que el que s’ha explicat anteriorment es pot entendre si posem el cas d’un nen i un adult que utilitzen un telèfon intel · ligent per primera vegada.

“El nen provarà amb el telèfon tot tipus de coses diferents. Canviarà l’orientació de l’aparell, el tocaran amb una mà i després amb les dues, estrenyerà tots els botons, etc … En canvi, l’adult pot ser que no li passi pel cap, per exemple, tocar l’aparell amb les dues mans a la vegada.

“El nen, en ser més obert de ment, aprendrà més i millor”, assenyala l’investigador.

Les AMPA de Catalunya reclamen polítiques contra la pobresa infantil

les ampa catalanes contra la pobresa infantil

La Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac) ha reivindicat aquest dissabte polítiques per eradicar la pobresa infantil, i ha mostrat el seu rebuig a les retallades en educació “on els perjudicats són els alumnes”.

L’entitat ho ha afirmat a la XXXVI Assemblea General celebrada el matí d’aquest dissabte a Vic (Barcelona), que ha comptat amb més de cent associacions de diferents escoles del territori sota el lema ‘Nosaltres no tanquem’, com a mostra de reivindicació davant del tancament de línies i escoles públiques, segons ha informat l’entitat en un comunicat.

Les AMPA assistents han reclamat a les Administracions que intervinguin amb polítiques més efectives per solucionar la pobresa infantil i facin un esforç per garantir la igualtat d’oportunitats entre tot l’alumnat, ja que es tracta “d’un factor decisiu per millorar l’èxit educatiu”.

Les principals línies d’actuació que ha fixat la Fapac passen per continuar evidenciant les insuficients beques menjador, garantir l’escola inclusiva i mantenir una resistència activa davant de la Lomce, treballant per superar aquesta llei “sectària i partidista”.

En el transcurs de l’Assemblea, també s’han publicat els 15 projectes finalistes als premis Fapac, que es podran votar a través de la pàgina web de l’entitat fins al 30 d’abril.

FAPAC – EUROPA PRESS.cat

On dormen els nens

On dormen els nens

A Espai internet de TV3: La imatge gràfica d’un dels gran problemes del planeta: la desprotecció de la infància. L’ha denunciat el fotògraf James Mollison al seu llibre “On dormen els nens”, publicat al 2011.

La idea és molt senzilla: mostrar 56 retrats d’infants de tot el món, juntament amb la foto del lloc on passen la nit. D’aquesta manera l’autor vol simbolitzar en una sola imatge l’estatus i el mode de vida de cada nen. D’un cop d’ull es posa en evidència la gran desigualtat i diferència que hi ha entre els nens, segons el lloc on viuen: de l’extrema pobresa d’un nen romanès que viu al carrer a Itàlia, fins a l’entorn polititzat que envolta aquesta nena palestina o la senzillesa del dormitori d’una nena japonesa.

Mollison retrata nens dels EUA, Mèxic, Brasil, Anglaterra, Itàlia, Israel i Palestina, Kenya, Senegal, Lesotho, Nepal, Xina i l’Índia. Les fotografies les va fer durant la seva tasca professional com a fotògraf per projectes d’UNICEF i de l’empresa Benetton. En aquest enllaç trobaran l’accés a la reproducció digital del llibre sencer, i des d’aquest altre enllaç podran comprar un exemplar del llibre en paper. Aquí, Mollison explica les raons que el van motivar per fer aquest llibre.

James Mollison va néixer a Kènia, l’any 1973, es va criar al Regne Unit i actualment viu a Venècia, on treballa per la firma de moda Benetton. Mollison és autor d’altres llibres, com ara “James and another apes”, amb retrats de simis o “The disciples”, dedicat a seguidors de grups musicals retratats als concerts dels seus ídols.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 377 other followers

%d bloggers like this: