LA DIETA S’HEREDA (l’article)

Allò que mengem i com ho fem marcarà els hàbits alimentaris dels nostres fills fins a la seva edat adulta. Per això els pediatres animen a que la família al complet doni exemple d’un estil de vida saludable amb una dieta variada i unes bones pràctiques.

LA DIETA S’HEREDA

Article de Elena Castells
a “Estilos de vida” de la Vangaurda del 23/1/2010

LA DIETA S’HEREDA 1 (pdf)

Les xifres d’obesitat infantil són cada any més alarmants. Un dels últims estudis publicats posa de manifest que un de cada cinc nens de 3 a 12 anys té sobrepès o obesitat. Què està passant? Per què hi ha cada vegada més nens amb sobrepès? Com es pot frenar aquesta tendència? Els pediatres ho tenen clar: l’obesitat rau en l’estil de vida de la família. El doctor Antonio Carrascosa, cap del servei de pediatria de l’hospital universitari Vall d’Hebron i catedràtic de Pediatria de la Universitat Autònoma de Barcelona, sosté que, “per una banda, tendim a menjar aliments que en poc volum contenen moltes calories, no és casual que els aliments que ens deixen bon gust de boca siguin sempre els que tenen més greixos. D’altra banda, els nens cada vegada es mouen menys “. Amb el que se sap de la genètica, són comptats els casos per alteracions genètiques.

La conclusió és clara: si un pare o mare es manté prim menjant de manera saludable i fent esport el més probable és que el seu fill faci exactament el mateix. Per extensió, el pare o mare que s’alimenta malament, picoteja entre hores i es apoltronats al sofà també tindrà un fill a la seva imatge i semblança. “La major prevenció per no tenir nens amb sobrepès és que els pares donin exemple amb un menjar sa i uns bons hàbits”, afegeix la doctora Ángela Ferrer, endocrinòloga infantil de la clínica Teknon.

LA DIETA S’HEREDA: consells i la importància del sopar.

Allò que mengem i com ho fem marcarà els hàbits alimentaris dels nostres fills fins a la seva edat adulta. Per això els pediatres animen a que la família al complet doni exemple d’un estil de vida saludable amb una dieta variada i unes bones pràctiques.

LA DIETA S’HEREDA, un article de Elena Castells
a “Estilos de vida” de la Vangaurda del 23/1/2010

L’obesitat infantil i juvenil constitueix un factor de risc per al desenvolupament a curt termini (a la mateixa infància i adolescència) ia llarg termini (en la vida adulta), de complicacions per patologies ortopèdiques, respiratòries, cardiovasculars, digestives, dermatològiques, neurològiques, endocrines, certes formes de càncer i, en general, una menor esperança de vida.

CONSELLS PER A UNS BONS HÀBITS

Menjar de tot i equilibrat
Com més variada sigui una alimentació, més probabilitats tenim de que sigui equilibrada. Als dos anys el nen pot menjar de tot i des de llavors ha d’aprendre a fer-ho. Com més sabors provi, millor, ja que a major edat serà més difícil i la dieta ha de ser el màxim de variada. És millor evitar barreges (si es fa puré, un dia d’una verdura i un altre d’una altra).

Educar el gust
El nen ha d’aprendre que a tots hi ha uns aliments que ens agraden més que altres. El que no pot ser és que no li agradi tota la verdura o tota la fruita. De vegades, hi haurà de provar més d’una vegada per acostumar al gust i és de gran ajuda l’preparar els aliments de forma atractiva i diversa (verdures bullides, en puré, crues, arrebossades, samfaina, amb arròs …).

Pares o mànagers?

Article ”¿Padres o mánagers?”
Publicat a www.magazinedigital.com
Text d’Eva Millet

Encara que a alguns la idea no els resulti simpàtica, ser pares implica dirigir les vides dels fills. Però en una societat tan competitiva i consumista com l’actual, cada vegada són més comuns els progenitors tan interessats en treure el màxim potencial dels seus fills que es converteixen en una mena de mànagers. Aquest afany per crear uns fills hiperformats té els seus riscos, com oblidar l’essència de l’educació.

És el que va fer Joseph Jackson quan, a cop de fuet, va crear els cèlebres Jackson Five. Fins que els seus fills el van acomiadar, va ser un ferri mànager de la seva prole, com ho és avui Billy Ray Cyrus de la seva filla Miley (Hannah Montana). Ell gestiona la carrera de l’artista, un producte que es calcula que valdrà mil milions de dòlars quan tingui 18 anys.

En l’esport abunden també els progenitors (especialment, homes) que exerceixen d’entrenadors i mànagers dels seus fills. Des tennistes fins gimnastes, passant per futbolistes, nedadors i pilots. Alguns triomfen; molts mai ho aconsegueixen, i altres acaben les seves carreres de manera abrupta, fins i tot demanant als seus pares davant els tribunals.

És cert que aquests són exemples extrems, en unes àrees on es valora el talent precoç. No obstant això, en la competitiva societat del segle XXI, on es barreja la incertesa laboral amb un consumisme desaforat, cada vegada són més els progenitors que inverteixen en la formació dels seus fills com si d’un producte es tractés. Carl Honoré, autor de Sota pressió (RBA), analitza aquesta tendència. “La cultura actual fa que com a pares tinguem una pressió immensa per donar tot als nostres fills i fer-los els millors”, afirma.

4 de cada 10 alumnes arriben a l’últim curs de Secundària amb més de 15 anys

 

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

Els estudiants que a Primària comencen amb dificultats, acaben repetint curs abans o després. I és que si no van aprenent progressivament, es perden, i incapaços de posar-se al dia, acaben abandonant els seus estudis.

Ana I. Martínez Redacció www.aprendemas.com 07/01/2010
“4 de cada 10 alumnes arriben a l’últim curs de Secundària amb més de 15 anys”

“Si no hi ha base, no poden seguir el ritme“. Així de clar s’ha mostrat Felip de Vicente, president de l’Associació Nacional de Catedràtics d’Institut (ANCABA),respecte als alumnes que es troben amb grans dificultats a l’hora de superar la Secundària. I és que si els estudiants comencen ja amb problemes en Primària, en l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) ja no hi ha sortida: els alumnes es embussen i la majoria d’ells repeteix. Aquest és el primer símptoma d’un possible fracàs escolar i abandonament prematur dels estudis.

Aquesta situació es tradueix en unes preocupants xifres: 4 de cada 10 nois, dels quals cinc són homes, arriben a 4t curs de l’ESO amb més de 15 anys (edat idònia per a aquest curs), de manera que molts ja han repetit. D’aquests, el 35% comença a despenjar en Primària i el 65% a Secundària. Tot això acaba provocant que l’alumne es rendeixi i opti per abandonar. És més, ja l’informe PISA, l’objecte d’estudi són els nens de 15 anys, va alertar, en la seva última edició de 2006, que el nivell de comprensió lectora dels espanyols va baixar de forma considerable, el de Matemàtiques també va ser inferior però a menor escala i el de ciències a penes va variar en comparació amb l’any 2003.

Temps de barri: RUA DE LA POR DE L’AURÓ

 

RUA DE LA POR DE L’AURÓ (pdf)

De part de l’AMPA AURÓ.

Hola a tots i totes.

Seguint la línia que hem iniciat d’intercanvi d’informació us envio aquest mail per convidar-vos a la RUA DE CARNAVAL que farem el divendres 12 de febrer, entre les 18:00 i les 19:00 (mes o menys).

El recorregut serà des de l’AURO (Mallorca/Borrell) pujar per Borrell fins a la xemeneia de l’Esola Industrial i baixar per l’altre vorera de Borrell fins l’Escola.

El tema d’engany és la POR, i us presentarem els nous cap-grossos de l’escola.
També hi haurà el rei pocasoltes obrint la rua.

Animeu als nens a venir! Una mica de claca sempre va be.

L’AMPA FA POR
(l’AMPA AURÓ, per descomptat).
 

Temps de barri, temps educatiu compartit

Activitats que organitzen les associacions de mares i pares, les AMPA, les entitats i els equipaments de diferents barris de la ciutat.

PARLEM DE SEXUALITAT AMB ELS NOSTRES FILLS I FILLES

A la l’escola de pares del passat dijous, 28 de gener, es va fer la Conferència col·loqui “PARLEM DE SEXUALITAT AMB ELS NOSTRES FILLS I FILLES” (DIRIGIDA A LES ETAPES D’INFANTIL I PRIMÀRIA) a càrrec de Maria Honrubia, y que ens ha enviar el següent correu electrònic amb informació addicional.

En són 12! (DSiR)
Premi 8 de març-Ma Aurèlia Capmany 2009 

Hola,

Sóc Maria Honrubia, qui dijous passat gener 28 va donar la xerrada sobre sexualitat en la infància dins de l’Escola de Pares de l’AMPA de l’Escola IPSE.

Tal com vam quedar amb uns pares de l’AMPA, els hi passo els webs on hi ha els materials de les xerrades que venim organitzant per parlar dels drets sexuals i reproductius com a resultat de guanyar el Premi M ª Aurelia Capmany 2009 de l’Ajuntament de Barcelona.

El camí escolar: per uns desplaçaments més segurs, autònoms i agradables

Camí Escolar Camí Amic (pdf)

El camí escolar: per uns desplaçaments més segurs, autònoms i agradables

Es tracta d’uns itineraris flexibles i de traçat senzill que permeten el desplaçament a peu dels nens i les nenes i que s’escullen entre els recorreguts que fa servir més la majoria de l’alumnat. El camí escolar és una iniciativa més destinada a impulsar la recuperació de l’espai públic com a espai de relació i convivència, i com una manera innovadora i participativa d’abordar l’educació per la mobilitat.El camí escolar és un projecte que es porta a la pràctica amb la col·laboració de tots els participants, que són:

Els nens i les nenes que van a l’escola. Són els veritables protagonistes del projecte, ja que tenen la possibilitat de ser autònoms a l’hora d’anar i tornar de l’escola, i gaudeixen d’un camí més agradable.

Les escoles i el professorat. La proposta del camí escolar implica un treball educatiu que va més enllà del tradicional a l’aula.

Les famílies. La seva vinculació al projecte és imprescindible, ja que les famílies ensenyen els infants a anar pel carrer i coneixen els hàbits a l’hora d’anar i tornar de l’escola.

L’administració municipal. El districte municipal articula les mesures de caràcter tècnic que fan possible el camí escolar: regulació de semàfors, accessibilitat, ordenació d’aparcament, parades del transport públic, etc.

Els establiments del barri. La seva col·laboració és important perquè tenen una presència permanent i oberta al carrer, i poden ser un punt de referència per als infants.

Les associacions. El camí escolar necessita la col·laboració dels sectors socials que treballen per recuperar el carrer per als vianants, i per afavorir la coexistència pacífica amb el cotxe. El projecte va néixer a partir d’una idea de l’entitat Prevenció d’Accidents de Trànsit (PAT).

Anar sols a l’escola a Barcelona.

 

lvg201002010012vb (pdf)

Barcelona aspira a crear més camins escolars, itineraris senyalitzats per a nens per anar a l’escola.

El Poblenou estrena un model participatiu de ruta escolar perquè els infants guanyin autonomia.

QÜESTIÓ D’EDAT: La idea és que utilitzin el camí nens de 8 anys, però les famílies recelen.

COMERCIANTS AMICS: Els nens saben que poden demanar ajuda en botigues amb l’adhesiu verd. 

MARÍA-PAU LÓPEZ – Barcelona
LA VANGUARDIA 1/2/2010

Barcelona aspira a crear més itineraris senyalitzats per a nens rumb a l’escola

Anar cada matí sols a l’escola a la gran ciutat era cosa comú per als nens fa trenta anys, però amb el temps els carrers es van anar endurint a cop de trànsit i fins i tot les voreres van començar a ser percebudes com a territori inhòspit. El 1996, un llibre del pedagog italià Francesco Tonucci, La città dei bambini (La ciutat dels nens), va obrir els ulls a les ciutats d’Europa sobre la necessitat de tenir més en compte a les criatures per convertir-se d’aquesta manera en urbs més amables amb tota la població.

Així van sorgir els camins escolars, itineraris estudiats i senyalitzats per guiar els infants en el seu anar i venir de l’escola, als que Barcelona es va apuntar en data primerenca. L’escola Tabor, a l’Eixample, va ser la gran pionera en 1999. Van seguir aquesta estela altres escoles d’altres districtes, amb camins que perduren o que han anat llanguint.

Comença la campanya de preinscripció escolar

Preinscripció i matrícula 2010-2011

Del 2 al 16 de febrer de 2010, feu la preinscripció a l’educació infantil (3-6 anys), l’educació primària i l’educació secundària.

Calendari 2010 – 2011

El calendari de la preinscripció comprèn les dates de tot el procés, des del termini de presentació de sol·licituds fins a la formalització de la matrícula.

• Educació infantil (0-3)
• Educació infantil (3-6), educació primària i educació secundària
• Ensenyaments postobligatoris

Criteris de prioritat i barem

Quan el nombre de sol·licituds d’admissió és superior al de places, s’apliquen els criteris de prioritat. Aquests, i el barem que tenen associat, permeten puntuar i ordenar les sol·licituds.

• Educació infantil, educació primària i educació secundària
• Batxillerat
• Altres ensenyaments postobligatoris

Presentació de l’AMPA IPSE

Presentació de l’AMPA lliurada per les jornades de portes obertes de l’escola IPSE.

AMPA IPSE presentació (pdf)

 

eduCAT1×1 – Empúries (Plataforma per a l’accés a continguts de múltiples fonts)

 

EduCat1×1 – Empuries (pdf)
Plataforma per a l’accés a continguts de múltiples fonts

Educació impulsa un web de continguts educatius digitals que aplegarà els diferents materials produïts per editorials, docents i entitats

Generalitat de Catalunya
Sala de premsa – 15 de gener de 2010

• La plataforma permetrà recollir la gran diversitat de continguts digitals que existeixen i posar-los a l’abast del professorat, l’alumnat i les seves famílies

• “Empúries” entrarà en funcionament a partir del proper setembre per a l’alumnat de primer i segon d’ESO incorporats al projecte de digitalització de llibres de text

• La nova iniciativa, de la qual no hi ha precedents, suposarà donar un pas endavant cap a la gratuïtat de llibres de text

• El departament d’Educació finançarà, a través d’un moneder electrònic, els llibres de text bàsics. La plataforma també disposarà de material complementari que les famílies podran comprar amb la seva aportació econòmica

• Educació convocarà un concurs públic per a escollir l’empresa o grup d’empreses que gestionarà la nova plataforma de continguts digitals

El departament d’Educació, en un pas més en la consolidació del projecte de digitalització dels llibres de text, impulsarà la creació d’un web, “Empúries”. Es tracta de la primera plataforma que aplegarà els continguts educatius digitals de les diferents editorials que vulguin participar-hi, així com dels materials que dissenyin els propis professors. Aquesta iniciativa suposarà recollir l’extensa varietat de material curricular digital existent i posar-los en una plataforma que estigui a l’abast de l’alumnat i el professorat català.

 

Les fases en un procés de canvi (escola 2.0).

Quan s’anuncia un canvi i es comencen a conèixer els detalls, se’n va la preocupació i apareix la por.

En un procés de canvi s’acostumen a identificar les següents fases:

FASE 1. FASE DEL PRESSENTIMENT.
Emoció predominant: la preocupació.
FASE 2. EL SHOCK.
Emoció predominant: la por.
FASE 3. LA RESISTÈNCIA.
Emoció predominant: l’enuig, la irritació.
FASE 4. L’ACCEPTACIÓ RACIONAL.
Emoció predominant: la frustració.
FASE 5. L’ACCEPTACIÓ EMOCIONAL.
Emoció predominant: la nostàlgia.
FASE 6. L’OBERTURA.
Emoció predominant: curiositat, entusiasme.
FASE 7. LA INTEGRACIÓ.
Emoció predominant: la confiança

L’Observatori dels Drets Sexuals i Reproductius (ODSiR)

A la l’escola de pares del passat dijous, 28 de gener, es va fer la Conferència col·loqui “PARLEM DE SEXUALITAT AMB ELS NOSTRES FILLS I FILLES” (DIRIGIDA A LES ETAPES D’INFANTIL I PRIMÀRIA) a càrrec de Maria Honrubia, conferenciant de L’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCB).

De la documentació i referències que es van donar, cal destacar “L’Observatori dels Drets Sexuals i Reproductius (ODSiR)” és un projecte impulsat des de APFCIB l’objectiu de crear un espai a Internet per facilitar l’accés i la informació a totes aquelles persones, entitats, institucions i administracions interessades a conèixer la realitat política i social en relació als drets sexuals i reproductius.

“De res serveixen les TIC si els continguts són pedagògicament inadequats”

Entrevista a José Moyano, president de ANELE (Asociación Nacional de Editores de Libros y Material de Enseñanza).

Per Diego Francesch A WWW.MAGISNET.COM EL 24/11/2009

El president dels editors espanyols, que representa la quarta potència del món en aquest sector, adverteix dels mal anomenats programes de gratuïtat que, com el préstec, perjudiquen no només al sector sinó als propis alumnes.

 

José Moyano és president de l’Associació d’Editors Anele des de fa dos anys, a més de ser el director de Guadiel, del Grup Edebé. També és professor de Batxillerat i de Psicologia de l’Educació a l’Escola de Magisteri de Còrdova, entre altres càrrecs.

 A qui beneficien les polítiques de gratuïtat de llibres de text?
L’objectiu que persegueixen és ajudar a les famílies i, des d’aquesta perspectiva d’ajudar els que veritablement ho necessitin, el sector no s’oposa a la gratuïtat, però sí que estem en contra de determinats models de pseudogratuidad, com el préstec, que és un sistema pedagògicament inadequat, socialment injust – perquè crea desigualtats – i econòmicament més car. Molts països del nostre entorn han deixat d’utilitzar aquest sistema, una altra cosa és que s’utilitzi en països del Tercer Món, amb altres necessitats i prioritats que atendre.

Què és la Universitat de Pares? (UP)

http://www.universidaddepadres.es/

És un projecte pedagògic dirigit per José Antonio Marina per col.laborar amb els pares durant tot el procés educatiu dels seus fills. La idea fonamental d’aquest projecte és que tota la societat ha d’ajudar en aquesta tasca. Com diu el lema de Mobilització Educativa:

“Per educar un nen, cal la tribu sencera “

En moltes ocasions els pares se senten sols davant les seves responsabilitats educatives i desbordats per la complexitat de les situacions. No pretenem donar receptes de consultori, Sinó posar a disposició dels pares els coneixements que l’experiència pedagògica i les ciències del nen ens proporcionen.

Aspirem a recuperar un discurs educatiu optimista i alegre, Que en l’actualitat s’ha oblidat.

Es tracta d’un projecte de recerca, En què l’ajuda dels pares i la comunicació de les seves experiències ens permetrà anar perfeccionant contínuament els nostres programes.

Universitat de Pares (UP) és una iniciativa de la societat civil, liderada per Mobilització Educativa, sense cap relació religiosa o política, I finançada per persones i institucions privades els noms dels quals seran públics.