L’ENIGMA DE L’ORDINADOR

Exposició “L’ENIGMA DE L’ORDINADOR”

La història de l´ordinador, des de les primeres eines de càlcul (5000 aC) fins a l´actualitat La mostra, que es mantindrà fins al 2014, reuneix una de les col·leccions d’ordinadors més importants d’Europa. Veure Dossier de premsa

Molta gent creu que la informàtica va començar amb els ordinadors personals, apareguts a la dècada de 1960. Però la veritat és que es pot anar molt més enrere, gairebé fins el cinquè mil·lenni abans de Crist, per a establir-ne l’origen. Va ser en aquella època quan les primeres civilitzacions humanes van desenvolupar tot un seguit d’eines per a facilitar-los la realització de càlculs senzills, com ara comptar ramats i mesurar extensions de terreny. Amb l’avanç de la ciència i la tecnologia, aquestes eines també es van anar perfeccionant: va aparèixer l’àbac, després l’astrolabi, les varetes de Napier, les calculadores, les tabuladores, els ordinadors centrals, el PC i, finalment, els nombrosos aparells que fem servir en el nostre dia a dia que porten xip incorporat.

..

Aquest repàs de la història de la computació és el que es pot descobrir a l’exposició L’enigma de l’ordinador, que s’ha obert aquesta setmana al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNATEC) de Terrassa (Vallès Occidental). En més de mil cinc-cents metres quadrats, s’hi repassa la història de l’ordinador, des de la gènesi fins a l’eclosió tecnològica actual, a través d’un recorregut visual amb una mostra de gairebé cent cinquanta instruments matemàtics i aparells electrònics, els més emblemàtics d’una col·lecció de més de quatre-cents ordinadors i dos-cents microprocessadors que s’allotja al mNATEC, que la converteixen en una de les més importants d’Europa.

.

Noticia de WILAWEB Diari de l’escola.

Audiovisual introductori a l’exposició ‘L’enigma de l’ordinador’ (museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Rambla d’Ègara 270, Terrassa), a partir del 25 de gener). El vídeo repassa de manera molt ràpida les grans fites de la humanitat que ens porten avui en dia a parlar de societat de la informació:
Els orígens de l’ordinador es troben al voltant del V mil•leni a.C., quan les primeres civilitzacions humanes van desenvolupar eines que els facilitessin la realització de càlculs senzills, com comptar ramat o mesurar extensions de terra. A mida que avançà la ciència i la tecnologia, aquestes eines es van anar perfeccionant: va aparèixer l’àbac, després l’astrolabi, les varetes de Napier, les calculadores, les tabuladores, els mainframes, el PC, i així successivament fins arribar als nostres dies, en què hi ha xips arreu i les tecnologies de la informació evolucionen de manera frenètica.

1010101010

NOU ÀMBITS

L’exposició, comissariada per Joan Munt, Joan Tubau i Jordi Vallès, s’ha dividit en nou àmbits: xifres i càlculs; el càlcul mecànic; les tabuladores: el gran problema del cens; la guerra; l’ordinador s’obre al món; connecta amb la ciència; la gran revolució s’integra a l’empresa; l’ordinador personal, i present i futur. En podeu trobar més detalls al dossier de premsa de l’exposició. Entre els aparells exposats hi ha autèntiques joies del museu com l’IBM 360, un BULL, facturadores, calculadores, algunes creacions catalanes i dues grans col·leccions de PC i Apple.

.

ENIGMA

Un dels aparells exposats al mNATEC de Terrassa és l’Enigma, una màquina utilitzada a la primera meitat del segle XX per a encriptar i desencriptar missatges. Més exactament, Enigma era una família de màquines electromecàniques de rotor, que es van fer servir des de la primeria dels anys 1920 en transaccions comercials, industrials i també militars. De fet, la versió més famosa és la de ‘exèrcit alemany abans i durant la Segona Guerra Mundial. Malgrat que el règim nazi creia que era inviolable, els aliats van saber trencar-ne la clau i van desxifrar els missatges. L’Enigma (explicació) també es va fer servir durant la guerra de 1936-1939.

.

SUPERORDINADORS

No gaire lluny de Terrassa, a la zona universitària de Barcelona, hi ha el Centre de Supercomputació de Barcelona, on s’allotja una de les màquines amb més potència de càlcul del planeta. L’anomenat MareNostrum, instal·lat en una antiga capella de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) des de 2005, és actualment el 299è ordinador més potent del món, segons la darrera actualització de la llista de cinc-cents superordinadors mundials (mapa).

.

Les meves dades són meves. Que m’oblidin!

La UE reforça les normes de protecció de la privacitat i crea el ‘dret a l’oblit’.

EMPREMTES A LA XARXA “Deixem una marca digital amb cada pas que fem”, adverteix la comissària Reding UN SECTOR EN AUGE Les notícies personals són el “petroli del segle XXI” tot i que els titulars no ho sàpiguen.

LA VANGUARDIA – 26/1/2012 - BEATRIZ NAVARRO Brussel·les. Corresponsal

Qui sap què de nosaltres? Podem demanar que una empresa ens oblidi? Com ens podem assegurar que el sistema destrueix el nostre historial de compres, el perfil de client, les fotos personals o els nostres comentaris…?

En el futur, un nou principi respondrà als molts interrogants que es plantegen en l’era digital davant la immensa quantitat de dades personals que manipulen les empreses: “Les meves dades són meves”. És el leitmotiv de les propostes presentades ahir per la comissària europea de Justícia, Vivian Reding, decidida a tornar al ciutadà el control sobre les seves dades.

La legislació, insisteixen, no pretén demonitzar les xarxes socials ni complicar la vida a les empreses que emmagatzemen dades personals, cada vegada més amb la intenció d’oferir productes més personalitzats als seus clients. La mateixa Reding va publicitar les seves propostes des del seu perfil de Twitter: “Deixem una marca digital amb cada pas que fem. Calen lleis de protecció de dades sòlides per a aquest nou món feliç de les dades”.

El dret a l’oblit és una de les novetats que incorporen les propostes legislatives de la Comissió Europea. Si tiren endavant, les xarxes socials i qualsevol empresa que emmagatzemi dades personals estarà obligada per llei a esborrar-les de seguida i completament si el titular ho sol·licita.

SEMINARI TIC “La seguretat a Internet” – RECURSOS

Escola de Pares – TIC: TÒPICS i PÀNIC!

Dijous, 26 de gener, 21:00h

Lloc: Menjador 1er pis. Entrada per Casanova.
Les activitats de l’Escola de Pares són gratuïtes.

Manuals sobre privacitat a internet per a nens i joves

(APDCAT, CLI, Departament d’Educació)

Manual Pràctic de 9 a 11 anys

Manual Pràctic de 9 a 11 anys (pdf)

Manual Pràctic de 12 a 14 anys

Manual Pràctic de 12 a 14 anys (pdf)

Manual Pràctic de 15 a 17 anys

Manual Pràctic de 15 a 17 anys (pdf)

Internet segura (Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra)

12 mètodes per aprofitar Twitter en l’educació

Ja es parla molt sobre com utilitzar Facebook amb fins educatius, però el cert és que altres mitjans, com Twitter, també es poden usar per apropar-se més als estudiants, i fer-los arribar d’una manera més amena continguts que, d’altra manera, mai arribarien a assimilar. Sembla difícil que 140 caràcters puguin resultar tan útils per a l’ensenyament, però la quantitat d’opcions que ens dóna no està gens malament.

El sector de l’educació és un d’aquests camps que estan en constant canvi, i exigeix ​​als professors i educadors anar adaptant-se als nous mitjans. Convertir Twitter en un dels canals de comunicació entre alumnes i professors pot fer que aquells que no tenien cap interès en l’assignatura comencin a cultivar-lo. Vegem 12 mètodes que poden resultar molt útils.

1. Tauler d’anuncis: En comptes d’enviar un email a cada un dels alumnes, podem aprofitar les possibilitats de Twitter per anar publicant novetats respecte al curs que poguessin interessar als estudiants. Cada un d’ells s’hauria de convertir en seguidor del professor. Per diferenciar unes publicacions d’altres, es podria afegir un hashtag que inclogui l’assignatura i el curs, alguna cosa com # Matematicas1Bac.
2. Resums: És molt freqüent enviar com a tasca la redacció de resums que sintetitzen les idees principals d’un determinat text. Si la intenció final d’aquestes tasques és la que l’alumne aprengui a sintetitzar, els tweets poden ser potents eines per desenvolupar aquesta capacitat. Per exemple, es podria enviar un resum d’una obra concreta en un determinat nombre de tweets. És difícil veure a nois treballant a fons en el resum d’un llibre o d’un article, però la veritat és que ho fan cada dia quan publiquen coses a Twitter.
3. Compartir enllaços: Amb l’arribada d’Internet, el trobar informació sobre un tema concret és una cosa que s’ha fet molt senzill. Alguns professors veuen això com una cosa negativa, ja que redueix la quantitat d’esforç que ha de dedicar un alumne a la investigació sobre aquest tema. No obstant això, es pot aprofitar això. Es pot assignar a cada alumne una quantitat de tweets setmanals on comparteixin amb els seus companys enllaços interessants sobre un tema concret que s’estigui tractant, i que no es repeteixi aquest enllaç entre els companys. Així, s’aconsegueix una gran quantitat d’informació i si aquesta tasca és puntuable, és molt probable que l’alumne llegeixi el contingut. Cal no oblidar el hashtag apropiat sobre el tema que s’estigui tractant, perquè tots els alumnes puguin veure el que publiquen els altres.
4. Continua un personatge conegut: Es pot assignar un personatge famós sobre una temàtica concreta a cada alumne. I aquest haurà de seguir en Twitter i documentar la seva activitat, per exposar després a classe. És una forma fàcil de fer que es fiquin en l’ambient de l’assignatura d’una forma senzilla i que porta molt poc temps, i que és molt propera per als joves.
5. Representa un personatge: Per assignatures d’història, literatura o, en general, qualsevol relacionada amb algun aspecte històric, es pot assignar a cada un dels alumnes un personatge històric. La seva tasca seria documentar-se sobre ell, i crear un compte a Twitter, on aniria twittejant publicacions ficant-se al rol de cada personatge. És ideal per assignar personatges contemporanis als alumnes, de tal manera que fins i tot es puguin comunicar entre ells representat cada un el seu paper.
6. Hashtag del dia: Igual que ocorre amb els programes de televisió, pot ser genial començar cada classe escrivint en una cantonada de la pissarra el hashtag d’aquesta classe. Ja sabem que els alumnes fan servir el mòbil a classe, així que, de passada, que el facin servir per comentar ja amb el hashtag. En qualsevol cas, aquest hashtag duraria fins a la classe següent, de manera que a la tarda i al dia següent, es podria seguir comentant i opinant. Això generaria debat entre els alumnes i el professor, els faria entrar a la classe, ia sobre, amb el temps, l’atenció prestada a classe seria més gran, per poder participar en aquests debats. Bàsicament, els posem fàcil el ficar-se dins de la classe. En comptes d’esperar que ells decideixin atendre i fer l’esforç, l’hi apropem.
7. Treballs col·laboratius: Si s’estableix un ordre, es pot aconseguir que entre tots es realitzi un treball complet. El professor continua parlant sobre un tema determinat, amb el hashtag corresponent. El primer alumne establert segons l’ordre, continua amb un tweet. El següent té un o dos minuts per escriure un tweet ampliant la informació de l’anterior. I així successivament, si algun triga més, es passa al següent alumne. Amb això, aconseguim que un grup sencer d’alumnes estigui prestant atenció al que publiquen els altres, alhora que investiga què va a aportar ell amb la seva publicació.
8. Traduint frases: A les assignatures d’idiomes, podria ser molt útil que el professor llancés preguntes als alumnes i que aquests haguessin de traduir, o contestar-les en l’idioma corresponent. Fins i tot es podria iniciar una conversa en aquest idioma.
9. Amics estrangers: Seguint en la mateixa línia, el treball podria consistir a trobar un usuari que parli un idioma estranger, i conversar amb ell regularment. És molt interessant, ja que el professor és el que pot estipular la quantitat de tweets que han de compartir, la quantitat setmanal o diària, quan ho han de fer, etc. A més, és un treball que el professor podrà després revisar en qualsevol moment, i d’una manera molt còmoda.
10. Resum del dia: Si no es vol centralitzar l’ensenyament tant en un medi com Twitter, es pot començar per mètodes complementaris, com per exemple, llançar un resum del que s’ha donat en la classe a través de diversos tweets. Els alumnes només hauran de seguir al professor per veure el que aquest publica. I fins i tot podrien combinar unes quantes variables per crear un hashtag senzill que inclogui el curs, el grup, l’assignatura i la data de la classe, alguna cosa com # Mate16marzo2esoB.
11. Comunicar-se amb altres grups: Es pot impulsar el debat entre classes creant discussions que involucrin a diferents grups de la mateixa escola, i fins i tot d’altres diferents, en sessions supervisades virtualment pels professors que la concertessin. Sens dubte, tindria molt al · licient per a alguns alumnes el poder discutir o debatre amb alumnes d’altres classes i fins i tot centres.
12. Informar als pares: I no cal oblidar que Twitter és un mitjà molt útil per comunicar-se. A molts pares els interessaria poder saber quins temes estan tractant els seus fills a classe. Si els pares segueixen al professor, aquest podrà publicar el que s’està donant en cada classe. Per no parlar de la possibilitat d’informar de les faltes dels alumnes d’una forma directa.

Sens dubte, les opcions són molt variades, i hi ha un gran ventall on escollir. Tot depèn de l’originalitat i la imaginació del professor. Però sobretot de les ganes que tingui de esforçar-se per apropar als seus alumnes les matèries que imparteix. És una forma genial de facilitar-los les tasques que han de realitzar, i convertir l’educació en alguna cosa entretingut que forma part del seu dia a dia , en comptes d’alguna cosa que només els s’aparta del que realment volen fer.

Via | Gacemail

Traducció del post “12 métodos para aprovechar Twitter en la educación” de http://www.genbetasocialmedia.com.

Llibres digitals, on descarregar?

Encara que fa diversos anys que han sortit al mercat, els lectors de llibres electrònics encara segueixen sent considerats una gran “novetat”. És una cosa sorprenent, i també ho és molts dels arguments que les persones esgrimeixen en contra de l’ús dels ebook readers. Primer, els més “antiquats” diuen que estem perdent l’experiència del paper. Però tenir un lector de llibres electrònics no ens obliga a deixar de llegir llibres en paper, per què s’han d’excloure les dues coses? En segon lloc, molts també diuen que és complicat trobar llibres en espanyol, en format ebook. Això tampoc és cert.

Recentment m’he comprat un Amazon Kindle (un dels més populars en el mercat), i encara que al principi coincidia amb els membres del primer grup (amb una certa por a perdre el costum de llegir en paper), he d’admetre que tots els meus prejudicis estaven equivocats. Es llegeix excel·lent, i puc transportar sense problemes una vintena de llibres en 170 grams (ideal per a les vacances). Però un dels meus primers dubtes va ser, on puc descarregar els meus primers ebooks? Amb aquesta informació a les meves mans, he preparat un post amb els millors llocs i consells per aconseguir ebooks en línia. Passem al nostre.

El consell d’experts

Hi ha molts llocs web a internet que estan dedicats als ebooks (gairebé com un culte d’adoració, en alguns casos, però en d’altres, una mirada crítica també). Vaig a destacar dues, que em semblen els més interessants, un en espanyol i una en anglès. Primer vam arrencar amb la que està en anglès. Es tracta de Kindle Review , i encara que anem a admetre que el seu disseny no és massa atractiu, ens ofereix informació sobre tots els models del reader d’Amazon, i informació de descàrrega sobre llibres gratuïts.

En segon lloc, un bloc molt interessant que es diu Club del eBook , basat a l’Argentina, i comandat per veritables fanàtics del ebook que sempre tenen informació interessant per a compartir. A més, hi ha bons manuals d’ús per als que recentment comencen amb l’aparell, com per exemple com utilitzar la funcionalitat “send to Kindle” que ens permet enviar llibres amb una extensió, i guies de llocs on podem descarregar llibres gratuïts.

Aquests dos llocs ens donaran els consells que necessitem per arrencar. I també, alguns llocs d’on ens podem baixar llibres. I aquí, ve la pregunta, pagaments o gratuïts? Per descomptat, tots dos, si volem gastar els diners.

Ebooks de pagament

I, bé, estem acostumats a pagar pels llibres, i és natural que també els ebooks costin diners. No anem a mentir, hi ha alguns llocs “pirates” on podem aconseguir els mateixos títols de forma gratuïta, en format PDF, però la millor i més abundant oferta la trobem en els llocs de pagament. Ens anem a concentrar en els títols en espanyol, és clar, encara que si volen llibres en anglès o en un altre idioma, no hi ha problema per a res.

La primera opció, no podia ser d’altra manera, és Amazon España. Amazon ens ofereix força opcions a l’hora de descarregar: els llibres més venuts, les novetats, una selecció per gènere, i també en idiomes estrangers. Els preus ronden entre els 3 i 4 euros , pel que podem veure que ens estem estalviant uns bitllets. Però també trobem llibres a menys de dos euros, cosa que també destaca Amazon en la seva secció de preus. Podem descarregar també còmics i màniga , però això dependrà del tipus del model de reader que tinguem, perquè moltes vegades les imatges no es veuen bé.

Dues opcions més són Todo ebooks i Grammata (que també són fabricants d’un lector de llibres digitals a l’Argentina, anomenat Papyre). Aquí tenim una selecció més limitada, però per exemple en Grammata ens ofereixen promocions amb packs de llibres per descarregar. El preu és realment el problema, perquè moltes vegades s’equipara amb els llibres en paper. Una cosa que no succeeix ni als Estats Units ni a Europa.

Ebooks gratuïts

Vestir-los d’adults / posar-los uniforme?

He vist uns escots i unes sabates de taló ..

FEAC_num55_2011 (pdf)

L’Estel i l Rita s’adrecen cap al pis del cicle mitjà per començar les classes de la tarda. Quan passen per davant dels lavabos de les nenes, senten molts crits i entren a veure.

Un grup nombrós de nenes estan arrambades a les parets i pel mig “desfilen” tres alumnes, com si fossin models. Quan les nenes que desfilen s’adonen que les mestres les estan mirant, fugen cap dins d’un vàter. Les altres, decebudes, protesten:

- Joo ara que ens ho estàvem passant tant bé!

- Au, va, cap a classe tothom!- diu la Rita

- Jo em quedo a parlar amb aquestes tres.- diu l’Estel-

Poc a poc es van obrint les portes i, entre excuses i canvis de roba,

- Vinga , canvieu-vos, poseu-vos la bata i expliqueu-me què estàveu fent aquí.

- Doncs res! Ja ho has vist: una desfilada …

- Sí, una desfilada de no res…

- I amb quina roba desfilàveu?- pregunta la mestra

Silenci i mirades creuades

- No anàveu pas amb la bata. – diu l’Estel.

- No… era amb roba de casa…

- Però no m’ha semblat roba vostra: He vist uns escots i unes sabates de taló que no porteu per casa.

Les nenes es miren entre elles. I la més agosarada diu:

- Segur que a tu també t’agraden! Mira! – i comença a treure peces de roba del lavabo on ha quedat tot per terra, i les ensenya a la mestra.

- No…, si encara …!- fa la mestra – Però d’on heu tret tot això?

- De la germana gran de la Marina… – diu una de les nenes

- …I de casa la seva mare…- diu una altra

- Està bé, està bé…. Tu, Lídia. canvia’t aquesta samarreta, i cap a classe.

- Però si aquesta és la que portava per venir a escola! – reacciona la nena

- Així has sortit de casa aquest matí? – pregunta l’Estel sense poder dissimular la cara de sorpresa.

- Sí…. me la van portar els tiets que van anar a Disneyland

- Clar, … sí, ja veig….- diu la mestra, desconcertada per l’escot i els brillantons – No badeu, canvieu-vos i després en parlem!

L’Estel, la mestra, no se’n sap avenir… Tot dirigint-se cap a la classe, recorda com li agradava disfressar-se, amb les amigues, quan ella tenia la mateixa edat… I posar-se les sabates de talons de la mare…i pintar-se els llavis… Ara, és clar, aleshores s’anava amb uniforme a l’escola… i Disney només feia la Blancaneu …

Qüestions per al diàleg:

1. Les modes en el vestir, assimilen els estils dels adults als dels infants. De quina manera ens deixem influir nosaltres mateixos per les modes o tendències? Quins criteris fem servir a l’hora d’adquirir la roba per als nostres fills? Quina importància concedim al seu gust a l’hora de triar?
2. Com ajudar els infants a entendre la diferència entre disfressar-se i anar vestit per a cada circumstància, sense menysprear les seves fantasies ni cedir a tots els seus capricis?
3. Quins avantatges educatius té per als pares i mares que els fills no portin uniforme per anar a l’escola? I quins avantatges pràctics pot tenir que sí en portin?
4. Com podem afavorir, a casa i a l’escola, que els nens i nenes valorin el fet de vestir-se adequadament al lloc on són, o a l’activitat que fan?

Parlem-ne tots plegats

LA PSICOLOGIA CIENTÍFICA I LES PSEUDOPSICOLOGIES

Moltes vegades el profà pot confondre la superxeria amb psicologia.

L’autor ens en explica les seves diferències.

La Psicologia científica.

La Psicologia neix com a ciència al segle XIX. És un moment apassionant on saberuts filòsofs del coneixement i de la ment convergeixen amb eminents fisiòlegs, intentant despullar a l’estudi de la part mental de l’especulació i la metafísica, per així col·locar-la al costat de les altres ciències objectives. La psicofísica, representada per investigadors com Weber i Fechner intenta mesurar quantitativament el que és mental i establir un pont entre el físic i el psicològic. Es trencava d’aquesta manera el vell dualisme cartesià segons el qual la ment era inabordable per la Ciència. Van arribar a establir lleis i fórmules matemàtiques que indicaven quant havia d’augmentar o disminuir una magnitud física concreta (vg. el pes d’un objecte) perquè el subjecte notés el canvi (la sensació). És probablement la primera vegada que un procés mental es mesura objectivament i de forma quantitativa. Moltes de les seves idees i mètodes continuen vigents en l’actualitat.

Vint preguntes amb resposta per entendre la guerra d’internet

Per què s’ha tancat ara Megaupload? Normes com la llei Sinde frenarà la pirateria? Aquestes preguntes i 18 més es responen en quatre pàgines sobre l’ofensiva contra la pirateria dels EUA.

Amb les opinions dels experts Albert Cuesta, Vicent Partal i Antoni Maria Piqué entre d’altres.

ARA Barcelona | Actualitzada el 20/01/2012 22:27

El tancament de la web Megaupload ha desencadenat la gran batalla d’una guerra que ja feia temps que havia començat. L’operació és paral·lela a la tramitació de dues lleis antipirateria al Congrés i al Senat nord-americans. Per entendre què està passant i com afectarà la situació els usuaris, l’ARA ofereix aquest dissabte una anàlisi de quatre pàgines amb 20 preguntes amb resposta. I, a més a més, les opinions dels experts Albert Cuesta, Vicent Partal, Antoni Maria Piqué i altres experts.

En aquesta guia per entendre què està passant trobem, per exemple, opinions com aquest: “La llei Sinde o la SOPA intenten perpetuar models de protecció de drets d’autor que formen part d’èpoques pretèrites”, de Marc Cortés, professir de Màrqueting d’ESADE, que assegura que aquestes normes no seran eficaces, tot i que es podria trobar una fórmules per protegir els drets d’autor sense prohibir l’intercanvi. És la resposta a la pregunta número 12.

Les preguntes que trobareu contestades en el reportatge són:

• 1. Què és Megaupload i per què l’ha tancat l’FBI?
• 2. Quina ha estat la resposta dels internautes?
• 3. Què és la SOPA?
• 4. Per què no ha tirat endavant la SOPA?
• 5. Per què s’ha tancat el portal Megaupload precisament ara?
• 6. Què passarà amb els arxius que es van penjar legalment a Megaupload?
• 7. Els Estats Units poden esdevenir la policia d’internet?
• 8. Es poden tancar webs a Espanya?
• 9. És legal descarregar-se continguts pirata?
• 10. Què pot passar a qui pugi continguts pirata?
• 11. I publicar enllaços a arxius, és sancionable?
• 12. Es frenarà la pirateria amb lleis com la Sinde o la SOPA?
• 13. Quines fórmules proposen els contraris al tancament de webs?
• 14. Quin és l’abast del dany que causa la pirateria?
• 15. És Espanya el país més pirata del món?
• 16. Per què és el 2012 un any clau per a internet?
• 17. Per què s’actua en el sector audiovisual i no en el musical?
• 18. Com afecta la pirateria a la indústria del llibre?
• 19. Hi ha pirateria a la premsa?
• 20. Què proposen els que s’oposen al tancament?

Podeu llegir la informació a l’ARA PREMIUM (ara 20110121 La guerra d’internet (pdf))

La batalla del canvi climàtic arriba a les aules

Sis estats dels EUA exigeixen que els professors ensenyin el negacionisme de l’escalfament global com a teoria científica vàlida. Un grup d’investigadors i docents denuncia el “sabotatge” a l’educació.

PUBLICO.ES - BEATRIZ JUTGE – Washington – 2012.01.18

Defensors i detractors de la teoria del canvi climàtic estan lliurant una important batalla en les aules dels Estats Units per decidir si cal o no ensenyar en les classes de ciències què és el canvi climàtic, quines són les seves causes i com evitar-ho. Estan decidint, a més, si els negacionistes que discuteixen que l’escalfament existeixi i sigui provocat per l’home han de tenir la mateixa veu que els científics que han provat que així és.

“L’educació científica està de nou sota atac”, denuncia el Centre Nacional per a l’Educació Científica (NCSE, per les sigles en anglès), un grup sense ànim de lucre de científics i professors que defensa des de fa dècades l’ensenyament de la teoria de l’evolució a les escoles nord-americans, i que ara també propugna que la realitat del canvi climàtic es presenti a les aules.

El 82% dels mestres s’enfronta a l’escepticisme dels alumnes

La baralla de l'evolució, també es qüestiona el seu ensenyament.

“Aquesta vegada [l'educació científica], està sota l’atac dels negacionistes del canvi climàtic, que ignoren totes les proves reunides durant els últims 50 anys que demostren que el planeta s’està escalfant i que els humans són en gran part responsables d’això.  Aquests negacionistes estan intentat sabors plantejar l’educació científica amb idees marginals, pseudociència i mentides absolutes”, adverteix el NCSE.

La Wikipedia anglesa inactiva 24h contra SOPA i PIPA

La Wikipedia anglesa mostra el 18/1/2011 aquest missatge

Milers de webs fan vaga per protestar contra la llei antipirateria dels Estats Units

La Wikipedia anglesa estarà inactiva durant tot el dia perquè considera que la norma posa en perill el seu projecte

ARA - Barcelona | 18/01/2012

 

Més de 10.000 pàgines web s’han sumat a l’apagada d’internet convocada avui per protestar contra la Stop Online Piracy Act (SOPA), la llei antipirateria que debat actualment el Congrés dels Estats Units. A banda d’un gran nombre de pàgines petites, moltes grans empreses d’internet, com Google, Mozilla, WordPress o Wikipedia s’han unit a la protesta, coordinada a través del portal Sopastrike.com, amb diverses iniciatives.

Qui porta la protesta més a l’extrem és la versió anglesa de la Wikipedia, que durant tot el dia mostrarà sobre fons negre el següent missatge: “Imagina’t un món sense coneixement lliure”. L’enciclopèdia virtual només permet accedir als articles que fan referència a la SOPA, i qualsevol altra recerca redirigeix al missatge de protesta. Altres Wikipedies, com la Viquipèdia catalana, sí que estan actives, tot i que un bàner negre a la capçalera informa sobre la protesta i denuncia que l’aprovació de la SOPA posaria en perill el projecte, ja queobligaria a eliminar tots els enllaços de la Wikipedia que enviessin a pàgines que algun tribunal nord-americà hagués considerat que vulnera els drets d’autor, encara que no s’hagués pogut demostrar, ja que seria possible perseguir qualsevol web del món, però els judicis tindrien lloc sempre als EUA, fet que dificultaria molt la defensa de les webs estrangeres.

També s’apagarà completament durant 12 hores –a partir de les 14.00, hora catalana– l’agregador de continguts Reddit, mentre que altres pàgines, com la de WordPress, han substituït la portada per un missatge negre de protesta, però permeten accedir-hi. Per la seva banda, la versió nord-americana de Google ha substituït el seu logotip per un rectangle negre, i convida els usuaris a demanar al Congrés que no aprovi la norma.

Una campanya versiona ‘American Pie’ contra SOPA i PIPA

La protesta es dirigeix a dos projectes de llei que s’estan tramitant en paral·lel a la cambra de representants –on es debat la SOPA– i al Senat, que redacta la Protect IP Act, PIPA i que, amb l’objectiu de lluitar contra la pirateria, obre la porta a bloquejar webs estrangeres que presumptament vulnerin el copyrighti a impedir a les empreses nord-americans que els prestin serveis. La previsió és que el Senat voti la PIPA el dia 24 d’aquest mes, mentre que la votació sobre la SOPA s’espera per a més endavant.

Tot i el suport del sector de l’entreteniment –com el de la indústria de Hollywood, per exemple– i altres com el farmacèutic o l’editorial, la Casa Blanca s’hi ha mostrat reticent, ja que considera que la norma podria donar lloc a demandes poc fundades contra empreses de la xarxa i perjudicar negocis legítims. Segons el govern de Barack Obama, la SOPA, tal com està redactada ara mateix, podria suposar un atac contra la llibertat d’expressió. Per això, el gabinet del president va advertir dissabte en un comunicat que vetarà qualsevol mesura que “redueixi la llibertat d’expressió, incrementi els riscos de la seguretat cibernètica” o posi en perill la xarxa.